Publicitat
Publicitat

POLÈMICA A WASHINGTON

Obama, atrapat pel difícil debat sobre la privacitat

Tant demòcrates com republicans tanquen files al voltant del programa massiu d'espionatge als EUA

"Penso que seria bo per a la nostra democràcia", va dir divendres passat el president dels Estats Units, Barack Obama, sobre l'opció de revisar els programes secrets de vigilància. L'escàndol dels registres telefònics i el programa d'espionatge massiu a internet per part de l'Agència Nacional de Seguretat (NSA) acabaven d'explotar-li a la cara i l'Obama més conciliador va sortir a la palestra obrint les portes a un debat públic sobre els límits de la seguretat i la privacitat. Però ahir, durant un discurs sobre la reforma migratòria des de la Casa Blanca, va decidir no dedicar ni un minut al tema. Silenci absolut.

L'escàndol ha esquitxat de ple la política nord-americana, però la resposta més directa tant de la majoria de senadors i congressistes demòcrates com de republicans ha estat tancar files al voltant del tema. En preguntar-li si Obama mateix seria l'encarregat d'impulsar el debat al Congrés i al Senat, el portaveu de la Casa Blanca, Jay Carney, només va poder respondre dilluns que "no tenia res previst".

Snowden, un "traïdor"

Superat per la magnitud dels fets, un comitè de crisi amb els responsables de les tres principals agències nord-americanes, la NSA, l'FBI i la CIA, va reunir-se ahir a porta tancada al Congrés. Però el president de la cambra, el republicà John Boehner, no va esperar-se a qualificar de "traïdor" Edward Snowden, el jove informàtic de 29 anys que ha confessat ser qui ha filtrat els documents sobre els registres telefònics de Verizon i el programa Prisma, i a assegurar que "la revelació d'aquesta informació posa en perill els nord-americans". "Mostra als nostres adversaris què podem fer i això és una gran violació de la llei", matisava Boehner.

De fet, l'administració Obama ha decidit que, a més d'obrir una investigació criminal a Snowden, iniciaran una investigació interna per analitzar els danys potencials en matèria de seguretat nacional i antiterrorisme que poden haver causat les filtracions a The Guardian i The Washington Post . L'autocrítica, per tant, de moment encara queda lluny.

"Els demòcrates volen donar suport a Obama, mentre que els republicans donen suport a l'expansió de la FISA Amendment Act", explica Peter Swire, expert en privacitat de la Universitat Estatal d'Ohio, referint-se al mecanisme jurídic aprovat el 2008 que ha permès l'espionatge i que va ser endurit a finals del 2012 per Obama. Aquesta legislació s'emmarca en la llei antiterrorista Patriot Act, impulsada per George W. Bush després dels atemptats de l'11-S i aprovada per una àmplia majoria.

Un grup de vuit senadors tant demòcrates com republicans, però, va presentar ahir una petició perquè el govern reveli com interpreta les lleis sobre el programa de vigilància i revisi la Patriot Act. La Unió Nord-americana per les Llibertat Civils, una important ONG que lluita per defensar els drets individuals i les llibertat garantides a la Constitució dels EUA, va anar un pas endavant i va demandar ahir l'administració per invasió de la intimitat. Google, al seu torn, va demanar a Washington poder informar del nombre de dades que ha facilitat, per demostrar que no són de tots els seus usuaris.

Paradoxalment, però, la majoria dels nord-americans no veuen malament les polítiques de vigilància del govern. Segons una enquesta difosa pel Pew Research després de les filtracions, un 56% dels ciutadans es mostren favorables a l'espionatge, enfront un 41% que ho consideren inacceptable.

Denúncies contra Washington

A nivell legal, els constitucionalistes veuen difícil que el govern perdi una querella, ja que la majoria d'informacions no es poden prendre com a prova perquè són classificades. Alguns experts, bromejant, tendeixen a anomenar la NSA com la No Such Agency (una agència que no existeix) o Never Say Anything (no diguis res mai).

I és que Washington viu aquests dies una estranya paradoxa. Obama ha emprès accions criminals contra un home que, segons les seves pròpies paraules, ha tret a la llum un debat "necessari": el dels límits entre la seguretat i privacitat.