Publicitat
Publicitat

Acaba l'ultimàtum de Kíev als pro-russos de l'est d'Ucraïna perquè deposin les armes

Moscou adverteix d'una possible guerra civil a Ucraïna, i Occident el culpa de les tensions a la zona. La UE estudia avui noves sancions a Rússia i l'enviament d'una missió a Ucraïna

El termini de l'ultimàtum presentat pel president interí d'Ucraïna, Aleksandr Turtxinov, als pro-russos perquè deposin les armes i abandonin els edificis públics que mantenen ocupats al sud-est del país ha expirat aquest dilluns a les 08.00 hores.

El cap de l'estat ucraïnès, que va anunciar ahir a la nit que emprarà l'exèrcit per restaurar l'ordre, va signar un decret que garanteix que no es perseguiran judicialment els que acatin l'ultimàtum en cas que no hagin ferit o matat altres ciutadans.

De moment no hi ha informació que indiqui que els activistes pro-russos estiguin disposats a desallotjar les dependències administratives que ocupen a diverses ciutats de majoria russòfona.

En un missatge dirigit al país, Turchinov va advertir que el govern d'Ucraïna no permetrà la repetició del "guió de Crimea a les regions orientals d'Ucraïna", en al·lusió a la recent annexió d'aquesta regió ucraïnesa per la Federació de Rússia.

Va assegurar que les autoritats ucraïneses ho han fet tot per evitar el vessament de sang, però estan disposades a rebutjar "amb les armes a la mà els intents d'invasió i desestabilització, així com les accions terroristes".

Rússia va reaccionar a l'ultimàtum del govern de Kíev amb una declaració de la seva cancelleria, que va titllar de "criminal" la decisió de Turchinov d'utilitzar l'exèrcit per aixafar "manifestacions pacífiques".

Moscou, que nega la seva implicació als esdeveniments a les regions d'Ucraïna, ha assegurat que depèn d'Occident que eviti una guerra civil a Ucraïna, en referència la seva influència en el govern de Kíev, al qual el Kremlin nega tota legitimitat.

La UE estudia avui noves sancions a Rússia i l'enviament d'una missió a Ucraïna

Els ministres d'Exteriors de la Unió Europea (UE) es reuneixen avui per abordar la possibilitat d'ampliar la llista de sancionats russos i ucraïnesos per la intervenció de Moscou a Ucraïna. També estudiaran enviar una missió europea d'assessorament policial i jurídic a Ucraïna.

Els 28 tractaran àmpliament la situació a Ucraïna en un moment en què ha crescut la tensió després que grups separatistes i activistes pro-russos s'hagin fet forts en ciutats ucraïneses orientals com Slaviansk, Donetsk, Kharkov o Mariupol.

La UE ha deixat clar que si Moscou fa noves passes que desestabilitzin aquesta part del país després d'annexionar la regió ucraïnesa de Crimea, obrirà la porta a noves sancions que podrien afectar-ne l’economia.

En aquest sentit, els ministres avaluaran la possibilitat d'ampliar la llista de 33 sancionats russos i ucraïnesos –als quals se'ls ha prohibit viatjar a la UE i se'ls han congelat els béns en territori de la Unió– per amenaçar la integritat territorial d'Ucraïna, tal com han sol·licitat algunes delegacions.

També estudiaran la petició del Regne Unit, Suècia i Polònia d'enviar una missió civil comunitària en el marc de la política de defensa i seguretat comuna europea a Ucraïna perquè assessori en el terreny policial i de justícia. Fonts comunitàries han assenyalat que alguns països mantenen "reserves" davant l'enviament d'aquesta missió europea per por que es pugui solapar amb la d'observació electoral de l'Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa (OSCE), que supervisarà els comicis del 25 de maig i que ja ha rebut de la Unió una contribució de 5 milions d'euros.

Moscou adverteix d'una possible guerra a Ucraïna i Occident el culpa de les tensions a la zona

Les potències occidentals del Consell de Seguretat de l'ONU han acusat Rússia d'estar darrere dels últims moviments a l'est d'Ucraïna, mentre que Moscou ha advertit que si Kíev compleix el seu ultimàtum i intervé contra els separatistes pot desencadenar una guerra civil.

