Publicitat
Publicitat

ESTATS UNITS

Obama culmina la reforma sanitària amb un èxit discutit

Set milions de nord-americans han contractat la nova assegurança

Les últimes hores per contractar la nova assegurança mèdica de la reforma sanitària dels EUA van acabar sent accidentades. La pàgina web del programa va repetir ahir els problemes que va tenir durant la seva posada en marxa, a l’octubre. Tot i així, la xifra d’inscrits s’acosta a l’objectiu de set milions de persones marcat per la Casa Blanca.

A partir d’ara els nord-americans que no tinguin una assegurança mèdica hauran de pagar una multa, d’un 1% del seus ingressos anuals o 95 dòlars. La gran majoria no han hagut de fer res perquè ja estan assegurats a través de la seva feina. Però la llei ha estat el blanc de crítiques de l’oposició i d’alguns consumidors i empresaris perquè ha generat efectes en els beneficis i els preus de les cobertures mèdiques.

La reforma sanitària, coneguda com a Obamacare, ha tingut un camí ple d’obstacles des de l’inici, fins i tot quan tan sols era un esborrany. Ha suportat el mig centenar d’iniciatives dels republicans al Congrés per revocar-la, les ires del moviment Tea Party i la gestió incompetent del govern del president Barack Obama per implantar-la.

L’assoliment de l’objectiu de set milions -si es confirma en els pròxims dies-és una fita important, però encara es queda curta si es té en compte que es calcula que més de 50 milions de nord-americans no tenen cobertura mèdica. D’altra banda, els experts asseguren que consolidar aquest nou sistema no serà fàcil i els republicans continuen amb la seva promesa de revocar la llei per aconseguir una majoria al Senat en les legislatives del novembre.

Obama va anunciar dissabte que més de sis milions de persones havien contractat una assegurança mèdica, i els seus consellers creuen que la xifra podria arribar als set milions, ja que en els últims dies la web ha rebut 8,7 milions de visites i el seu servei telefònic 2,7 milions de trucades. A més, la Casa Blanca va anunciar la setmana passada una extensió del termini per contractar les assegurances fins al 7 d’abril per a les persones que hagin iniciat la tramitació abans de la data límit.

A banda dels inscrits a la pàgina de l’Obamacare, més de 8,9 milions de persones han estat declarades elegibles per al Medicaid (l’assegurança pública per a ciutadans amb pocs recursos) i uns tres milions de joves d’entre 21 i 26 anys han pogut quedar-se en els plans de salut dels seus pares gràcies a la nova llei.

Aquestes xifres són un èxit o un fracàs, segons qui les llegeixi. Tot i així, sí que confirmen una reducció del nombre de nord-americans que no tenen assegurança. Segons una enquesta de McKingsey i una altra de Rand, revelada pel diari Los Angeles Times, un terç dels inscrits a les noves assegurances impulsades per l’Obamacare no tenien cobertura.

El gran llegat d’Obama

La reforma sanitària, aprovada el 2010, és el gran llegat del president nord-americà en l’àmbit de política nacional. Però continua sent impopular entre la població (menys d’un 40% l’aprova) i la seva implantació ha estat un malson. El procés ha estat molt marcat pels errors tecnològics que hi va haver a l’octubre a la pàgina web del govern federal per registrar-se a les noves cobertures.

El Suprem debat sobre els contraceptius

L’Obamacare també ha rebut crítiques d’associacions religioses perquè obliga les empreses amb més de 50 treballadors a oferir una assegurança que cobreixi els contraceptius -entre els quals l’anomenada píldora de l’endemà-. A més, dues companyies, Hobby Lobby i Conestoga Wood Specialites, han presentat una querella al Suprem dels Estats Units contra aquest mandat, ja que consideren que viola els seus drets religiosos. Els jutges, que la setmana passada van escoltar els arguments de les empreses i els del govern federal, es van mostrar dividits. La decisió no se sabrà fins al juny.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF