Publicitat
Publicitat

POLS A AL-ASSAD

L'ombra de l'Iraq retarda l'atac contra Síria

L'ONU preveu fer públic demà l'informe dels investigadors sobre el terreny

La Guerra de l'Iraq va marcar un abans i un després en la política exterior dels Estats Units. Les armes de destrucció massiva no es van trobar mai i la credibilitat dels serveis secrets de la primera potència mundial van quedar molt mal parada. Deu anys després un nou president, Barack Obama -que va arribar a la Casa Blanca gràcies, en part, a la seva oposició a la invasió per derrocar Saddam Hussein-, té dificultats per convèncer la comunitat internacional i els seus conciutadans de la necessitat d'una intervenció militar a Síria.

Obama encara no ha pres cap decisió i l'anunci d'un atac imminent dels últims dies ha quedat, de moment, congelat. Tot i així, el mandatari va afirmar, en una entrevista a la televisió pública PBS, que un atac "limitat" i "clar" enviaria al règim de Baixar al-Assad "un senyal bastant fort" perquè no torni a repetir un atac químic contra la seva població i seria, "a la llarga, un impacte positiu" per a la seva "seguretat nacional". D'altra banda, va negar qualsevol comparació amb la Guerra de l'Iraq, ja que el seu govern "no té cap interès en un conflicte obert amb Síria". De fet, el seu govern ha negat que vulgui provocar un canvi de règim o enviar-hi tropes.

L'ombra de l'Iraq, però, és molt allargada. Una nova acció militar sense el vistiplau de l'ONU ha creat en els últims dies desconfiança i crítiques sobre les seves conseqüències. Per això, Obama i els seus aliats, que asseguren que tenen proves de l'atac químic, s'han donat més dies per intentar legitimar la intervenció dins del dret internacional, i informar i buscar suport a les cambres legislatives dels seus països. Tot i així, la Casa Blanca va assegurar que el president Obama té "el seu propi calendari" i no esperarà a una resolució de l'ONU. "Estem interessats a negociar amb la comunitat internacional, però la responsabilitat del president és amb el poble americà", va assegurar el portaveu del govern, Josh Earnest.

"Una campanya de bombardejos limitada" -assegura l'expert en el Pròxim Orient de Brookings, Daniel Byman- elevarà les expectatives d'una major participació dels EUA en la guerra civil de Síria i no aconseguirà alterar significativament l'equilibri de forces en el terreny". Alguns analistes avisen que l'atac, per limitat que sigui, pot empitjorar el conflicte civil sirià, provocar víctimes civils, augmentar el nombre de refugiats i desestabilitzar la regió.

La investigació de l'ONU

El Consell de Seguretat de les Nacions Unides va tancar ahir a la nit sense acord la segona reunió per discutir la resposta internacional al suposat ús d'armes químiques del règim. Novament es van imposar les divisions entre els cinc membres permanents: els Estats Units, el Regne Unit i França són partidaris d'una acció militar limitada a Síria, mentre que Rússia i la Xina s'hi oposen i dubten de l'autoria de l'atac químic als afores de Damasc, el 21 d'agost.

Per la seva banda, el secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, va anunciar des de Viena que l'equip d'experts que investiguen l'atac químic (ahir van recollir més proves i van entrevistar més testimonis ) informaran dels resultats dissabte, un cop hagin abandonat Síria.

D'altra banda, el règim de Damasc va tornar a advertir ahir que l'atac militar dels Estats Units i els seus aliats tindrà conseqüències greus. El president sirià, Baixar al-Assad, va assegurar que "el seu país es defensarà de qualsevol agressió".

Mentrestant, el Pentàgon ja té cinc vaixells de guerra al Mediterrani preparats per atacar Síria. Si l'acció militar tira endavant, duraria uns dos o tres dies i els seus objectius serien infraestructures militars del règim d'Al-Assad.