Publicitat
Publicitat

POLÍTICA NORD-AMERICANA

Encalla la llei migratòria dels EUA

La política exterior i la reforma sanitària compliquen la gran promesa del segon mandat d'Obama

Tot sol i amb només 16 anys, Salvador Zamora va traspassar el 1978 la frontera entre Mèxic i els Estats Units a la recerca d'una vida millor. Aquest immigrant de Zacapu, un poble de l'estat mexicà de Michoacán, ho va aconseguir després d'intentar-ho vint cops, i gràcies a una gran persistència que encara avui defineix el seu caràcter.

Durant anys, Zamora va treballar sense papers en les feines dures del camp, com la recol·lecció de maduixes i xili. La seva sort va canviar amb l'amnistia migratòria del 1986, aprovada sota la presidència del republicà Ronald Reagan, que va permetre la regularització de tres milions d'indocumentats com ell. "Estic molt agraït a aquesta llei i a tota la gent que la va fer possible. I és per això que lluito per una nova reforma migratòria", diu Zamora, que s'ha sumat a la vaga de fam que fan diversos activistes des del 12 de novembre davant del Capitoli per pressionar els legisladors perquè aprovin una llei que solucioni la situació dels més d'11 milions de sensepapers.

La campanya Dejuni per les famílies denuncia els milers de deportacions que cada any separen famílies i els centenars de persones que moren al desert en el seu intent per arribar als EUA. "Seguim l'exemple de Gandhi, Luther King i César Chavez per mostrar la nostra solidaritat amb els oprimits i demanar justícia", afirma Emilio Medina, líder sindical i un dels impulsors de la protesta. Medina va ser rellevat la setmana passada -per problemes de salut- de la seva vaga de fam per una desena d'activistes com Zamora.

No és la primera vegada que Zamora deixa de menjar per una causa. L'estiu del 2011 va recórrer a aquesta mesura a Atlanta durant 70 dies per protestar contra la llei d'immigració de l'estat de Geòrgia i a principis d'any ho va tornar a fer a Las Vegas (Nevada) per la reforma migratòria. "Els immigrants indocumentats tenen por, i per això no surten al carrer. Creuen que van cometre un pecat quan van decidir venir de manera il·legal als EUA per fugir de la violència i trobar una feina", sentencia, determinat a fer el que calgui per canviar el sistema.

Al juny aquest canvi semblava a tocar: el Senat va aprovar, amb 68 vots a favor i 32 en contra, una proposta de llei que ofereix una via per legalitzar els milions de sensepapers -si accepten pagar una multa i els impostos d'anys anteriors i demostren el seu coneixement de la llengua anglesa i la cultura del país-, un augment de recursos per reforçar la seguretat de la frontera i noves mesures per controlar futurs fluxos migratoris.

Tot i així, els reptes en política exterior a l'Iran i a Síria, els desacords polítics en el pressupost del govern i els problemes de la posada en marxa de la reforma sanitària han arraconat la legislació per modificar el sistema migratori. El líder de la cambra baixa, el republicà John Boehner, de moment es nega a permetre la votació de la proposta dels senadors, ja que una majoria dels legisladors del seu partit hi estan en contra.

D'altra banda, el desgast de la popularitat del president Obama, com a conseqüència dels escàndols d'espionatge i les dificultats per tirar endavant la reforma sanitària -el seu principal llegat-, acaba de complicar l'aprovació d'aquesta llei transformadora, anhelada durant anys per la comunitat llatina. De fet, segons una enquesta de Pew Research Hispanic, més del 52% dels 11,7 milions d'indocumentats són mexicans.

Sense pressa per aprovar res

Sense el lideratge del president, els congressistes no tenen pressa per aprovar res i concentren les seves preocupacions en la reelecció a les legislatives del 2014. Tot i així, les associacions d'immigrants i llatines han incrementat la pressió per aconseguir l'aprovació de la llei.

"La por, l'explotació i l'assetjament que pateixen els immigrants indocumentats d'aquest país són inacceptables", afirma Janet Murguía, presidenta del Consell Nacional de La Raza, una de les desenes d'organitzacions que advoquen per una reforma migratòria i dóna suport a la campanya Dejuni per les famílies. També hi ha associacions d'empresaris que són partidaris d'aquesta reforma. "Una llei migratòria és bona per al nostre país, la nostra economia i les empreses nord-americanes", va dir fa uns dies Tom Donohue, el líder de la Cambra de Comerç dels EUA, la més important del país, en una roda de premsa.

Salvador Zamora és optimista i creu que si les organitzacions d'immigrants "lluiten unides", el Congrés podria aprovar a principis d'any una reforma històrica.

Les deportacions també afecten Obama

Ni l'oncle del president dels Estats Units se salva d'un procés de deportació. Onyango Obama, mig germà del pare de Barack Obama, feia vint anys que tenia una ordre de deportació en contra. Però un jutge va decidir dimecres suspendre-la i donar-li permís de residència perquè va demostrar que ha viscut més de 50 anys al país i que ha pagat impostos. No tots els sensepapers tenen la seva sort. Sota la presidència de Barack Obama, les deportacions han augmentat: 400.000 cada any.