Publicitat
Publicitat

AUTOCRÀCIA AL GOLF

L'emir de Qatar lliga el futur

Hamad bin Khalifa al-Thani abdica en el seu fill, el príncep Tamim, el mandatari àrab més jove

Les monarquies del Golf i el món àrab en general estan poc avesats a les transicions pacífiques: rarament el poder canvia de mans sense una mort, un cop d'estat, una guerra o una revolució. L'emir de Qatar va trencar ahir la tradició i va traspassar el poder al seu fill, el príncep Tamim, que amb només 33 anys s'ha convertit en el mandatari àrab més jove. De fet l'emir trencava així amb el seu propi passat, o evitava que es repetís la història: el 1995 ell mateix havia derrocat el seu pare, que al seu torn havia fet caure el seu avi.

"No estem acostumats a aquestes transicions, però sabíem que un dia arribaria el traspàs, perquè la salut de l'emir és delicada", explica una periodista qatariana des de Doha que s'estima més no donar el seu nom. "Vol protegir el tron, tot el que ell ha aconseguit, i ajudar el nou emir a continuar la seva tasca tot el temps que pugui", afegeix. L'emir pateix diabetis i insuficiència renal i en els últims anys s'ha aprimat visiblement. El príncep Tamim va ser designat hereu el 2003, per davant del fill primogènit, que va renunciar als seus drets. És fill de la segona dona de l'emir, Moza bint Nasser, ànima de la Fundació i l'única esposa reial que ha revolucionat les tradicions mostrant el seu rostre en públic.

Els analistes no esperen canvis significatius en la política interior ni exterior qatariana. En un règim tan opac com el de Doha es fa difícil saber les raons i l'abast del relleu al poder. Sigui com sigui, Hamad pot marxar amb la sensació d'haver fet els deures: en els seus 18 anys dirigint l'emirat, ha convertit un país subdesenvolupat del desert a l'ombra de l'Aràbia Saudita en un actor polític i financer global. Els seus gairebé 300.000 habitants autòctons (a diferència de l'1,5 milions de treballadors estrangers que hi viuen) tenen la renda per càpita més alta del món. És el primer exportador mundial de gas liquat, i a través del seu fons d'inversió ha adquirit grans actius turístics, financers i energètics arreu del món.

"Ara la pregunta és què passarà amb el primer ministre, Hamad bin Jassem al-Thani, el poderós número 2 del país", apunta Eckart Woertz, investigador del Cidob. El primer ministre ha jugat un paper clau en la política exterior i dirigeix l'autoritat d'inversions del país. "El més lògic seria que aviat dimitís, perquè un emir tan jove no podria treballar amb un primer ministre tan fort".

Woertz aclareix que la transició no té res a veure amb la Primavera Àrab: "Qatar ha donat suport als Germans Musulmans dins els moviments revolucionaris de Tunísia, Egipte, Líbia i Síria, i pot semblar que ara adopta una imatge de reforma, però no hem d'oblidar que és un règim autocràtic. Potser dóna suport a la democratització a la regió però internament ni hi ha cap obertura". De fet, en ple esclat de les revoltes, el novembre del 2011, l'emir havia promès convocar eleccions al Majlis al-Shura, un pseudoparlament designat per la cort, però els comicis no van arribar mai.

Formació occidental

Nascut el 1980, Tamim, que parla anglès i francès i i presumeix de ser un bon jugador de tenis, es va formar a la Reial Acadèmia de Sandhurst, el centre d'entrenament d'oficials de l'exèrcit britànic i l'escola especial militar francesa de Saint-Cyr, molt valorada per les elits del Golf. Casat amb dues dones, ja té sis fills.

El ja nou emir de Qatar és també un dels inspiradors de la intensa activitat del seu país en l'àmbit de l'esport. Va ser ell qui va dirigir al compra del París Saint-Germain i un dels artífexs de la campanya que va aconseguir portar a Doha, on a l'estiu se superen els 50 graus a l'ombra, el Mundial de futbol del 2022.