Misc 13/05/2017

Europa, última oportunitat

La victòria de Macron no voldrà dir res si la UE no fa front als reptes pendents

i
Carme Colomina
3 min
Europa, última oportunitat

PeriodistaLa imatge d’un Emmanuel Macron caminant sol, amb convenciment, cap a la multitud que l’esperava exultant davant la piràmide del Louvre mentre sonava l’ Himne de l’alegria de fons -que també és l’himne d’Europa- va provocar cert èxtasi a Brussel·les diumenge passat. Una imatge convertida en símbol, no només de la victòria de Macron sinó també del compromís del nou govern francès amb la Unió Europea. L’amenaça populista de Marine Le Pen es conjurava amb una declaració de principis en favor de la UE. Ha passat una setmana i la capital comunitària -propensa als enamoraments efímers cada cop que apareix un nou líder amb promeses de renovació europea, de Tony Blair a François Hollande- torna a mirar el calendari electoral. A Itàlia, el Moviment 5 Estrelles encapçala totes les enquestes d’intenció de vot i el suport a l’euro continua caient entre l’opinió pública. Àustria s’encamina cap a unes eleccions anticipades en què la dreta populista va primera en els sondejos. Amb la victòria de Macron, França no tan sols decidia el seu futur a Europa, també decidia el futur de la Unió. Però la sensació d’alleujament d’aquests dies i el temps guanyat fins al pròxim assalt electoral és temps perdut si la UE no encara els reptes pendents.

Turbulències

La multiplicitat de la crisi transforma la UE

“La UE no pot sobreviure a gaires eleccions amb aquest tipus de resultats”, advertia l’exministre alemany Joschka Fischer després de la primera volta de les presidencials franceses. Les turbulències polítiques s’han convertit en la nova normalitat de la UE. “L’escenari encara és molt fràgil”, assegura a l’ARA Jordi Vaquer, director regional de l’Open Society, que assenyala directament el sistema bancari i polític italià. Mentre la UE es refà dels efectes econòmics i socials d’una crisi que l’ha deixat més precària i desigual, la realitat política europea s’ha transformat. El populisme s’ha convertit en alternativa real de govern; Polònia o Hongria desafien el concepte de democràcia liberal amb models més autoritaris que vulneren la separació de poders, i una enquesta publicada per YouGov aquest mes assegura que tres de cada quatre joves europeus veuen la UE només com un bloc comercial i no com una aliança de països amb valors compartits. Tot dibuixa un canvi estructural i obliga a repensar els principis més bàsics de la UE.

Fragmentació

L’escenari polític arreu de la Unió es complica

“Les coses estan canviant de tal manera que la política nacional és més impredictible, precària i caòtica”, assegura el politòleg Claus Offe a Politico. Els Parlaments nacionals estan cada cop més fraccionats per la irrupció de noves forces polítiques. Les majories de govern són més inestables i les eleccions -adverteix el pensador búlgar Ivan Krastev-“són un instrument que tant serveix per obrir com per tancar societats”. La Unió Europea és el gran amplificador dels problemes de la democràcia representativa que també pateixen els estats membres.

Descontentament

Brussel·les vol recuperar l’Europa social

“La pregunta és: qui capitalitza el descontentament per evitar que vagi cap al populisme?”, es demana Jordi Vaquer. Segons dades de la Comissió Europea, hi ha vuit estats de la UE -Romania, Letònia, Lituània, Espanya, Bulgària, Estònia, Grècia i Croàcia- amb una cinquena part de la població en risc de pobresa. Hi ha un malestar econòmic i polític que s’ha traduït en càstigs electorals als partits tradicionals. El ministre socialdemòcrata alemany Sigmar Gabriel presentava fa uns dies el seu últim llibre, en què reclama una “globalització justa” per tornar a aixecar la UE. Ho feia acompanyat del president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, i, entre elogis mutus i la coincidència d’arguments, era impossible endevinar que l’un i l’altre representen opcions polítiques diferents. Fa només un mes, però, Juncker va presentar la seva última proposta per enfortir “l’Europa social”.

Mobilitzacions

Al carrer també hi ha confiança en la UE

L’altra cara d’aquest descontentament són les mobilitzacions. “Els votants se senten cada cop més lluny dels partits polítics i dels processos de decisió però això no vol dir que creguin que la política és irrellevant”, assegurava Heather Grabbe, de l’Open Society, en un debat recent. Just després del Brexit, desenes de milers de persones es van manifestar a Londres a favor d’Europa. A principis d’any, Romania va viure les manifestacions més nombroses des de la caiguda de Ceaucescu, per protestar amb banderes europees contra la corrupció al país. Com les Marxes per Europa que, des del març, s’han anat organitzant en diverses ciutats per defensar una UE unida, tolerant, oberta i amb esperances. La llavor hi és. La confiança en la Unió es recupera a les enquestes de l’Eurobaròmetre. La pregunta és si els líders europeus sabran aprofitar aquest moment.

stats