Publicitat
Publicitat

L’afer dels mails de Clinton sacseja la cursa a la Casa Blanca

La candidata demòcrata repta l’FBI a aclarir per què reobre el cas i a fer públics els nous missatges

Si la filtració d’una gravació amb comentaris sexistes de Donald Trump va ser la sorpresa a l’octubre del candidat republicà, l’anunci de l’FBI de reobrir la investigació dels correus electrònics de Hillary Clinton és la de la candidata demòcrata. En l’argot polític nord-americà, aquesta sorpresa fa referència a un fet que pot influir en els resultats de les eleccions presidencials. És evident que tant el vídeo de Trump com l’afer dels mails de Clinton afectaran les decisions finals dels votants nord-americans. La demòcrata va instar l’FBI dissabte a la matinada a “revelar tota la informació que tingui” sobre uns nous correus electrònics que podrien estar connectats amb la investigació del servidor privat que va utilitzar quan era secretària d’Estat. “Estic segura que qualsevol cosa que es trobi no canviarà les conclusions del juliol”, va dir Clinton en al·lusió a la recomanació de la policia federal de no presentar càrrecs criminals contra ella.

Els nous documents van aparèixer durant una investigació al polèmic excongressista demòcrata Anthony Weiner, marit de Huma Abedin, una important assessora de Clinton que se’n va separar fa poc. La policia federal investiga si Weiner va enviar missatges sexuals a una menor. Tot i que el director de l’FBI, James Comey, va confessar en la carta a líders del Congrés per comunicar la nova investigació que no sap si els nous missatges “poden ser significatius” ni si es podran revisar abans de les eleccions del 8 de novembre, va considerar que era important explicar el descobriment d’aquests documents. Una decisió polèmica, a 10 dies dels comicis. Els sondejos dels pròxims dies mostraran l’impacte de les revelacions. La notícia complica la campanya de Clinton, que fins divendres semblava que es dirigia cap a una còmoda victòria.

L’origen de l’escàndol

La comissió sobre l’atac al consolat a Líbia destapa l’afer

El març del 2015, durant una de les comissions d’investigació de l’atac contra el consolat dels EUA a Bengasi del Congrés, es va descobrir que Hillary Clinton va utilitzar un correu i un servidor privat quan era secretària d’Estat. La candidata demòcrata va demanar llavors fer públics els 30.000 correus relacionats amb la seva feina que va proporcionar al govern i va revelar que havia esborrat 32.000 correus que va considerar privats. Des del maig del 2015 fins al febrer del 2016, el departament d’Estat va revisar i publicar els mails.

Els crítics amb Clinton creuen que va utilitzar un compte personal perquè volia amagar el seu “comportament corrupte”. D’altres asseguren que demostra que no és transparent i que no s’hi pot confiar. Malgrat tot, utilitzar un correu privat no era il·legal i altres polítics també ho han fet, com l’ex secretari d’Estat republicà Colin Powell. Clinton ha vulnerat la llei?

L’FBI va concloure que no, en una llarga investigació

L’estiu de l’any passat l’FBI va obrir una investigació per veure si Clinton havia enviat informació classificada a través del seu correu i servidor privat i, si ho va fer, si va ser de manera deliberada i sabent que posava en perill la seguretat dels Estats Units. El juliol passat l’FBI va exonerar Clinton, ja que no va trobar proves suficients per demostrar que la demòcrata havia comès algun delicte. El seu director, però, va afirmar que Clinton va ser “extremadament descuidada” per haver utilitzat un correu privat. I que vuit dels seus mails contenien informació top secret, tot i que no estava marcat en la part de l’assumpte.

Conflicte d’interès

Hillary Clinton va ajudar donants de la Fundació Clinton?

Una altra polèmica que està en el mateix sac de l’escàndol dels mails és la relació que tenia Hillary Clinton amb la fundació del seu marit quan era secretària d’Estat. Alguns correus dels seus assessors revelen que hi havia lligams i que, com a mínim, hi podria haver hagut un conflicte d’interessos. Els crítics amb Clinton asseguren que els donants de la Fundació feien contribucions a canvis de favors polítics. Una acusació que no s’ha demostrat.

Els mails de Wikileaks

El portal ha filtrat polèmics correus d’assessors de Clinton

Els mails publicats en les últimes setmanes per Wikileaks no tenen res a veure amb la investigació dels correus de Clinton. La web ha publicat correus robats de líders demòcrates i del director de la campanya de Clinton, John Podesta. Primer, al juliol, dies abans de l’inici de la convenció del Partit Demòcrata, Wikileaks va filtrar missatges que mostraven que alguns líders demòcrates no van ser imparcials durant les primàries i que preferien una victòria de Clinton. La cap del comitè del partit, Debbie Wasserman Schultz, va dimitir després que fos acusada d’intentar frustrar la campanya del rival de l’ex secretària d’Estat, Bernie Sanders. Més recentment, la web ha publicat altres mails del cap de campanya de Clinton, John Podesta, que han creat diverses polèmiques. Alguns contenien els discursos que va fer la candidata demòcrata a Wall Street i hi advocava per reforçar els tractats comercials.

La implicació de Rússia

Washington acusa Moscou de voler influir en la campanya

Els serveis secrets nord-americans han assegurat que els mails publicats per Wikileaks van ser robats a través de ciberatacs del govern rus. El govern del president Barack Obama ha acusat Moscou de voler influir en les presidencials. La campanya de Clinton utilitza la implicació de Rússia per evitar donar explicacions sobre els correus i atacar Donald Trump, a qui Clinton considera el candidat favorit del president rus, Vladímir Putin.

Els efectes de la polèmica

La candidata demòcrata és poc popular

Quan Clinton va deixar el departament d’Estat, un 65% dels nord-americans aprovaven la seva gestió. Una percepció que va canviar quan va decidir presentar la seva candidatura a la Casa Blanca i que va empitjorar per l’afer dels mails. El degoteig de polèmiques sobre els seus missatges electrònics ha fet que sigui una de les candidates menys populars de la història, juntament amb el seu rival, Donald Trump. Durant tota l’elecció, poc més d’un 40% dels votants tenen una visió favorable d’ella i una majoria no hi confien.

Trump: “Això és més greu que el Watergate”

El candidat republicà, Donald Trump, vol capitalitzar la polèmica. “L’FBI mai hauria reobert aquest cas en aquest moment tret que es tracti d’un crim de la pitjor atrocitat”, va dir Trump en un acte de campanya a Cedar Parks (Iowa), mentre els seus seguidors corejaven el crit de guerra “Tanqueu-la” [a la presó]. “No hem de deixar que porti el seu pla criminal al Despatx Oval... Això és més greu que el Watergate”, va dir el magnat novaiorquès.