Obama s'ofereix a l'Àfrica sota l'ombra de Mandela
El president dels Estats Units conversa amb estudiants a Soweto, símbol de la lluita antiapartheid
Soweto (johannesburg)Barack Obama va arribar ahir a Soweto per guanyar-se un auditori ja entregat des del principi. "Hola, gent", va saludar en zulú (la llengua majoritària dels negres) al mig miler de joves convidats al seu acte principal a Sud-àfrica. No és casual que la diplomàcia dels Estats Units escollís el campus universitari de Soweto. Aquí es va batallar durament per enderrocar l'apartheid i aquí hi va viure molts anys un jove Nelson Mandela fins que a principis dels 60 el règim de Pretòria el va tancar 27 anys a la presó.
Mandela segueix Obama com una ombra en la gira africana que fa pel Senegal, Sud-àfrica i Tanzània. Ahir, al gueto més famós, tampoc la va poder deixar enrere i va demanar als joves africans que facin com ell i prenguin com a font d'inspiració la tenacitat de Mandela que, malgrat els "dies foscos mai va abandonar i va mantenir la seva fe en la humanitat". Obama és un admirador de Madiba, però a la llista de models d'inspiració hi va afegir l'arquebisbe emèrit de Ciutat del Cap Desmond Tutu -premi Nobel de la Pau, com Obama i Mandela- i els joves de Soweto que el 1976 van iniciar una revolta contra el règim de l'apartheid arran de la mort d'un adolescent.
En un acte amb jovent, Obama va alabar el futur que té l'Àfrica i sobretot els seus joves. "Aquest és un continent demogràficament jove -va assenyalar el president- que pot fer passos en la bona direcció si les noves generacions s'eduquen i treballen en xarxa". "Teniu el futur a les vostres mans", els va dir per instar-los a no apartar-se de "la imaginació, l'optimisme i l'idealisme". Tot és possible i tot està per fer, va venir a dir l'inquilí de la Casa Blanca, que durant les gairebé dues hores que va durar l'acte va dominar la posada en escena, responent a preguntes i movent-se per l'escenari, tot i que el seu discurs va quedar lluny de les expectatives creades. Soweto no serà per al primer president negre dels Estats Units el Berlín de John F. Kennedy, però es recordarà potser perquè va ser el moment en què Obama va intentar curar decepcions dels africans que esperaven més d'algú que es considerava un dels seus ("Sóc un dels vostres", els va dir).
En aquest sentit, la intervenció va ser un cant a l'Àfrica i un oferiment constant dels Estats Units. La diplomàcia nord-americana havia plantejat aquesta gira africana d'una setmana com un contrapès al poder xinès a la regió. Obama no se'n va poder estar i ho va aprofitar per advertir que la riquesa no vindrà a qualsevol preu. "No vull una Àfrica que sigui només l'últim tram de la cadena de subministraments o la font de recursos naturals", va assegurar, i va aconsellar als africans que si es construeix una carretera, "hi hagi la seguretat que es contractaran africans". Un cop directe a la línia de flotació xinesa, que rep crítiques precisament perquè desembarca amb tecnologia i mà d'obra barata que competeix directament amb la local.
Obama no pot perdre el temps ni les ocasions per desmarcar-se dels seus principals competidors, malgrat que va afirmar estar satisfet que tothom vulgui invertir al continent negre. "No trobareu un soci millor que els Estats Units", va etzibar, i va animar els joves a "construir, inventar i vendre els seus propis productes" per sortir-se'n en un món globalitzat.
Abans de l'acte de Soweto, Obama i la seva dona Michelle es van reunir en privat amb familiars de Mandela, que porta tres setmanes a l'hospital. Va parlar per telèfon amb la seva tercera dona, la moçambiquesa Graça Machel, la qual li va agrair les paraules d'afecte que dedica al seu marit. Mandela continua "crític", tot i que l'esposa va insistir ahir que "està millorant" i confia que "aviat" torni a casa. Obama havia dit que no necessitava la foto amb Mandela i no se la va fer.
Davant del seu homòleg sud-africà, Jacob Zuma, Obama va tornar a lloar la "força moral de Madiba" que, al seu parer, va servir perquè el país fes una transició pacífica "cap a la llibertat i cap a una nació democràtica".
Avui Obama no s'escaparà tampoc de l'esperit Mandela i respirarà a la mateixa cel·la de l'antiga presó de Robben Island, davant de les costes de Ciutat del Cap. El primer president negre dels Estats Units ret homenatge al dolor negre: al Senegal visitant la porta per on enviaven els esclaus a Amèrica i a Sud-àfrica seguint la petja de Madiba.
