Obama aterra en una Sud-àfrica pendent de Mandela

PretòriaL'agonia de Nelson Mandela devora des del primer moment el programa econòmic de Barack Obama en la seva gira africana que ahir el va portar fins a una Sud-àfrica més amoïnada de com evoluciona la salut del vell líder antiapartheid que de l'estada d'un convidat tan il·lustre. Tan gran és el focus d'atenció sobre Madiba (el nom del clan xhosa amb què es coneix afectuosament Mandela) que ahir el president dels Estats Units ja va haver de canviar el contingut del seu discurs a la capital senegalesa, Dakar, i es va centrar en la figura de qui va considerar un dels seus "herois personals". De primer president negre a primer president negre.

Tot està preparat a Pretòria, la capital administrativa sud-africana, per rebre Obama. El president, Jacob Zuma, ja ha dit que en principi el greu estat de salut de Mandela no té per què fer variar l'agenda programada per les dues delegacions. La ministra d'Afers Exteriors, Maite Nkoana-Mashabane, va insistir que el mandatari americà no anirà fins a l'Hospital de Pretòria, on Mandela està ingressat en estat "crític", tot i que ahir Zuma va assegurar que havia "millorat" en les últimes hores.

Les seves paraules no van servir per calmar la preocupació generalitzada perquè poc abans el portaveu del govern sud-africà havia manifestat preocupació per un empitjorament en les "últimes 48 hores". Fins i tot la filla gran de Mandela, Makaziwe, va admetre que la família no descartava "qualsevol cosa imminentment". Massa fonts i molta confusió al voltant d'un malalt.

En la situació actual de l'africà més ben valorat i famós, Obama no va poder evitar referir-se a la seva figura en un acte al costat del president del Senegal, Macky Sall: "Mandela és un heroi per al món i el seu llegat durarà segles".

Obama i Mandela es van veure per primer -i fins ara últim- cop el 2005, quan el nord-americà encara era senador i el president sud-africà estava de viatge a Washington. La trobada només va durar uns minuts, però en va sortir, entre altres coses, l'acord perquè l'ara president escrivís el pròleg del llibre de Mandela Converses amb mi mateix i una admiració mútua.

Els dos personatges van demostrar tenir sintonia. Tanta que diuen que Obama esperava amb delit el viatge a Sud-àfrica per repetir el cara a cara, però l'hospitalització de Mandela el 8 de juny per una infecció pulmonar sembla que trastocarà els plans. El president dels Estats Units s'haurà de conformar a trepitjar els històrics llocs que van forjar la llegenda de la icona mundial de la pau i de la reconciliació, uns atributs que Obama va somiar quan va arribar a la presidència dels Estats Units el 2008, però que ara semblen una utopia.

Una trobada avui d'Obama amb Mandela estaria carregada de simbolisme. Es tracta de dos homes de diferents generacions i en dos contextos polítics però amb vides paral·leles: tots dos van superar les barreres racials amb pragmatisme, tots dos van inspirar tant com van decebre molts dels seus seguidors.

Obama estarà tres dies a la terra de Madiba. El primer acte oficial promet, ja que tindrà lloc al campus de la Universitat de Johannesburg a Soweto, el suburbi negre que va liderar la lluita contra el règim supremacista blanc de l'apartheid i on el mateix Mandela es va instal·lar amb la seva primera dona, que es va mudar de la seva regió natal d'Eastern Cape, tocant a l'oceà Índic. Obama hi farà un discurs en què s'espera que revalidi el seu compromís amb l'Àfrica i la defensa dels drets humans en un país que fa només dues dècades tenia un cos legislatiu que consagrava la discriminació racial.

Obama viatjarà 1.200 quilòmetres al sud de Johannesburg amb la seva dona, Michelle, i les dues filles, Sacha i Malia, fins a Ciutat del Cap. Es tracta d'una ciutat clau en la biografia de Madiba perquè a Robben Island, davant de les seves costes, va passar 18 dels 27 anys en què va estar complint condemna de presó per terrorisme, abans de ser alliberat el 1990 per l'últim president de l'apartheid, Frederick De Klerk.

Els Obama aniran fins a la famosa presó, ara convertida en un museu, i visitaran la cel·la on el llavors activista de l'il·legal Congrés Nacional Africà va començar a escriure les seves memòries ( El llarg camí a la llibertat ) i on De Klerk el va sondejar per començar a desmantellar les estructures de l'apartheid.

Sud-àfrica pretén que aquesta primera visita oficial d'Obama sigui un reconeixement al decisiu paper que els Estats Units van tenir a favor de la igualtat racial durant els anys durs de l'apartheid, just quan l'any que ve es compliran 20 anys de les primeres eleccions plenament democràtiques i amb sufragi universal en aquest país, el 27 d'abril del 1994.