Entre Europa i Rússia, el doble joc del president ucraïnès

Kíev"Ucraïna firmarà molt aviat l'acord d'associació amb la Unió Europea, tenint en compte els interessos estratègics nacionals". Així de contundent es va mostrar ahir el vice primer ministre ucraïnès, Serguei Arbuzov, després d'haver-se reunit a Brussel·les amb el comissari per l'Ampliació i la Política de Veïnatge, Stefan Füle. No es va parlar de dates concretes, però sí que es va establir un full de ruta per a la posada en pràctica de l'acord. "La Unió Europea està preparada per firmar", va contestar el comissari Füle, però fa afegir que Kíev ha de donar proves del "seu compromís".

El govern ucraïnès manté les seves exigències econòmiques. Considera que el pacte amb la Unió Europea tindria un preu massa elevat per a la seva economia i demana compensacions. El primer ministre, Mikola Azarov, ha xifrat les seves necessitats en 20.000 milions d'euros. I el president Víktor Ianukóvitx ho va rubricar amb aquestes paraules: "L'objectiu és molt simple. Volem rebre unes condicions que satisfacin actualment Ucraïna, els productors i el poble ucraïnès".

El comissari Füle considera que encara no ha arribat el moment de parlar de diners i que aquestes xifres són exagerades. Però ha assegurat que la Unió Europea farà tot el possible perquè Ucraïna pugui tancar un acord amb el Fons Monetari Internacional.

Rússia no amaga el seu desig que Ucraïna ingressi a la unió duanera que encapçala Moscou i de la qual també formen part, fins ara, Bielorússia i el Kazakhstan. Però el president rus, Vladímir Putin, nega haver pressionat els seus veïns: "Rússia no imposa res a ningú, no busquem l'hegemonia regional, però si els nostres socis volen treballar amb nosaltres estem disposats a continuar".

Cal recordar, però, que les amenaces comercials russes van resultar determinants perquè Ucraïna no firmés l'acord d'associació amb la Unió Europea. Moscou volia augmentar les tarifes duaneres als productes ucraïnesos fins a un 80%. Un cop sens dubte molt dur per al seu teixit industrial.

Però no tot són amenaces. En un dels moments àlgids de les manifestacions, Ianukóvitx va fer un polèmic viatge a Moscou durant el qual Putin li hauria posat una oferta molt temptadora sobre la taula: una rebaixa del preu del gas i l'obertura d'una línia de crèdit d'11.000 milions d'euros. Ara l'oposició sospita que Kíev i Moscou preparen un acord comercial que es podria firmar a la reunió de la Comissió Interestatal prevista per al 17 de desembre.

La plaça demana Europa

La revolta de l'Euromaidan va començar el 21 de novembre, quan es va conèixer la notícia que Ucraïna suspenia la firma de l'acord d'associació amb la Unió Europea. Des de llavors, la violència de les successives accions policials contra els manifestants ha canviat l'esperit de la protesta. Ara es demana la caiguda de Ianukóvitx i del seu govern. Però les banderes de la Unió Europea continuen onejant a la plaça. "El nostre futur és a Europa -diu un dels manifestants-, no podem renunciar al nostre somni d'una vida millor".

I pel comissari europeu Stefan Füle la firma de l'acord es una part important per resoldre la crisi. "Una firma ràpida seria el millor senyal que el president ucraïnès podria enviar als manifestants proeuropeus que ocupen els carrers", va declarar en roda de premsa.

La pressió també augmenta des dels Estats Units. El departament d'Estat nord-americà ha indicat que està considerant la possibilitat d'imposar sancions a Ucraïna, i el secretari d'Estat, John Kerry, ha expressat el seu "disgust" per la utilització d'"excavadores i bastons" contra manifestants pacífics.