Publicitat
Publicitat

CRISI A UCRAÏNA

Moscou i Kíev s’acusen mútuament

Rússia reclama el desarmament dels grups radicals i Ucraïna li recrimina la desestabilització

Moscou va apujar ahir el to i va acusar directament el govern ucraïnès de no respectar l’acord de Ginebra per rebaixar la tensió a les regions de l’est d’Ucraïna. “No només no és respectat, a més a més és grollerament violat pels que van usurpar el poder a Kíev”, va declarar el ministre rus d’Afers Estrangers, Serguei Lavrov. Les autoritats russes no han volgut reconèixer mai la legitimitat del nou govern ucraïnès i ara l’acusen de no desmantellar els grups nacionalistes que encara estan operatius a la capital. “No volen, o potser no poden, controlar els extremistes, que continuen manant“, va dir Lavrov.

Aquestes acusacions han sigut propiciades pel tiroteig que va deixar tres morts diumenge a la matinada en un control de carretera a Sloviansk. Un incident confús que segons els insurgents pro-russos és responsabilitat dels ultranacionalistes. Pero Kíev assegura que es tracta d’una provocació dels agents de la intel·ligència militar russa per desacreditar l’executiu ucraïnès. El president interí ucraïnès, Oleksandr Turtxinov, va declarar ahir que l’objectiu de Moscou és “destruir l’Ucraïna independent”. Les noves autoritats de Kíev creuen que el president rus vol desestabilitzar el país perquè “Ucraïna és un exemple per a molts estats postsoviètics”. Segons Turtxinov, els ucraïnesos han demostrat que és possible rebel·lar-se contra el poder i elegir quines autoritats els agraden i quines no: “I aquest exemple infon molt terror a Putin”.

Enmig d’aquestes acusacions creuades d’haver trencat la treva, Moscou va anunciar ahir una reforma legal que simplifica els tràmits per obtenir la ciutadania russa. El text va dirigit als russòfons que viuen a les antigues Repúbliques soviètiques, com ara Ucraïna. Un gest que s’interpreta com una nova forma de pressió enmig de la revolta separatista a les regions ucraïneses de l’est.

Per la seva banda, el vicepresident dels Estats Units, Joe Biden, va arribar ahir a Kíev en una visita de dos dies per evidenciar el suport de Washington al nou govern de ucraïnès, però també a “la unitat, la sobirania i la integritat territorial” del país. El seu objectiu es conèixer quina és la situació sobre el terreny i analitzar l’aplicació dels acords de Ginebra. Segons va explicar un representant de la Casa Blanca, Biden demanarà “la implementació urgent dels acords” i alhora deixarà clar que els costos per a Moscou augmentaran si aposta per desestabilitzar en lloc d’adoptar una actitud constructiva”.

Descentralització

Un dels punts principals de l’acord és la reforma de la Constitució per aconseguir més descentralització de l’estat. Amb aquest objectiu Biden es reunirà avui amb representants del govern, però també dels diferents partits polítics i de les regions. El vicepresident també parlarà de les eleccions presidencials ucraïneses, que estan previstes per al 25 de maig però que cada cop semblen més difícils d’organitzar, especialment a les regions de l’est del país, on els rebels pro-rusos continuen armats i ocupant edificis públics en una desena de ciutats.

En la visita també s’analitzarà el problema del gas, ja que Ucraïna viu sota l’amenaça permanent que Moscou en talli el subministrament. Washington presentarà un programa d’assistència tècnica per ajudar Kíev a millorar l’eficiència energètica i a explotar el gas d’esquist.

Crimea pot convertir-se en l’Eurovegas rus

El president rus, Vladímir Putin, va presentar ahir un projecte de llei per crear una zona de jocs i apostes a Crimea, segons un comunicat de la cambra baixa. El 2007 Rússia va limitar el joc a quatre grans ciutats del país, i amb el decret la península recentment annexionada a Rússia també podria obtenir els beneficis econòmics del joc. El primer ministre de Crimea, Serguei Aksionov, va declarar a l’agència Itar Tass que tots els casinos quedaran concentrats en una població de la península.