Publicitat
Publicitat

EMERGÈNCIA AL JAPÓ

L'aigua radioactiva de Fukusima es vessa al mar

El govern nipó assumeix la neteja davant la negligència de l'operadora de la planta

Primer, una rata va mossegar uns cables i va desencadenar una lluita per aturar l'enèsima apagada dels sistemes vitals per refredar la planta nuclear Fukushima Daiichi. Després, pous construïts a corre-cuita per contenir aigua contaminada van patir fuites. Ara, una nova onada d'aigua radioactiva ha sobrepassat la tanca construïda per aturar-la. L'aigua altament contaminada es vessa diàriament al Pacífic.

Mentre l'abast de l'emergència es veia cada cop més clar dimecres, el primer ministre japonès, Shinzo Abe, va decidir que el seu govern intervindria en la neteja de la planta, i va ordenar per primer cop assumir un paper directe en les conseqüències de la crisi que el 2011 va situar el desastre nuclear de Fukushima com el segon pitjor de la història, després de Txernòbil.

Abe, un ferm defensor del programa nuclear del país, s'ha decidit a intervenir-hi per restablir la confiança pública i rescatar un pilar del seu pla de reactivació econòmica: el reinici de moltes plantes nuclears inactives. Aquesta confiança s'ha erosionat no només per la catàstrofe, sinó també pels dos anys i mig plens d'errors sovint vergonyosos per part de l'operadora de la planta, la Tokyo Electric Power Company (Tepco). Molts japonesos veuen l'actitud de l'elèctrica com un seguit d'intents d'enganyar l'opinió pública i encobrir els problemes continus de la planta. Assumir un paper més important en la neteja també pot ser una aposta política arriscada per a Abe, sobretot si el govern demostra que, com Tepco, no sap contenir la fuga de materials radioactius.

Molts analistes diuen que la decisió d'Abe implica reconèixer que els anteriors governs van equivocar-se en confiar una neteja que durarà 40 anys i costarà 8.000 milions d'euros a la mateixa empresa a la qual molts culpen d'haver permès la catàstrofe.

Tepco s'havia aferrat a la possibilitat de dirigir la neteja com una oportunitat de redimir-se i recuperar la seva posició com un dels líders de la comunitat empresarial japonesa. Però els crítics diuen que ha seguit perdent credibilitat després d'infravalorar perills de la planta, seguint un patró establert durant els primers dies del desastre, quan es va ocultar informació sobre els danys. L'empresa es va oposar a l'opció de llançar aigua de mar als reactors -tot i que els seus nuclis s'escalfaven fins a temperatures molt perilloses- per por d'espatllar-los. No va ser fins fa dos mesos que els funcionaris van reconèixer que tres reactors havien col·lapsat.

"La situació és un reconeixement per part del govern que Tepco ha administrat malament la neteja i que ha desinformat el públic", va dir Eiji Yamaguchi, professor de política científica i tecnològica de la Universitat de Doshisha, a Kioto. "El govern no té més remei que posar fi als dos anys que Tepco s'ha passat amagant la condició real de la planta".

Una neteja complicada

Els problemes amb l'aigua radioactiva van començar poc després del desastre, quan Tepco va adonar-se que tones d'aigua provinents de les muntanyes es filtraven als edificis contaminats i n'inundaven els soterranis amb aigua tòxica. L'empresa no va fer res per evitar-ho, com ara excavar pous per recollir l'aigua abans que arribés als edificis.

La primera solució de Tepco va ser construir una "barrera" subterrània per aturar l'aigua, però no va tenir èxit. Alguns experts suggereixen que l'entrada en joc del govern és el primer pas per convèncer el públic que la solució passa per abocar al mar les tones d'aigua menys contaminada. L'opció més agosarada i complicada és tornar a provar de construir una barrera subterrània, aquest cop feta de sòl congelat. La idea és el símbol de l'enorme complexitat que suposa netejar la planta.