"En només unes hores, les coses poden fer un gir negatiu i irreversible", ha assegurat l'ambaixador rus, Vitaly Txurkin, durant la reunió d'urgència celebrada pel màxim òrgan de decisió de les Nacions Unides aquesta nit de diumenge a dilluns.

Txurkin ha negat que Rússia estigui darrere l'ocupació d'edificis governamentals a l'est d'Ucraïna i ha assegurat que el seu únic interès és aconseguir calmar la situació.

"Alguns, presents en aquesta sala, no volen veure les veritables raons del que passa a Ucraïna i estan constantment buscant la mà de Rússia darrere del que està passant. Ja n'hi ha prou", ha clamat l'ambaixador del Kremlin.

Txurkin ha fet una crida als Estats Units i a les potències europees a utilitzar la seva influència sobre Kíev per evitar que compleixi la seva amenaça d'utilitzar l'exèrcit en les pròximes hores contra els revoltats que no deposin les armes.

Segons Moscou, que insisteix que el que passa a l'est d'Ucraïna són simples protestes ciutadanes, correspon a Occident fer alguna cosa per "evitar una guerra civil a Ucraïna".

Per la seva banda, els EUA, França i el Regne Unit han acusat Rússia de repetir a l'est d'Ucraïna l'estratègia utilitzada a Crimea i d'organitzar les darreres accions inventant una inestabilitat inexistent.

"Això no són manifestacions ni protestes, són accions militars", ha assegurat l'ambaixadora nord-americana, Samantha Power, que ha advertit que els suposats "ciutadans preocupats" de Sloviansk i altres ciutats estan equipats "exactament com les tropes d'elit que van ocupar Crimea".

"Sabem qui hi ha al darrere d'això, ja que l'única entitat a l'àrea capaç d'aquestes accions coordinades de forma professional és Rússia", ha afirmat l'ambaixadora nord-americana.

En aquesta línia, l'ambaixador britànic, Mark Lyall Grant, ha resumit la situació dient que grups "professionals, ben armats i ben equipats" estan executant "operacions ben coordinades" a la zona.

Es tracta d'un esquema "massa familiar" que "apunta clarament cap a Rússia", ha afegit Lyall Grant, que ha acusat Moscou d'usar "pretextos manufacturats" per la seva "postura agressiva".

Mentrestant, l'ambaixador francès, Gérard Araud, ha recordat la presència de tropes russes al costat de la frontera ucraïnesa i com Rússia intenta asfixiar econòmicament el seu veí "augmentant brutalment" el preu del gas que li ven i bloquejar l'entrada de mercaderies al seu territori.

A la sessió hi han intervingut també el representant permanent d'Ucraïna, Yuriy Sergeyev, que ha anat més enllà i ha assegurat que el que està succeint a l'est del país és "una operació terrorista a gran escala orquestrada per Rússia".

Sergeyev ha garantit que el seu govern no deixarà que es repeteixi el que ha passat a Crimea i ha reiterat que està disposat a respondre per la força aquest mateix dilluns si els revoltats no fan marxa enrere.

La Xina ha tornat a mantenir-se al marge durant el debat, limitant-se a assenyalar la seva preocupació per la situació i fent una crida a la calma.

La reunió del Consell de Seguretat d'aquesta matinada ha estat la desena mantinguda per l'òrgan per tractar la crisi ucraïnesa i s'ha celebrat, en aquesta ocasió, a petició russa.

La trobada es va convocar amb poc més de tres hores d'antelació, després que militants pro-russos van assumir el control total de Slaviansk, al sud-est d'Ucraïna, i van rebutjar una operació policial llançada pel govern de Kíev per restaurar l'ordre a la ciutat de prop de 120.000 habitants.

Durant els xocs, almenys un oficial del Servei de Seguretat d'Ucraïna va morir i cinc efectius van resultar ferits en un tiroteig amb les milícies pro-russes, uns fets que han fet saltar totes les alarmes a la comunitat internacional.

En aquest sentit, el secretari general adjunt de l'ONU per a Assumptes Polítics, l'argentí Óscar Fernández-Taranco, ha avisat durant el debat que la situació a Ucraïna "és més explosiva que mai" i ha advertit de la possibilitat que un empitjorament del conflicte encomani la inestabilitat a tota la regió.