Obama apel·la a "trencar nous murs" des de Berlín

BerlínBarack Obama es va deixar arrossegar ahir per la història de la Porta de Brandenburg. Ho va fer tant amb propòsits solemnes com prenent-se algunes llicències per trencar el protocol. Sota un sol que cremava, un president dels Estats Units acalorat es va treure l'americana al costat de la cancellera Angela Merkel, de l'alcalde de Berlín, Klaus Wowereit, i de 4.000 convidats, perquè, va dir: "Quan estem entre amics podem ser més informals". Amb gestos conciliadors, que van redreçar la desgastada relació amb Alemanya, i paraules entusiastes sobre la importància de l'aliança transatlàntica, Obama va semblar marcar seriosament el rumb del món: llibertat, lluita contra la corrupció, contra el canvi climàtic, contra la pobresa, defensa del benestar social, de la igualtat d'oportunitats i del desarmament nuclear. No hi va haver cap qüestió que Obama passés per alt. Potser va resultar molt forçat relacionar tants temes globals amb la simbologia de la Porta de Brandenburg i el Mur de Berlín. Però al capdavall el seu discurs va commoure sense necessitat de pronunciar cap frase antològica com les que es recorden dels seus antecessors en el càrrec.

Justament fa 50 anys, John Fitzgerald Kennedy va resumir a Berlín amb la frase Ich bin ein Berliner (Jo sóc un berlinès) la recent aliança transatlàntica nascuda després de la Segona Guerra Mundial. El juny del 1987, davant també de la Porta de Brandenburg, Ronald Reagan va exigir a l'URSS que acabés amb el Teló d'Acer amb un explícit "Senyor Gorbatxov, enderroqui aquest mur". Ahir, Obama, des de la zona est de la Porta va orientar el seu discurs cap al futur, cap als reptes (i les promeses) pendents, cap als "nous murs" que queden per trencar. Entre ells, la visió d'Obama d'un món lliure d'armes nuclears.

El president dels Estats Units va estendre ahir la mà a Rússia per impulsar el desarmament mundial. "Ja no vivim sota la por d'una destrucció global", va destacar al centre de Berlín. "Però mentre hi hagi armes nuclears no estarem realment segurs". Per això, els EUA volen ampliar l'actual acord de desarmament amb Rússia i limitar el nombre de caps nuclears disponibles a 1.000 peces, un terç menys del que preveu el compromís firmat fins ara.

Un objectiu llunyà

També s'haurien de reduir els arsenals nuclears tàctics de petits caps explosius que estan pensats per ser utilitzats durant un conflicte en un camp de batalla. Els Estats Units, l'OTAN i Rússia ho estan negociant -va recordar Obama, a qui no se li escapa, però, que l'objectiu del desarmament mundial no és ni de bon tros a prop.

I com a mostra de la dificultat, la reacció ahir de Rússia. Un alt càrrec de l'administració russa va assenyalar que el desplegament d'escuts antimíssils nord-americans a Europa són un gran obstacle si es vol pactar un abandonament progressiu de les armes nuclears. "Com pot ser presa seriosament aquesta idea de reduir les armes nuclears estratègiques quan els EUA estan construint sistemes per interceptar aquestes armes?", va dir Dimitri Rogozin, viceprimer ministre i encarregat de la indústria de defensa russa.

Obama va complir amb la tradició que els discursos d'un president nord-americà davant la Porta de Brandenburg han d'incloure un clar missatge a Rússia, tot i que també va desplegar la seva pròpia agenda.

Va instar a promoure una decidida lluita contra el canvi climàtic. Els Estats Units ja han doblat la seva aposta per les energies renovables, però Obama va assegurar: "Hem de fer més i farem més per la qüestió".

Empès per la història, el president nord-americà va metaforitzar que "s'han d'enderrocar també els murs del cor". Tothom, sigui del color que sigui, tingui l'orientació sexual que tingui, procedeixi d'on procedeixi "es mereix la igualtat de drets". "Tothom ha de tenir les mateixes oportunitats laborals sense que importi si es viu a Chicago, Berlín, Atenes o Madrid", va reclamar Obama en un missatge directe a aquesta Europa en crisi.