Obama planta Putin en un gest inèdit des de la Guerra Freda

WashingtonLes relacions entre els Estats Units i Rússia no passen pel seu millor moment, i el cas Snowden s'ha convertit en la personificació d'aquestes tensions. La Casa Blanca va anunciar ahir que el president Barack Obama no es reunirà aquest setembre amb el seu homòleg rus, Vladímir Putin, per les desavinences entre els dos països en temes claus de la política internacional, però també com a resposta a la decisió del Kremlin de concedir asil temporal a l'exanalista de la CIA i de l'Agència de Seguretat Nacional, Edward Snowden.

Les dues potències mundials no es posen d'acord sobre la guerra civil de Síria, el programa nuclear iranià ni sobre futurs pactes pel control d'armes nuclears. "Hem arribat a la conclusió que no hi ha hagut un progrés suficient en la nostra agenda bilateral que justifiqui la necessitat de mantenir una reunió bilateral entre els Estats Units i Rússia", va explicar el portaveu de la Casa Blanca, Jay Carney, en un comunicat. L'asil atorgat a Snowden també va ser, segons Carney, "un factor que es va considerar en l'avaluació de la situació actual de la relació bilateral" entre els dos països.

Snowden, buscat pels Estats Units per filtrar informació secreta, va estar durant setmanes dins la terminal de trànsit de l'aeroport moscovita de Xeremétievo a l'espera d'una concessió d'asil. L'extècnic de la CIA va revelar programes d'espionatge i vigilància dels serveis secrets nord-americans que han provocat indignació tant als Estats Units com a Europa.

El president Obama va assegurar que se sentia "decebut" amb la decisió del Kremlin en una entrevista al programa The tonight show del popular presentador Jay Leno, a la televisió NBC. "Hi ha moments en què els russos tornen a caure en la mentalitat de la Guerra Freda. El que els diem a ells i al president Putin és que això forma part del passat", va dir Obama, que va afegir que és essencial que continuï la cooperació entre les dues nacions. A més, va destacar el treball conjunt fet a l'Afganistan i després de l'atac terrorista a la Marató de Boston.

Malgrat tot, la Casa Blanca va confirmar que el president nord-americà sí que viatjarà a la cimera del G-20 a Sant Petersburg, el 5 i 6 de setembre. Alguns legisladors republicans havien demanat que els EUA fessin boicot a la reunió.

Precedent en la Guerra Freda

Les tensions russo-americanes són molt lluny d'una reedició de la Guerra Freda. Tot i així, és significatiu que l'únic precedent de la suspensió d'una cimera bilateral es trobi en aquest període convuls de la història. El 1960, el llavors líder de la Unió Soviètica, Nikita Khrusxov, va cancel·lar una reunió amb el president nord-americà, Dwight Eisenhower, després de l'enderroc de l'avió espia nord-americà U-2 a la serralada dels Urals per part de l'exèrcit soviètic i la posterior captura del pilot Gary Powers. L'incident i la negativa de Khrusxov d'oferir una disculpa van anticipar un marcat deteriorament de les relacions entre els dos països.

"Els Estats Units no poden ignorar Rússia", assegura Angela Stent, professora de Georgetown University, tot i que creu que l'asil de Snowden complica la relació. "Putin ha llançat una missatge clar: per ell és més important el que guanya deixant que Snowden es quedi a Rússia que millorar les relacions amb Washington".

Per alguns experts, el cas evidencia que no hi ha voluntat entre els dos països d'aconseguir acords. "El govern d'Obama veu cada cop menys la relació amb Rússia com una prioritat", afegeix Stent.

Malgrat tot, la Casa Blanca no trenca el diàleg amb Rússia. Carney va confirmar la reunió entre els secretaris d'Estat i de Defensa, John Kerry i Chuck Hagel, i els seus homòlegs russos, Serguei Lavrov i Serguei Shoigu, a Washington d'aquest divendres. Els representats de les dues potències discutiran "com avançar en un ampli ventall de temes que conformen la nostra relació bilateral".

La suspensió de la cimera bilateral entre Rússia i els EUA arriba en ple debat sobre els programes d'espionatge de l'Agència de Seguretat Nacional (NSA, per les seves sigles en anglès). L'amenaça terrorista d'Al-Qaida que aquest cap de setmana passat va obligar a tancar una vintena d'ambaixades i consolats del Pròxim Orient i del nord d'Àfrica posa en relleu, segons alguns congressistes republicans i demòcrates, la necessitat dels mètodes de vigilància dels serveis secrets.

Els documents filtrats per Snowden van revelar un programa de la NSA per espiar les trucades i els missatges electrònics de milions de ciutadans nord-americans i d'altres països del món, especialment, europeus. El president Obama, en l'entrevista amb Jay Leno, va assegurar que aquests mètodes d'espionatge són un "component crucial" en la lluita antiterrorista. "No tenim un programa d'espionatge intern. El que sí que tenim són mecanismes per rastrejar un número de telèfon o una adreça de correu electrònic vinculats a un atac terrorista", va afirmar, i va recordar que "l'amenaça de l'extremisme violent continua viva". Obama va subratllar que alguns programes de vigilància es van aprovar abans que arribés a la Casa Blanca i que ell s'hi havia mostrat escèptic. Per això es va mostrar a favor de revisar aquests sistemes amb el Congrés. De fet, republicans del Tea Party i demòcrates de l'ala més progressista van impulsar fa quinze dies una legislació per prohibir aquest tipus d'espionatge a nord-americans, que no va aconseguir prou vots per ser aprovada.

Una cortina de fum

Alguns activistes per la defensa dels drets a la privacitat asseguren que l'alerta terrorista al Pròxim Orient és una cortina de fum per reforçar els mètodes d'espionatge dels serveis secrets nord-americans. "Hi ha amenaces cada dia. Cal preguntar-se per què ara és diferent -va explicar Amie Stepanovich, advocada del Centre d'Informació Electrònica Privada, al diari britànic The Guardian -. La pregunta aquí no és si aquests programes utilitzats per el Servei de Seguretat Nacional són capaços de detectar amenaces legítimes, sinó si aquestes amenaces poden ser descobertes d'una manera menys invasiva".