Publicitat
Publicitat

CANVIS EN EL RÈGIM

L'Iran anuncia una "nova era"

El nou president vol millorar les relacions internacionals però no cedirà en el programa nuclear

L'elecció d'un clergue moderat com a nou president iranià ha obert una "nova era" per a la República Islàmica i el món. Així ho va dir el mateix Hassan Rouhani en la seva primera roda de premsa com a nou cap de govern després dels vuit anys de poder del seu predecessor, Mahmud Ahmadinejad.

Rouhani va parlar d'un país que "seguirà el camí de la moderació i la justícia, no de l'extremisme". "El vot de la gent ha creat una nova oportunitat per interactuar amb el món i si l'aprofitem serà beneficiós per a totes les parts", va dir abans de referir-se a les sancions imposades per Occident a l'Iran com a resposta al seu programa nuclear.

Segons Rouhani, aquestes sancions "només li convenen a Israel". Poc després, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, responia que "les eleccions iranianes mostren una desafecció profunda dels iranians amb el seu règim però no tenen el poder de canviar les seves ambicions nuclears".

Efectivament, Rouhani va anunciar en la seva compareixença que no tenia cap intenció de deixar d'enriquir urani, tot i que va prometre més transparència en el seu programa nuclear. La posició del flamant president topava amb la petició que va fer-li el Regne Unit, des d'on el ministre d'Exteriors britànic, William Hague, s'havia mostrat esperançat que el nou govern iranià estigués disposat a negociar una aturada del seu programa nuclear. Just ahir, l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica informava que l'Iran està fent "un progrés constant" tot i les sancions internacionals.

L'arribada de Rouhani al poder tampoc no sembla que indiqui un canvi en el seu altre gran expedient pendent amb la comunitat internacional: Síria. El president es va declarar en contra de la "ingerència d'altres països" i va assegurar que el conflicte que viu el país àrab l'han de solucionar els sirians. "Estem contra el terrorisme i la ingerència", va dir.

La manera com els iranians van irrompre aquest cap de setmana als carrers per celebrar la victòria de Rouhani semblava anunciar alguna mena de revolució reformista. Aquest clergue moderat de 64 anys havia promès portar més llibertat i millors relacions internacionals.

Reforma relativa

Però Rouhani no és un reformista renegat que hagi arribat al poder mentre els líders no prestaven atenció. Al contrari, el president ha passat la seva vida política al centre de l'establishment conservador iranià, molt abans que l'aiatol·lah Ruhollah Khomeini liderés la Revolució Islàmica als anys setanta.

Els analistes diuen que la primera prioritat de Rouhani serà mediar en la malmesa relació entre els ciutadans i els seus governants, però en cap cas fer una gran reforma.

Fins i tot el seu sobrenom - el xeic diplomàtic - és un testimoni del seu paper com a pragmàtic que busca la conciliació amb els líders islàmics. Ja sigui en el tracte amb manifestants, amb les seqüeles de terratrèmols devastadors o -en el seu període com a negociador nuclear- treballant per alleujar la pressió internacional, Rouhani sempre ha buscat maneres pràctiques per ajudar el lideratge de la República Islàmica a avançar en els seus objectius.

Però tot i que els sectors amb més poder al país consideren l'islam com la base de tota política, Rouhani prové d'una ala de l'establishment clerical que interpreta l'islam com un codi més dinàmic que rígid. La tesi que va escriure per obtenir el seu doctorat en dret constitucional el 1997 a la Universitat Glasgow Caledonian d'Escòcia va versar, segons la seva web, sobre "la flexibilitat de la xaria, la llei islàmica".

Vista la seva dedicació a l'islam polític i les seves connexions influents, l'estrella de Rouhani va brillar ràpidament. Va ser un dels líders que van capitanejar el país durant la guerra amb l'Iraq dels anys vuitanta, va ser membre del Parlament iranià durant 20 anys, i durant 16 va ser l'encarregat de gestionar el consell de seguretat, una de les branques més influenciadores del país.

"La seva llarga carrera mostra que ha estat al cor de la política iraniana i que el seu objectiu és ser un servidor de la República Islàmica", va dir Ali Shakourirad, un polític reformista. "El sol fet que hagi estat escollit mostra que l' establishment l'accepta", subratlla. "És l'home adequat per a aquesta feina", deia Soroush Farhadian, editor del diari reformista Bahar , i afegia: "És un clergue modern, i també un diplomàtic, cosa molt útil en política domèstica i internacional".