Publicitat
Publicitat

Merkel s'aboca a assegurar el tercer mandat

La cancellera alemanya assistirà a un total de 60 actes electorals abans de les eleccions del 22 de setembre

Aquesta setmana ha començat a Alemanya la campanya electoral. Si més no, la cancellera Angela Merkel ha tornat de vacances, i en pobles i ciutats del país pengen grans cartells de partits. En un exercici de simplificació, la publicitat política mostra ciutadans alemanys indissimuladament feliços o d'altres amb cares de no estar tan contents. Lògic. La primera escenificació correspon a la imatge que vol vendre la Unió Democratacristiana (CDU) de Merkel, coalitzada amb els germans socialcristians bavaresos (CSU), i la segona correspon al principal partit de l'oposició, els socialdemòcrates de l'SPD.

Alemanya va bé. Per què canviar? Aquesta és la base conservadora que alimenta Merkel, que cada cop s'acosta més, inexorablement, al seu tercer mandat. Aquesta setmana ja se l'ha vist prodigar-se en una plaça de mercat d'una bufona ciutat de Hessen, un land en què, no en va, el 22 de setembre se celebren comicis coincidint amb les eleccions generals del país.

Merkel ignora Steinbrück

La cap del govern alemany té previst assistir a 60 actes electorals fins llavors. Per ara la precampanya li ha anat prou bé. Ignora literalment el seu principal opositor, Peer Steinbrück, del qual evita sempre pronunciar el nom al més pur estil Rajoy amb Bárcenas. Esclar que el líder de l'SPD li està posant les coses fàcils a Merkel perquè, si bé és un brillant intel·lectual, no ha acabat de fer una pífia que ja en fa una altra. Per exemple: en posar en dubte l'europeisme de la cancellera per haver nascut a l'extinta RDA.

De moment Merkel en té prou projectant-se com la mare de la nació que sempre toca de peus a terra i, en cas de dubte, opta per la via conservadora. Al capdavall, el concepte de seguretat sempre ha aparegut com a central en la cultura alemanya. Als anys 50 la CDU va guanyar eleccions perquè representava la "seguretat" davant l'Est; també ho va fer l'SPD als 60 i als 70 perquè pregonava la seguretat social, també com a antídot efectiu contra el comunisme.

Ara, per mantenir-se "junts i exitosos", que és el lema de campanya de la CDU/CSU, el missatge és el de la continuïtat: al cap i a la fi, la taxa d'atur a Alemanya és la segona més baixa d'Europa, els deutes són moderats, i cadascú té la possibilitat de desenvolupar les seves capacitats, asseguren els cristianodemòcrates. I així ha de continuar. Com? Amb Angela Merkel, naturalment.

L'ombra de l'espionatge

Hi ha un tema que, no obstant, amenaça el sentit de seguretat de la població alemanya, i no és altre que l'escàndol de l'espionatge massiu nord-americà de la NSA. Aquest assumpte té una gran rellevància mediàtica, però coincideix que cap partit ha demostrat cap excel·lent competència sobre la qüestió i per això és molt difícil utilitzar aquest tema en campanya electoral.

Merkel té tres ministres -el de la Cancelleria, Ronald Pofalla; el d'Interior, Hans-Peter Friedrich, i el de Defensa, Thomas de Maizière- sotmesos a diferents comissions d'investigació parlamentària per aquest cas d'espionatge o per una fracassada adquisició de drones . Però, en tot cas, la cancellera no es deixa fer mal.

La batalla electoral del 2013, que marcarà el destí de tota la Unió Europea en l'àmbit econòmic i institucional, es pot resumir en una fórmula molt senzilla, com apunta el prestigiós diari Die Zeit : "Ella no vol. I ell (Steinbrück) no pot. La cancellera ha retirat tots els temes habituals, mentre el seu desafiador no la pot erosionar amb res. Steinbrück és presoner d'ell mateix".