Publicitat
Publicitat

EL PODER DELS AIATOL·LÀS

L'Iran votarà sense opcions de canvi

Cap candidatura reformista ha estat autoritzada a concórrer a les eleccions legislatives de divendres

L'any que la República Islàmica de l'Iran celebra el seu 34è aniversari, el règim teocràtic vol aprofitar les eleccions de divendres per reforçar el poder del seu líder suprem, l'aiatol·là Ali Khamenei. El Consell dels Guardians, màxim òrgan de poder del país, va excloure les candidatures reformistes a favor de vuit aspirants conservadors i lleials a la figura del líder i va dissipar qualsevol indici de pluralisme i de dissidència.

Qui són els aspirants?

El negociador amb Occident en matèria atòmica lidera la cursa

Del total de 30 dones i 656 homes inscrits per concórrer a les eleccions, només vuit homes d'ideologia conservadora han superat el filtre del Consell dels Guardians. L'aspirant amb més possibilitats d'arribar a la presidència és Saïd Jalili, màxim responsable de les negociacions en matèria nuclear. Jalili és el favorit de Khamenei i, per tant, l'aspirant més ben posicionat.

Profundament religiós, si resulta guanyador és molt poc probable que millorin les relacions de l'Iran amb la comunitat internacional. L'altre candidat amb més possibilitats és l'actual alcalde de Teheran, Mohammad Bagher Ghalibaf. Excap de la Guàrdia Revolucionària, la seva candidatura integra també l'assessor de Khamenei en política exterior, Ali Akbar Velayati, i Gholam Ali Haddad Adel, la filla del qual està casada amb un fill del líder suprem.

On són els reformistes?

L'exclusió de Rafsandjaní va deixar atònit el país

A diferència de les anteriors eleccions, quan la població va poder votar candidats reformistes -dos dels quals, Mir-Hossein Mussaví i Mehdi Karrubí, continuen en arrest domiciliari-, aquesta vegada el Consell dels Guardians ha dinamitat qualsevol aspiració dels candidats més oberturistes, i ha deixat òrfena una part important de l'electorat. El cas més flagrant ha estat el de l'expresident (1989-1997) Akbar Haixemi Rafsandjaní, a qui el règim va desqualificar, segons va explicar, per la seva avançada edat (78 anys). La causa real, però, és que Rafsandjaní va donar suport a les protestes massives del 2009 contra el frau electoral.

L'altre candidat destacat invalidat és Esfandiar Rahim Maixaí, el protegit de l'actual president Ahmadinejad. La seva victòria assegurava a aquest últim la continuïtat de la seva influència dins del govern, però suposava un clar desafiament a l'autoritat del líder suprem. Khamenei, de fet, ja va impedir que el 2009 Ahmadinejad nomenés Maixaí com a vicepresident de l'executiu.

Què hi ha en joc?

Les sancions imposades per Occident ofeguen l'economia

La postura inflexible de l'Iran a l'hora de defensar el seu dret a enriquir urani per generar energia nuclear amb fins civils ha provocat que els Estats Units i la UE li imposin dures sancions.

Els embargaments contra l'Iran, però, lluny de fer recular el règim en matèria nuclear, estan ofegant l'economia nacional del país -tocada de mort per una dràstica caiguda de les exportacions-, cosa que ha fet créixer la pobresa. Però, tot i la pèssima situació econòmica (l'atur i la inflació s'han disparat, mentre que la divisa es devalua per moments), els candidats capdavanters en la cursa electoral s'han mostrat poc competents a l'hora de proposar solucions.

Aquesta incapacitat per generar esperança a la població podria traduir-se en una baixa participació en els comicis, si bé és imprevisible augurar si, per contra, la còlera dels més joves i dels sectors més contraris al règim podria motivar els electors a anar a votar.

L'Iran, aliat d'Al-Assad

El seu suport a Damasc el situa a l'epicentre de la guerra

Des de l'esclat de la guerra civil que pateix Síria des de fa més de dos anys, l'Iran ha estat el màxim aliat del règim de Baixar al-Assad. La seva col·laboració amb l'aparell de govern sirià s'ha materialitzat amb l'enviament, segons ha assegurat el mateix règim iranià, d'efectius militars i el subministrament d'armes a les milícies xiïtes libaneses de Hezbol·lah, que des de fa setmanes combaten contra els rebels en territori sirià.

Mentrestant, els Estats Units, la Unió Europea i l'Aràbia Saudita es posicionen a favor de l'oposició siriana amb l'objectiu d'eliminar l'únic aliat àrab de l'Iran al Pròxim Orient. Així, la guerra civil a Síria cal interpretar-la com una escenificació dins d'un estat aliè del pols que mantenen Teheran i Riad pel control estratègic de la regió. Alhora Israel, màxim aliat dels Estats Units a la zona, també ha entrat en el conflicte sirià amb atacs aeris sobre posicions militars amb l'objectiu de destruir carregaments d'armes procedents de l'Iran.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 20/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT