Publicitat
Publicitat

Resolució judicial

Nova condemna a mort massiva contra islamistes egipcis

683 activistes seran ajusticiats

El jutge Saïd Yussef ha batut el seu propi rècord de condemnes a mort. Després d’haver sentenciat 529 persones a la forca al mes de març, ahir va condemnar-ne 683 més, considerades membres o simpatitzants dels Germans Musulmans. Entre els condemnats hi ha el guia suprem de la confraria islamista, Mohamed Badie, i altres dirigents de l’organització. Tots estan acusats d’haver promogut o d’haver participat en diversos actes de violència a la província de Mínia, un feu de la confraria, inclòs l’assalt a una comissaria i l’assassinat d’un policia a la localitat d’Adua. Els fets van tenir lloc hores després del brutal desallotjament del campament islamista de Rabà al-Adauiya, l’agost passat, en què van morir centenars de persones.

Precisament en la mateixa sessió d’ahir el magistrat va decidir commutar la pena de capital per cadena perpètua a 492 de les 529 persones condemnades al març, mentre que va mantenir la pena capital per a la resta. D’acord amb la llei egípcia, tota condemna a la pena de mort ha de ser revisada pel gran muftí, una autoritat religiosa. Després d’obtenir la seva opinió, que no és vinculant, el jutge pot modificar el seu veredicte, com va succeir ahir respecte al judici del març.

La dubtosa legalitat dels processos

En total, la sessió del tribunal de Mínia d’ahir, una província situada uns 250 km al sud del Caire, es va saldar amb 720 condemnes a la pena capital, de les quals 37 són fermes, si bé poden ser apel·lades en un tribunal de cassació. La resta seran enviades a l’oficina del gran muftí i el 21 de juny el jutge prendrà la decisió definitiva. Els processos han estat condemnats per les organitzacions de drets humans perquè no satisfan unes garanties jurídiques mínimes. Per exemple, només una petita part dels acusats hi eren presents.

D’altra banda, un altre tribunal de la capital va ordenar ahir la il·legalització del moviment juvenil del 6 d’Abril, que va exercir un paper central en la revolució que va deposar Mubàrak. El grup, d’inspiració laica, va ser acusat d’“espionatge” i “difamació de l’estat egipci”, un nou pas en la intensificació de la repressió a tota veu dissident.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF