Europa esquiva la guerra comercial amb la Xina

Brussel·lesLa temptativa de guerra comercial entre Europa i la Xina s'ha quedat només en això, en temptativa. I dos mesos després de les primeres maniobres, els rivals han firmat la pau. La primera a atacar va ser Brussel·les amenaçant d'imposar aranzels a les plaques solars xineses. I Pequín no va trigar a presumir de munició: impostos a les importacions de vins europeus.

Però l'escalada podria ser tan devastadora que tant la Unió Europea com la Xina s'han afanyat a trobar-hi una solució i preservar, així, un comerç bilateral de béns que mou cada dia 1.000 milions d'euros entre els dos blocs, segons les xifres de la Comissió Europea (CE). De fet, la Xina és el segon soci comercial d'Europa, només per darrere dels Estats Units, i Brussel·les no estava disposada a posar-se'l en contra pels 11.500 milions d'euros que van suposar les importacions de plaques solars xineses l'any passat. Però tampoc volia fer els ulls grossos davant d'un cas de dúmping (competència deslleial fixant preus més baixos del compte).

Tot va començar quan la indústria europea de l'energia solar va denunciar que la Xina venia plaques solars a Europa per sota del preu de cost, una pràctica deslleial que comportava la pèrdua de milers de llocs de treball i el tancament de desenes de fàbriques europees. Després d'investigar el cas, la CE va concloure que efectivament Pequín venia plaques solars al mercat europeu "a preus inferiors als nivells de mercat, amb marges de dúmping de fins al 112,6%". I, per això, a principis de juny, va anunciar que imposaria aranzels del 47,6% a les plaques importades des del país asiàtic.

Aquesta setmana, però, Brussel·les ha avortat el pla després d'haver arribat a un "acord amistós" amb Pequín. El pacte estableix un preu mínim per a les plaques xineses de 56 cèntims per watt i limita les importacions a un rendiment aproximat de set gigawatts a l'any.

La indústria europea, incrèdula

Set de cada deu exportadors xinesos s'han compromès a respectar el preu mínim i no hauran de pagar aranzels, i els altres tres hauran de pagar, a partir de dimarts, l'impost del 47,6%, el mateix que els fabricants xinesos que excedeixin el volum anual fixat.

El comissari de Comerç, Karel de Gucht, confia que l'acord permeti a les empreses del Vell Continent recuperar quota de mercat, però la indústria solar europea no n'està gens convençuda. De fet, EU ProSun, l'organització que aglutina un de cada quatre fabricants de productes d'energia solar, creu que el pacte tindrà "conseqüències devastadores" i amenaça de portar la decisió al Tribunal de Justícia de la UE.

L'acord, a més, no ha aconseguit frenar automàticament l'amenaça que cau sobre els cellers europeus. Just el dia després que Europa anunciés els aranzels a les plaques solars, la Xina va llançar un contraatac: una investigació per suposades pràctiques comercials deslleials en l'exportació de vins europeus, que suposadament es venien per sota del preu de cost. Brussel·les sempre ho ha negat i espera, ara que les tensions s'han rebaixat, que Pequín aparqui amb celeritat l'amenaça.

De fet, Europa confia que el sector vinícola europeu no sigui un dany col·lateral d'aquest conflicte comercial, perquè la Xina és el cinquè mercat de vins europeus. L'any passat les exportacions de vi europeu -sobretot el francès, l'espanyol i l'italià- es van situar en els 763 milions d'euros.

Pequín s'ha compromès a facilitar les converses entre els productors europeus i els xinesos, i s'espera que la disputa es resolgui abans de l'abril de l'any que ve, quan la Xina començaria a taxar les importacions de vi europeu si la investigació confirma el dúmping.