Misc 18/04/2014

L’economia russa empitjora abans de l’efecte de les sancions

L’annexió de Crimea ha contribuït a la desacceleració econòmica

David M. Herszenhorn
3 min

The New York Times / MoscouMargarita R. Zobnina, una professora de màrqueting, fa temps que observa, alarmada, com l’economia russa acumula problemes: els amics que han marxat a viure a l’estranger no tenen plans de tornar i els altres ajornen nous projectes empresarials per la creixent incertesa econòmica. Mentrestant, Zobnina i el seu marit, l’Aleksandr, que també es professor, han llogat una caixa de seguretat en un banc per tenir-hi divises estrangeres com a protecció davant del declivi del ruble. Però encara és més alarmant, segons ella, que a la botiga de queviures es venguin anxoves en oli de gira-sol, en lloc d’oli d’oliva, una resposta òbvia als alts costos de les importacions. “Això realment m’espanta”, diu.

L’annexió de Crimea ha disparat el suport al president rus, Vladímir Putin, per sobre del 80%, però també ha contribuït a la preocupant desacceleració econòmica del país, que ja existia abans de les sancions que ha imposat Occident. Amb una inflació creixent, un creixement estancat, el ruble i el mercat de valors en caiguda, i milers de milions fugint del país a la recerca de seguretat, l’economia trontolla cap a la recessió, tal com va dir el ministre d’Economia dimecres.

Putin, que acaba de gastar 50.000 milions de dòlars en els Jocs Olímpics de Sotxi, haurà d’assumir ara els costos de la integració de Crimea, que economistes i experts asseguren que té una economia malaltissa i una important necessitat d’infraestructures. Els costos econòmics s’han emmascarat pel recent fervor patriòtic però aviat podrien perseguir el Kremlin, ja que els preus estan pujant, els salaris estan estancats i la confiança dels consumidors s’està erosionant.

Abans de l’annexió de Crimea i la imposició de sancions dels països occidentals, l’economia russa patia estagflació, aquella barreja tòxica de creixement estancat i inflació alta, que normalment va acompanyada d’un augment de l’atur. A Rússia la desocupació continua sent baixa però només perquè anys de disminució de la població han produït una reducció de la mà d’obra.

70.000 milions fora del país

Durant les últimes setmanes, els bancs russos i internacionals han corregit les seves projeccions de creixement per al 2014, mentre el Banc Mundial deia que l’economia russa es pot contreure un 1,8% si Occident imposa més sancions per la crisi amb Ucraïna. Segons algunes versions, més de 70.000 milions de dòlars en capital han fugit del país des de principi d’any i el principal índex borsari va caure un 10% al març -i un vertiginós 3% dimarts, pels temors d’un augment de la crisi entre Rússia i Ucraïna-. “És el preu que hem de pagar per dur a terme una política exterior independent”, segons va dir Aleksei L. Kudrin, exministre d’Economia, en una conferència amb inversors a Moscou. Kudrin va afegir que les sancions i les conseqüències de la política exterior de Putin esgotaran milers de milions de dòlars de l’economia nacional i estrangularan el creixement durant la resta d’aquest any. Però Kudrin, que va renunciar al seu càrrec per una disputa sobre la política econòmica del Kremlin, va subratllar que la població encara ha de pagar la factura completa, que segons ell creixerà per culpa dels alts costos de l’absorció de Crimea, una península aïllada geogràficament.

Des de la perspectiva dels llibres de text, els mals profundament arrelats de l’economia russa fa anys que són clars: la llarga dècada de pujada dels preus energètics, que va mantenir a flotació la popularitat de Putin, s’ha acabat, i ha exposat el país a un perillós excés de confiança en els ingressos del petroli i del gas natural. Els esforços de diversificació cap a la manufactura, l’alta tecnologia i altres sectors han fracassat, i les autoritats no han pogut, o no han volgut, aturar la corrupció descontrolada i corrosiva que espanta els inversors estrangers.

La demanda del consumidor, que havia estat el principal motor de l’economia russa en els últims anys, es va estancar amb força el 2013. Enquestes del Centre Levada, l’únic l’institut de sondejos independent de Rússia, mostren que la confiança del consumidor ha viscut un lent i constant descens des del 2010, mentre que els temors d’inflació -especialment de l’augment dels preus d’articles de primera necessitat, que han persistit des de la dècada dels 90- han crescut al mateix moment que ho feia la nova ansietat per una caiguda potencial en els salaris i l’augment de la desocupació.

stats