Publicitat
Publicitat

RELLEU A PARÍS

Manuel Valls: un català a la cort francesa

Nascut a Barcelona i naturalitzat francès, el polític va créixer en un ambient plenament català

Submergir-se en les arrels catalanes del nou primer ministre francès, Manuel Valls, és com estirar un fil que sembla que no s’hagi d’acabar mai. Fill de Xavier Valls, un reconegut pintor català, i Luisa Galfetti, una helveticoitaliana del cantó de Ticino, l’univers dels petits Manuel i Giovanna -els dos fills del matrimoni- era un immens triangle entre París, Barcelona i les muntanyes suïsses. Una barreja cultural, lingüística i geogràfica prou diversa per deixar empremta.

Entre París i Barcelona

Xavier Valls vivia a París però passava els estius a Barcelona

Establert a París l’any 1949 gràcies a una beca de l’Institut Francès de Barcelona, el seu pare, el pintor Xavier Valls, mort el 2006, mai va renunciar a passar els mesos d’estiu a Barcelona, al seu estimat barri d’Horta, on la família encara conserva una petita casa menestral amb un frondós jardí a la part del darrere. Va ser aquesta dèria de saltar permanentment entre Barcelona i París la que va fer que Manuel Valls nasqués a Barcelona el 13 d’agost del 1962. Com que era estiu, va veure la llum a la capital catalana. De la mateixa manera que, 16 mesos després, com que era hivern, la seva germana, Giovanna, va venir al món a la capital francesa.

Un pediatre ‘roig’

El Guti, l’històric dirigent del PSUC, va atendre Manuel Valls

Manuel Valls Galfetti va néixer a la clínica La Ferroviaria, al carrer Campoamor d’Horta, a una cantonada de la casa familiar. La casualitat va voler que el pediatre de l’establiment fos Antoni Gutiérrez Díaz, el Guti, l’històric dirigent del PSUC mort el 2006. “No m’estranya, doncs, que el meu fill sigui un polític francès socialista, ateses les tres primeres influències que el van marcar: la clínica on va néixer es deia La Ferroviaria; el seu primer pediatre fou el Guti, i la doctora Cachin [la pediatra de París] era néta de Marcel Cachin, fundador de la SFIO (socialistes francesos) el 1905 i del Partit Comunista el 1920”, se’n riu el mateix Xavier a les seves memòries La meva capsa de Pandora a cura de Julià de Jòdar.

París, la capital artística

Xavier Valls va marxar a França gràcies a una beca per fer carrera

“Durant el franquisme, París era un lloc d’acolliment intel·lectual. S’hi aplegaven artistes de tot arreu. Va marxar, ja que l’ambient d’aquí l’ofegava”, explica el promotor cultural Llibert Tarragó. A París, els Valls Galfetti es van instal·lar en un cèntric pis de l’Île Saint-Louis, a tocar de Notre-Dame. Xavier Valls va muntar el seu cavallet al menjador, que tenia vistes al Sena i la catedral. Era un espai monacal on s’havia de fer silenci mentre el pare treballava i per això la mare s’enduia molts dies els seus fills al parc, darrere de Notre-Dame, després de l’escola. L’esbarjo i la biblioteca del seu pare omplien les hores d’una infància sense televisió. “No me’n penedeixo gens, de no haver volgut un aparell quan el Manuel i la Giovanna eren jovenets: així van poder llegir molt i mai no la van trobar a faltar”, diu el pare a les memòries.

La influència del pare

Manuel Valls admirava el seu pare, un home molt culte

“L’empremta que Xavier Valls deixa en el seu fill és molt profunda. Tenia una enorme admiració per ell i en va rebre el sentit de l’autoritat. Li parlava de vostè i es feia el que ell deia”, explica Gilles Verdez, autor de la biografia Manuel Valls. Les secrets d’un destin. “Xavier Valls tenia una gran formació intel·lectual i cultural. A casa seva es parlava de catalanisme, de lluita antifranquista, d’art o de literatura. Era un ambient que el va sensibilitzar políticament i li va conferir una gran formació intel·lectual. Manuel Valls és un home molt conreat. Tot i que no té estudis superiors, té una gran cultura”, reflexiona Verdez.

Els cercles d’amistat de Xavier Valls, a París i a Barcelona, van anar creixent amb els anys. I les tertúlies, al pis d’Île Saint-Louis, o al jardí d’Horta, eren cada cop més inacabables. El poeta Joan Brossa, el novel·lista Alejo Carpentier, l’escriptor Julio Cortázar, el filòsof Vladimir Jankélévitch, el compositor Frederic Mompou i l’actriu Simone Signoret eren només algunes de les moltes amistats al costat de les quals Xavier Valls encenia la seva pipa per passar una bona estona. També entre els cercles familiars s’hi compten personalitats com l’arquitecte Aurelio Galfetti, el compositor Manuel Valls Gorina -l’autor de la música de l’himne del Barça- i Roser Capdevila -la creadora de les Tres Bessones-, que el recorda amb emoció: “Amb el meu oncle Xavier vam tenir molta relació. Era un home molt culte, molt llegit i li agradava molt xerrar”.

La catalanitat

El català s’imposa com la llengua familiar i el Barça l’enamora

“Entre el pare català i la mare helveticoitaliana calia trobar un compromís comú sobre la llengua familiar i va ser el català”, explica Verdez. “La Luisa va aprendre el català amb tanta rapidesa que va deixar tothom bocabadat”, recorda Xavier Valls a les memòries. Que el català fos la llengua de casa va suposar un sobreesforç per a Manuel Valls al batxillerat, en què va suspendre -amb gran disgust- l’examen de francès.

“Encara ara s’interessa per la política catalana, l’apassiona. Té una enorme sensibilitat per Catalunya i pel Barça. De fet, tenia una samarreta blaugrana penjada al seu despatx del ministeri de l’Interior”, afirma el biògraf de Manuel Valls. El primer cop que Manuel va trepitjar el Camp Nou va ser al Gamper del 1974, que va enfrontar el Barça de Johan Cruyff amb el seu antic equip, l’Ajax d’Amsterdam, que va sortir derrotat (3-0).

La naturalització

Manuel Valls es fa francès quan decideix que farà allà la seva vida

El 1981 Manuel Valls decideix iniciar els tràmits per obtenir la nacionalitat francesa que aconseguirà 18 mesos després. “En aquella època no es podia tenir la doble nacionalitat, s’havia d’elegir. Els estudis, la feina, la incipient militància política i la seva primera companya; tot allò estava passant a França i arriba a la conclusió que ell és francès i que vol construir la seva vida allà”, assegura Verdez, que afegeix un altre argument: “Per fer política a França, per optar a qualsevol càrrec electe has de ser francès. I ell ja ho portava al cap”.

“Havia de prendre aquella decisió, que vaig entendre perfectament, per als seus estudis a la universitat i, sobretot, pels seus projectes polítics”, explica el pare de Manuel Valls a les memòries que recullen amb emoció el dia que el seu fill va esdevenir alcalde d’Évry el 2001: “Em va fer il·lusió veure com aquell noi nascut a Horta, sense cap gota de sang francesa, rebia la faixa tricolor el dia de la seva nominació oficial com a alcalde”.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF