Publicitat
Publicitat

GUERRA CIVIL

L'ONU implica Al-Assad en crims de guerra a Síria Més de 125.800 morts pel conflicte

Té proves de la responsabilitat de la cúpula del règim

L'alta comissionada de les Nacions Unides pels Drets Humans, Navi Pillay, va anar-se'n ahir de la llengua i va implicar directament el president sirià, Baixar al-Assad, en els crims de guerra i contra la humanitat comesos al país àrab. Pillay és dipositària d'un sobre segellat elaborat per encàrrec de l'ONU que conté la llista secreta dels responsables de crims. Malgrat no haver-lo obert -perquè "continuarà tancat fins que el pugui entregar [per a la seva utilització ] a una investigació creïble, sigui nacional o internacional"-, l'alta comissionada va deixar anar en una roda de premsa des de Ginebra que la comissió "apunta que existeixen proves que hi ha responsabilitat dels alts càrrecs del govern, incloent-hi el cap d'estat".

Poc després, però, matisava la informació: "Deixeu-me dir que no he dit que el cap d'estat és un sospitós. Estava citant la informació de la comissió -que va dir que es basava en proves-, que dirigia la responsabilitat als més alts càrrecs".

La presumpció d'innocència

Pillay va insistir que una de les raons principals que els noms inclosos en aquesta llista es mantinguin en secret és la necessitat de respectar el principi de presumpció d'innocència. "Els noms dels sospitosos no poden anar flotant d'un lloc a l'altre fins que hi hagi una investigació judicial apropiada", va matisar.

I no serà possible fins que el Tribunal Penal Internacional (TPI) investigui el cas. Per això Pillay -exjutge del TPI- va esperonar ahir tots els estats membres a portar el cas a aquesta alta instància internacional.

Tot i això, les declaracions de l'alta comissionada es van interpretar ahir com un pas més contra el règim amb la vista posada en la segona volta de les converses de pau a Ginebra previstes per al 22 de gener. Per a Pillay és fonamental que tant els Estats Units com Rússia marquin com a principal prioritat d'aquesta cita que es faci justícia pels crims comesos durant una guerra civil que ja s'ha cobrat més de 125.800 morts des del març del 2011.

Però la qüestió sobre si Al-Assad ha de continuar al poder segueix dividint Washington i Moscou, a més de l'oposició, que posa com a condició indispensable per atendre la cita que el president sirià dimiteixi. Al seu torn, Damasc va assenyalar que sota cap circumstància atendrà la cita sense Al-Assad en el càrrec.

L'últim balanç de l'Observatori Sirià per als Drets Humans eleva a 125.835 els morts documentats en incidents violents des que va començar la guerra civil siriana, el mes de març del 2011, tot i que adverteix que la xifra real segurament és molt superior. Una tercera part d'aquestes víctimes, 6.627, són menors d'edat, segons l'Observatori. A més, informa que els milicians insurgents morts són 27.746 -incloent-hi més de 6.000 combatents estrangers o no identificats- i 50.430 són soldats o paramilitars afins al règim del president Baixar al-Assad.