Publicitat
Publicitat

LLUITA CONTRA EL FRAU

Itàlia engega un polèmic control fiscal

Letta aprofita l'estiu per llançar l'anomenat 'redditometro', que no perseguirà els grans evasors

La lluita contra l'evasió fiscal és un dels assumptes més delicats de l'agenda política italiana. Itàlia és un dels països amb un índex estimat d'evasió fiscal més alt del món i, alhora, l'estat té un dels dèficits públics més elevats d'Europa. A més, és el tercer país de la Unió Europea en què els ciutadans paguen més impostos, darrere de Dinamarca i Suècia, però els serveis que reben a canvi no s'acosten, ni de bon tros, als que tenen els ciutadans d'aquests països nòrdics. Conscient d'això, el govern de gran coalició dirigit per Enrico Letta ha presentat la seva primera mesura contra l'evasió fiscal la setmana en què la majoria d'italians encara estan de vacances.

El 19 d'agost ha entrat en vigor el nou redditometro -és a dir, mesurador del rèdit-, un instrument que durant anys ha estat molt contestat i que ara es reformula. En un país en què la meitat dels contribuents declaren guanyar menys de 15.000 euros a l'any, Hisenda efectuava controls sobre les declaracions en què els ingressos semblessin sospitosament baixos en relació als ingressos mitjans del sector. És a dir, que si un taxista guanyava molt menys que la mitjana dels seus col·legues, esdevenia sospitós. El sistema era altament impopular, perquè no tenia en compte les circumstàncies personals i laborals que podien justificar una caiguda d'ingressos.

Control de les despeses

Ara el nou instrument no se centra en el nivell declarat d'ingressos, sinó que analitza amb lupa si el contribuent porta un estil de vida conforme als guanys declarats. És a dir, que si una família declara guanyar 30.000 euros a l'any, és sospitós que pagui en hipoteca, cotxe i activitats esportives i d'oci una quantitat molt superior. Els controls comencen a partir d'una desviació del 20%.

Per seleccionar els contribuents sospitosos, que s'estimen en uns 35.000, Hisenda es fixarà en despeses justificades en la mateixa declaració -com la compra d'una casa- o altres dades a la seva immediata disposició. En una segona fase, quan el contribuent hagi de justificar d'on vénen els ingressos extra que li han permès portar un nivell de vida més alt del que se suposa que pot tenir, Hisenda utilitzarà, per calcular-ne el tren de vida, la mitjana nacional de despesa en alimentació, vestit o cultura proporcionats per l'agència estadística italiana, l'Istat.

S'han fet moltes crítiques al nou instrument. Una és l'ús per part d'Hisenda de mitjanes de despesa que potser no tenen res a veure amb la despesa efectiva del contribuent. Ha de ser el ciutadà qui ha de poder provar les despeses. I com que l'instrument té efectes retroactius i pot analitzar declaracions fetes des de l'any 2009, és ben possible que un contribuent sota sospita no hagi guardat les factures de les seves despeses.

Una altra polèmica l'ha aixecada el mateix Tribunal de Comptes italià, que ha qualificat de "limitat" i ineficaç el nou instrument. En un informe recent, ha escrit: "El clamor mediàtic suscitat" és "francament desproporcionat respecte a les limitades potencialitats de l'instrument". Alhora, es critica que l'Agència no pot actuar contra els grans evasors que mai no han presentat la declaració.

L'economista Paolo Manasse ha explicat al diari La Stampa que aquest instrument és "rude", i considera que "l'única manera eficaç de lluitar contra l'evasió" serà l'anomenat Projecte Serpico, que permetrà a l'agència tributària controlar tots els moviments dels comptes corrents dels contribuents, una possibilitat ara limitada.