Publicitat
Publicitat

Lluita d'aliances a l'Amèrica Llatina

El projecte bolivarià ALBA declara la guerra a la nova Aliança del Pacífic, que, mirant cap a Washington, busca crear una àrea regional de lliure comerç

La vella quimera de la integració llatinoamericana torna aquests dies a plantejar-se en alguns mitjans llatinoamericans. La trobada el juny passat a Cali dels presidents de Mèxic, Colòmbia, el Perú i Xile, membres de la nova Aliança del Pacífic (AP), va fer córrer rius de tinta sobre la possibilitat d'una àrea regional de lliure comerç entre aquests països, que, amb un acord per suprimir el 90% dels aranzels, busquen posar un peu en el tractat transpacífic dels Estats Units amb el Sud-est Asiàtic i un altre al transatlàntic que s'està negociant amb Brussel·les.

La trobada, però, va resumir-se amb un recull d'intencions molt similar al del 1994, quan es creava l'ALCA (Àrea de Lliure Comerç de les Amèriques), un projecte que mai va arribar a bon port pel bloqueig de Mercosur i l'ALBA, el projecte de petrodiplomàcia que liderava Hugo Chávez. L'AP ha tornat a crear recels, i en la primera cimera de l'ALBA des de la mort de Chávez, que es va celebrar a principis de mes a Guayaquil (Equador), el bloc va "declarar la guerra" en un text titulat, justament, Declaració de l'ALBA des del Pacífic .

"Estem veient com s'impulsen projectes nous que fan reviure esquemes vells per atiar el tauler d'aliances de l'Amèrica Llatina, que, gràcies a les seves economies emergents, és objecte de desig", explica a l'ARA Rodrigo Páez, del Centre d'Investigacions sobre l'Amèrica Llatina i el Carib de la Unam (Mèxic). Repassem els actors d'aquest tauler.

La quimera de la integració

"A l'Amèrica Llatina hi ha molts projectes, però només un té realment en compte la integració: Mercosur", destaca a l'ARA l'analista de Fride Susanne Gratius. "Però fa més de mig segle que estem immersos en el projecte, gairebé tant com el que va permetre la integració europea, i encara no sabem on anar", escriu al seu torn Carlos Malamud, investigador del Real Instituto Elcano. Mercosur, en crisi des dels anys 90, s'ha convertit en un òrgan de "constatació política", segons Gratius, mentre que ALBA només ha vetllat per la cooperació entre companys d'ideologia però amb polítiques molt proteccionistes.

L'entrada de l'Aliança del Pacífic en el tauler regional a l'Amèrica Llatina té el suport de Washington. Tant Mèxic com Colòmbia tenen unes economies que miren al nord, mentre que l'altre gegant llatinoamericà i ànima de Mercosur, el Brasil, diversifica més els seus productes, tant a la Xina com a Europa i Llatinoamèrica.

Segons l'analista Rodrigo Páez, l'AP és el "projecte estrella" del president mexicà, Enrique Peña Nieto, per demostrar als EUA que vol participar en les negociacions de la gran àrea de lliure comerç de l'Atlàntic i del Pacífic. "Per això comença a mirar al sud", matisa. Però per l'economista de Flacso México Alicia Puyana, no hi ha aquesta possibilitat: "El 85% de les exportacions de Mèxic són als EUA i tots els països de l'aliança saben que aquest nou ordre mundial i comercial que s'està barallant entre Brussel·les, Washington i Pequín és cosa dels grans. Seran actors que hauran de demanar permís per aplaudir".

L'Aliança del Pacífic no mira només cap als Estats Units, sinó també cap a la Xina, en un moment en què el gegant asiàtic comença una desacceleració que pot repercutir als estats llatinoamericans que han basat bona part de la seva economia a vendre matèries primeres. Alguns analistes han apuntat que la desacceleració pot tocar de ple també el creixement a l'Amèrica Llatina i l'AP busca alternatives.

S'ha de veure si és possible que hi hagi més entesa entre Mèxic i el Brasil, les dues locomotores llatinoamericanes tradicionalment enfrontades. De moment, Peña Nieto ha deixat de banda Dilma Rousseff en aquesta aventura. Els uneix només la presència a la CELAC, un òrgan jove que va néixer com a rebuig a la OEA, controlada per Washington, i que "està esperant el seu moment", sentencia Gratius.