Nobel de la pau contra les armes nuclears
L’Acadèmia Noruega aprofita el premi per llançar una crida per desmuntar els 14.900 caps que hi ha al món
BarcelonaEnmig de la tensió entre els Estats Units i Corea del Nord i el risc que l’acord amb l’Iran quedi en paper mullat, la Campanya Internacional per a l’Abolició de les Armes Nuclears (ICAN, segons la sigla en anglès) va obtenir ahir el premi Nobel de la pau pels seus “esforços innovadors” per eliminar el letal arsenal. En paraules de Berit Reiss-Andersen, presidenta de l’Acadèmia Noruega, s’ha valorat que l’entitat alerti de les “conseqüències catastròfiques” a escala humana i mediambiental d’un esclat nuclear. “Vivim en un món amb el risc nuclear més alt en molt de temps”, va advertir des d’Oslo Reiss-Andersen, que va fer una “crida” per obrir “negociacions serioses” perquè els estats destrueixin els 14.900 caps nuclears que es calcula que hi ha ara al món.
La ICAN la formen 330 entitats de 80 països, així que el seu Nobel s’interpreta com un guardó a la lluita de “la societat civil i la força de la gent i de les associacions”, va valorar Jordi Armadans, director de FundiPau, que juntament amb el Centre Delàs són les dues ONG catalanes que formen part de la junta de l’organització. Feia anys que la ICAN, constituïda el 2006, apareixia a les travesses del Nobel, i precisament l’èxit li ha arribat quan el risc d’una escalada nuclear acapara portades dels mitjans de comunicació. “És inacceptable que encara hi hagi països que tinguin armes nuclears i amenacin de fer-les servir”, va afirmar la directora executiva de l’entitat, Beatrice Fihn, en saber el veredicte que la durà el 10 de desembre a recollir el premi a Oslo. “Estem en un moment crucial -va indicar-, el risc de guerra nuclear és altre cop a l’agenda, amb la possibilitat d’assassinar civils” i les amenaces dels Estats Units i Corea del Nord.
Un impuls per al Tractat
Des del Centre Delàs, el seu president, Pere Ortega, es va felicitar perquè el Nobel pot servir de “gran impuls” per animar els països indecisos a afegir-se al Tractat Global per a la Prohibició de les Armes Nuclears, aprovat el mes de juliol passat per 122 països però amb la notable absència de les nou potències amb caps nuclears i els socis de l’OTAN.
L’acord va representar la coronació de la feina de les entitats que formen la ICAN, un pas de gegant per abolir definitivament l’armament nuclear però encara insuficient. No entrarà en vigor fins que no el ratifiquin un mínim de 50 estats, prèviament al pas pels parlaments nacionals. Malgrat les absències i traves, es respira optimisme entre les organitzacions pacifistes que veuen el precedent exitós de la Campanya Internacional per a la Prohibició de les Mines Antipersona com un element per emmirallar-se. La iniciativa va rebre el Nobel de la pau el 1997, una palanca vital per acabar amb el mercat de mines, tot i que alguns dels grans fabricants no es van afegir al Tractat. “Avui és una realitat l’abolició de les mines antipersona i s’ha impedit que es continuïn fabricant i distribuint”, va apuntar Pere Ortega. Aquestes armes es cobren 3.000 vides cada any i deixen milers de persones amb greus amputacions.
“El Nobel ha de servir perquè la ciutadania deixi de minimitzar el risc d’un atac nuclear”, va afirmar Jordi Armadans, que es va mostrar optimista que amb la distinció se situï en una “posició incòmoda” la Unió Europea, controvertit Nobel de la pau del 2012, i l’OTAN, que “malgrat promoure la seguretat va boicotejar el debat”. França, els Estats Units i el Regne Unit sumen una gran part dels caps nuclears i s’han oposat a qualsevol iniciativa per abolir els arsenals. De fet, cap soci de l’Aliança Atlàntica -inclosa Espanya- va participar en les negociacions, amb l’excepció d’Holanda, que va votar-hi en contra.
Segons dades de la Federació de Científics Americans d’aquest any, hi ha 14.900 caps nuclears en mans de nou països, un 90% dels quals pertanyen a nord-americans i russos. La xifra s’ha reduït respecte a fa quatre anys, quan n’hi havia 17.300 segons les mateixes fonts, perquè alguns països han desmuntat l’armament i han reciclat l’urani enriquit com a font d’energia a les centrals. Unes 2.000 armes estan muntades en míssils o preparades en submarins per ser disparades quan arribi l’ordre. Ortega va alertar del risc enorme que suposa tenir aquest armament, amb més poder destructiu que les bombes llançades contra Hiroshima i Nagasaki l’agost del 1945.
“Les nuclears són les armes genocides per antonomàsia”, va subratllar l’investigador del Centre Delàs, perquè el seu esclat estendria la mort i la destrucció en un radi d’acció molt més ampli del que van provocar les detonacions a les ciutats japoneses. “Afectaria el canvi climàtic, produiria un increment de la fam a la regió i desplaçaments de persones cap a zones segures”, va assenyalar Ortega.
