Periodista i màster en relacions internacionals, entre el 2009 i el 2011 va treballar a Doha com a assistent de vol de Qatar Airways. Acaba de publicar Qatar. El país més ric del món (Edicions 1984).
Com recorda l'experiència?
És com un Gran Germà. Tens un guàrdia de seguretat a la porta de casa que s'assegura que vas a dormir allà cada dia. Has de demanar permisos per a tot, tens un horari de visites limitat... No pots sortir del país sense un permís especial de l'empresa... No pots canviar de feina. Però els sous són generosos i l'empresa et dóna un bon allotjament i et paga el transport.
Com és la societat qatariana?
És una societat dividida: hi ha els qatarians molt rics i un petit percentatge de treballadors expatriats bàsicament d'Europa i els Estats Units, que en total no passen del 20% de la població. L'altre 80% són els invisibles: els treballadors del subcontinent indi i les Filipines, que viuen en condicions més que precàries. Vénen enganyats i endeutats: treballen a la construcció o en una petroliera i sense adonar-se'n es van endeutant més i més. Treballen entre 10 i 12 hores al dia set dies a la setmana per sous de 200 euros. Si protesten els deporten. Hi ha una maquinària social i legal d'explotació. La llei de l'espònsor fa que la persona que t'ha contractat tingui un control absolut de la teva vida.
Com explica l'expansió internacional de Qatar?
Crec que se senten amenaçats per l'Aràbia Saudita i l'Iran i volen teixir una xarxa d'aliances.
