Publicitat
Publicitat

PLA DE RESCAT D'ATENES

Obama avala el programa del primer ministre grec

Samaràs obté un suport clau en un moment crític per al seu govern

El primer ministre grec, el conservador Andonis Samaràs, va entrar ahir al Despatx Oval de la Casa Blanca per endur-se'n el reconeixement del president nord-americà, Barack Obama. "Fins ara el primer ministre ha pres una sèrie de mesures profundes i difícils que poden començar a reduir el dèficit i, sobretot, alliberar el talent del poble grec perquè pugui competir en l'economia -va dir Obama en un comunicat-. Cal controlar el deute, però l'ocupació i el creixement també han d'estar al focus", va afegir.

La reunió va arribar en un moment molt complicat per a Samaràs. Des que va perdre el suport d'un dels seus socis de govern, al juny, només compta amb el vot de 155 dels 300 diputats al Parlament d'Atenes. De fet alguns s'han abstingut en les últimes votacions, com l'acomiadament de 12.500 funcionaris.

El juny del 2011 la negativa de Samaràs -aleshores líder de l'oposició- a formar un govern d'unitat nacional amb el seu vell amic Iorgos Papandreu i a acceptar un pla de rescat de Grècia, el va convertir en un pària a Washington i Brussel·les. Ara se'l considera una de les figures que va salvar l'euro i des que va guanyar les eleccions fa un any ha vist desfilar per Atenes els principals líders europeus. La rehabilitació culminava ahir amb la seva visita a la Casa Blanca, encara que fos en període de vacances al Congrés.

A banda del suport personal d'Obama, l'objectiu de Samaràs era convèncer Washington que fes servir la seva influència al Fons Monetari Internacional (FMI) per alleujar l'austeritat que ofega els grecs, immersos en el sisè any de recessió. El 31 de juliol l'FMI va publicar un informe en què aprovava el pròxim tram de crèdits a Atenes, però avançava que Grècia necessitarà més diners per assolir els objectius del pla de rescat. El fons també instava les autoritats gregues a accelerar les retallades, la reforma laboral, el pla de privatitzacions i l'aprimament de l'administració.

A sis setmanes de les eleccions alemanyes -en què la cancellera Angela Merkel espera la revàlida per a un tercer mandat amb la promesa que no donarà ni un euro més a Grècia- no era el moment de grans decisions. Com constatava a Bloomberg Douglas A. Redik, representant nord-americà a l'FMI fins l'any passat, "per molt que els responsables polítics no ho vulguin reconèixer, tota la dinàmica a l'eurozona està congelada, pendent del resultat de les eleccions alemanyes".

Clau en un Mediterrani convuls

En la trobada també hi va haver temps per a la geopolítica. Els Estats Units promouen un eix energètic entre Turquia i Grècia per saltar-se Rússia. I en plena commoció de les revoltes àrabs i amb un Erdogan qüestionat, Atenes és una peça important en l'estabilitat del Mediterrani. "El microcosmos que formen Grècia, Israel i Turquia encara ocupa un lloc important en l'agenda nord-americana -escribia a Kathimerini Costas Iordanidis-. Mentre la crisi s'aprofundeix, la necessitat d'harmonització creix. I el que era evident en l'economia ara també ho és en política exterior". El lobi jueu a Washington va demanar explicacions a Samaràs pel creixement dels neonazis d'Alba Daurada.