Publicitat
Publicitat

ELS REPTES DEL NOU PRESIDENT

Esperança i escepticisme pel futur de l'Iran

La victòria de Rouhani obre expectatives de canvi entre els reformistes i de diàleg amb Occident

"Coronació o elecció popular?", es preguntava fa uns dies Richard Dalton, analista del Chatham House, sobre les eleccions presidencials iranianes. La inesperada victòria del clergue moderat Hassan Rouhani ha estat el resultat dels "que van participar d'aquest procés polític i van tenir la valentia de fer sentir la seva veu", destacava ahir la Casa Blanca en un comunicat. La línia més dura del règim no ha pogut coronar cap dels seus candidats.

L'arribada de Rouhani a la presidència obre, però, un munt d'interrogants. ¿Fins a quin punt el pragmatisme d'aquest vell conegut de la política iraniana serà capaç de respondre a les expectatives dels reformistes que li han confiat les seves esperances de canvi? Quin marge tindrà per reconduir una política exterior desafiant i per rebaixar l'aïllament que condemna l'Iran?

Equilibris interns

La línia dura del règim no comptava amb la derrota

Ha estat "la victòria de la moderació sobre l'extremisme", en paraules del mateix Hassan Rouhani. Un cop dur per als sectors més conservadors del règim. Però, tot i que no és un home de l' establishment , Rouhani havia rebut el vistiplau dels Guardians de la Revolució per poder concórrer a les eleccions. Els mateixos Guardians que van anar desqualificant un a un els candidats reformistes que volien aspirar a la presidència.

Rouhani no estava entre les primeres opcions dels reformistes, però -per eliminació- es va acabar emportant el suport dels que tenen ganes de canvi. I, a diferència del 2009, aquest cop l'aiatol·là Ali Khamenei no va voler interferir públicament en els resultats. El líder suprem interpretava ahir la participació massiva als comicis com un reconeixement al seu règim.

Economia i drets

Pobresa i atur en un règim ric en gas i petroli que no pot exportar

Els que dissabte a la nit cantaven pels carrers de Teheran "Llarga vida a la reforma. Llarga vida a Rouhani", esperen molt d'aquest clergue moderat que ha promès més drets per a les dones i les minories, i més llibertat d'expressió. Els reformistes que l'han votat reclamen més obertura, però el país sencer necessita també amb urgència refer l'economia. L'embargament internacional ofega l'Iran. Les exportacions han caigut dràsticament. L'atur i la inflació s'han disparat i la pobresa ha crescut al país amb les segones reserves de petroli i gas més grans del planeta. L'economia està en mans del president però Rouhani, prudent, s'afanyava a declarar després de la victòria a l'agència de notícies oficial IRNA que "els problemes del país no es podran resoldre d'una dia per l'altre".

Pugna nuclear

El retorn del 'xeic diplomàtic' que negociava amb Occident

Els Estats Units i la Unió Europea es van afanyar ahir a oferir una "solució diplomàtica" al futur president en la pugna pel programa nuclear iranià. I Rouhani, per la seva banda, anunciava una nova oportunitat per a "l'escena internacional". Des d'Israel, en canvi, el primer ministre, Benjamin Netanyahu, va demanar als negociadors occidentals que "no es deixin portar per la temptació d'aixecar la pressió" sobre l'Iran. Netanyahu ha interpretat la victòria del moderat Rouhani com una estratègia del líder suprem de la Revolució per comprar temps per seguir enriquint urani.

És l'aiatol·là Ali Khamenei qui té l'última paraula en matèria nuclear -i en política exterior-, però "el president tindrà un impacte clar en el futur de les negociacions", precisava fa uns dies Sasan Aghlani, expert del Chatham House. Rouhani defensa el dret de l'Iran a enriquir urani però aspira a fer-ho d'acord amb les potències occidentals. Com a responsable de les negociacions nuclears entre el 2003 i el 2005, el poliglot Rouhani (parla sis idiomes) es va guanyar el sobrenom del xeic diplomàtic .

Ingerència regional

La guerra de Síria i el poder d'influència de l'Iran a la zona

L'Iran ha estat el màxim aliat regional de Baixar al-Assad en la guerra siriana. Des de l'enviament d'armes i d'efectius militars fins a la implicació activa, les últimes setmanes, de la milícia xiïta libanesa de Hezbol·lah, que ha col·laborat activament en les últimes victòries del règim per recuperar territori al nord. El poder que el conciliador Rouhani pugui tenir sobre el líder suprem de l'Iran en aquestes qüestions encara és una incògnita. El seu predecessor, Mahmud Ahmadinejad, va jugar fort en favor d'Al-Assad. A la guerra de Síria, a més, hi ha en joc un altre pols: la pugna entre l'Iran i l'Aràbia Saudita per enfortir posicions a la regió.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF