Publicitat
Publicitat

RÚSSIA

Guerra bruta per l'alcaldia de Moscou

El règim excarcera temporalment l'opositor Navalni per legitimar la previsible victòria oficialista

Feia deu anys que els moscovites no escollien alcalde i al setembre aquesta pràctica democràtica torna a la capital russa, però en unes circumstàncies tan peculiars com escandaloses.

"El guanyador es dóna per fet", explica Maixa Gessen, una periodista russa que col·labora amb destacades publicacions nord-americanes. Tot i el previsible resultat a favor de l'actual alcalde, Serguei Sobianin, col·locat al càrrec fa tres anys pel president Vladímir Putin, "la campanya s'ha cobrat víctimes", diu. Centenars d'immigrants il·legals, la majoria provinents del Vietnam, han sigut objectiu de batudes i enviats al barri de Golianovo, a la perifèria est de la ciutat, on omplen un grup de tendes de campanya mentre esperen ser deportats.

Segons la periodista, aquesta mena de camp de refugiats és el principal anunci de campanya de l'alcalde. Els mitjans, finançats pel Kremlin, no amaguen la seva existència, al contrari. Els moscovites poden veure cada dia com gairebé 600 persones s'amunteguen a les tendes, pendents de ser tornats al seu país. "Sobianin culpa els immigrants de l'increment d'agressions violentes que viu la capital i de tota la resta de problemes de Moscou", diu Gessen.

Però per què necessita aquest buròcrata que té la victòria garantida muntar un xou d'aquestes dimensions? "Mantindrà el càrrec, però ha de fer front a l'ascens del seu contrincant", diu Gessen.

Un contrincant instrumentalitzat

Aquest rival és Aleksei Navalni, l'advocat i bloguer anticorrupció que s'ha convertit en l'últim maldecap de Putin. Després de liderar algunes de les manifestacions que l'hivern del 2011 van sorprendre el Kremlin clamant contra el frau a les parlamentàries, aquest home de 37 anys aglutina les esperances d'una oposició fragmentada. I s'ha pres el seu paper molt seriosament, fins al punt de decidir presentar-se a l'alcaldia de Moscou.

Tan bon punt va començar a insinuar la intenció de concórrer als comicis, a l'abril, la fiscalia russa va decidir de cop i volta començar a jutjar-lo per un càrrec de corrupció que havia desestimat mesos enrere per falta de proves. La sentència va arribar a finals de juliol, una condemna a cinc anys de presó per robatori en una empresa estatal.

Si la cosa hagués quedat aquí, no s'hauria pogut presentar. Però, en un moviment inesperat, la fiscalia va decidir alliberar-lo 24 hores després d'empresonar-lo. L'argument oficial era que podia quedar lliure amb càrrecs mentre la justícia considerava una apel·lació de la defensa. Però els kremlinòlegs hi veuen unl terreny adobat per a les teories: alguns creuen que té el suport de sectors de l'elit política, d'altres asseguren que li han permès presentar-se sabent que perdrà, per donar una pàtina de legitimitat a les eleccions.

"Significa això un canvi en la lògica repressiva de l'administració?", es pregunta Dimitri Trenin, director del Carnegie Moscow Center, l'institut especialitzat en Rússia dels EUA. "De cap manera", respon. "Sobianin només s'aprofita de Navalni. Després de jugar el paper de rival, serà enviat al camp de treball. No hi ha possibilitat que la seva apel·lació tingui èxit. El Kremlin no pot permetre's mostrar debilitat".

Un juga a escacs i l'altre a dames

Però molts veuen l'estratègia com una prova de fragilitat. "Navalni juga a escacs i el Kremlin a dames", diu Brian Whitmore, analista de la històrica Radio Liberty. "Navalni sap que no pot guanyar, però el seu joc no es basa en això, sinó a erosionar, desgastar i al final reemplaçar el sistema soscavant-lo de manera pacient, atacant punts febles".

Si alguna cosa ha donat el govern rus a l'activista és una àurea de màrtir. La imatge que alguns donen de Navalni té fins i tot tocs èpics. Whitmore, per exemple, compara la benvinguda que va rebre a l'estació de Moscou el mes passat quan arribava en tren després de ser alliberat amb la que els russos van fer al dissident Andrei Sàkharov quan va tornar de l'exili el 1986. "Evidentment, ell no és Sàkharov, però el 2013 comença a tenir un aire històric, com a finals dels 90".

Navalni sembla lluny de rebre el premi Nobel de la pau, però de moment té el suport de cada cop més joves, que orquestren campanyes a internet per finançar la seva cursa electoral. La fiscal, però, ha denunciat que la campanya està finançada amb capital estranger i podria presentar càrrecs. Els joves entusiastes de Navalni alimenten la xarxa amb els discursos que fa cada dia als carrers de la capital. Són trobades amb votants que el seu equip ja ha batejat "d'estil Obama". Acompanyat de la seva dona, presumida i amb talons altíssims, hi reivindica les seves arrels moscovites, en comparació amb les siberianes del seu contrincant.

Els dos discursos són la nit i el dia, especialment quan Navalni carrega contra la corrupció, però un argument els uneix: els immigrants s'emporten les feines i augmenten la violència. Aquesta idea ha allunyat part de l'oposició, apunta Gessen, però li ha portat nous seguidors. La periodista aposta que el camp de refugiats no es buidarà fins que passin les eleccions, i fins aleshores patiran una situació denigrant tolerada pels moscovites. "És sorprenent la capacitat que tenen un buròcrata i el seu rival de convertir una campanya a l'alcaldia en una oportunitat per fer que viure a Moscou sigui encara pitjor".