Publicitat
Publicitat

POLS AL CAIRE

Els Germans Musulmans perden el carrer

Les mesures de seguretat i l'estat d'emergència acorralen les protestes contra el cop militar a Egipte

L'actitud desafiant dels Germans Musulmans després de l'alliberament de Hosni Mubàrak i la dura repressió policial de la setmana passada, que es va saldar amb més de 900 morts, no va trobar ahir ressò als carrers de les principals ciutats egípcies. Cadascuna de les diverses marxes organitzades en el "divendres dels màrtirs" només van tenir uns centenars de participants, molt lluny dels milers de les anteriors setmanes. Si la confraria pretenia fer ahir una demostració de força, la seva va ser més aviat una demostració de feblesa. La impressió de la majoria de mitjans és que la militància està desmoralitzada i desorientada.

Només al Caire hi havia convocades 28 concentracions, cadascuna davant d'una mesquita. A tot el país les manifestacions van discórrer en calma, si bé en algunes províncies va haver-hi enfrontaments de baixa intensitat entre seguidors i detractors dels Germans Musulmans. A la ciutat de Tanta, al delta del Nil, les batusses es van cobrar la vida d'un seguidor de la confraria i van provocar diversos ferits.

A la capital, l'exèrcit va fer tot el possible per dificultar l'èxit de les marxes. A més de la presència amenaçadora dels tancs, es van tallar al trànsit els carrers que connectaven amb les manifestacions que es preveien més concorregudes. El toc de queda a partir de les 19 hores és vigent en 14 de les 27 províncies egípcies i tot el país està sota l'estat d'emergència.

Tornen els joves de Mubàrak

"Avui ha vingut menys gent perquè tenen por. Però estic convençut que la majoria de la gent està amb nosaltres", comentava Adel Rahman, un taxista barbut que sostenia un cartell de Mursi a la plaça Giza. Unes 200 persones l'acompanyaven. La multitud cridava "Rabà, Rabà!", en homenatge als "màrtirs" caiguts la setmana en el desallotjament del campament de davant la mesquita de Rabà al-Audawiya. "Al-Sissi traïdor, Mursi és el nostre president", era un altre dels eslògans corejats.

La concentració va viure alguns moments de tensió quan un grup va llançar-los pedres. Segons els congregats, es tractava de baltaguia , el nom amb què es coneix els joves a sou de l'estat que durant l'època Mubàrak feien la feina bruta a la policia: apallissar opositors, dispersar manifestacions o intimidar els votants a les eleccions fraudulentes organitzades pel règim.

"El cop d'estat forma part d'un pla dels contrarevolucionaris. La sortida de la presó de Mubàrak n'és l'última confirmació", sosté Abdel Rahman. El dictador egipci va passar ahir la seva primera nit fora de la presó, en un hospital militar, després que un jutge ordenés que fos posat en llibertat condicional en haver superat el període de temps màxim de presó preventiva que preveu la llei. Un grup de joves revolucionaris van convocar una concentració de protesta per l'excarceració de Mubàrak que només va aconseguir reunir unes dotzenes de persones, que es van veure assetjades pels seguidors de l'exèrcit.

Després del fracàs de la convocatòria d'avui, és probable que durant els pròxims dies la confraria revaluï la seva estratègia de confrontació amb l'estat. Ahir, el diari Shuruk apuntava que algunes personalitats dins el moviment islamista apostaven per rebaixar la intensitat del conflicte.

Diversos partits es van interessar per una proposta de reconciliació nacional presentada pel vice primer ministre, Ziad Bahaa Eldin, considerat un dels coloms de l'executiu. La iniciativa es basa en dotze principis, entre els quals el de no exclusió de cap partit polític de les institucions, i l'aixecament de l'estat d'emergència. Amb dotzenes dels seus dirigents empresonats, un dels reptes dels alts càrrecs de la confraria és trobar un sistema de presa de decisions, una tasca gens fàcil en una organització caracteritzada pel sentit de la jerarquia i la disciplina.