Publicitat
Publicitat

Kosovo, un model per a Washington

S'estudia una intervenció aèria de l'OTAN sense el mandat de l'ONU

Mentre el president dels Estats Units, Barack Obama, sospesa les opcions per respondre al presumpte atac amb armes químiques a Síria, els seus assessors en matèria de seguretat nacional estan estudiant la intervenció aèria de l'OTAN a Kosovo com a possible pla d'acció contra el règim d'Al-Assad sense un mandat de les Nacions Unides. Amb Rússia vetant qualsevol acció militar al Consell de Seguretat, Obama sembla veure's obligada a mirar com evitar l'ONU, malgrat haver advertit que qualsevol intervenció necessitaria una coalició internacional forta i una justificació legal.

Kosovo és un precedent obvi per a Obama perquè, de la mateixa manera que a Síria, molt civils eren assassinats mentre Rússia continuava donant suport a un règim acusat d'abusos. El 1999, el president Bill Clinton va utilitzar el suport de l'OTAN i el principi de protegir una població vulnerable per justificar 78 dies de raids.

Un alt càrrec de l'administració Obama assegura que el precedent de Kosovo s'ha abordat múltiples vegades en les reunions periòdiques a la Casa Blanca sobre la crisi a Síria. Però els assessors d'intel·ligència també debaten si un atac militar tindria efectes secundaris, com la possibilitat de desestabilitzar el polvorí del Líban o propiciar una allau de refugiats més gran a Jordània, Turquia i Egipte. "Encara és massa d'hora per dir que estem redactant justificacions legals per a una intervenció, ja que el president no ha pres la decisió -va dir l'alt càrrec, que va parlar en condició d'anonimat-. Però Kosovo, esclar, és el precedent d'un conflicte similar".

L'eco de la repressió de Milosevic

Durant els últims dies, tant Londres com París han volgut deixar clar que tenien prou evidències de l'ús d'armes químiques per part del règim i que cal una resposta clara. Unes declaracions que han sonat similars a les reaccions a la guerra de Kosovo, quan el govern iugoslau de Slobodan Milosevic va reprimir brutalment els albanesos entre el 1998 i el 1999, cosa que va portar l'administració Bill Clinton a intervenir-hi juntament amb els aliats de l'OTAN.

"L'argument del 1999 a Kosovo va ser que hi havia una greu emergència humanitària i que la comunitat internacional tenia la responsabilitat d'actuar i, si era necessari, fer-ho per la força", explicava Ivo Daalder, exambaixador nord-americà a l'OTAN i actualment president del Chicago Council on Global Affairs.

En el cas de Síria, segons Daalder, la Casa Blanca podria justificar que l'ús d'armes químiques ha creat una emergència humanitària greu i que sense una resposta per la força hi hauria el perill que el règim d'Al-Assad n'utilitzés a gran escala una altra vegada. Una altra de les justificacions per intervenir a Síria, segons Daalder, seria la violació del Protocol de Ginebra del 1925, que prohibeix l'ús de gas verinós. Dennis B. Ross, exassessor d'Obama al Pròxim Orient, opina que si el president vol una justificació legal per actuar, "hi ha moltes maneres de fer-ho fora del context de l'ONU".