Publicitat
Publicitat

TRANSICIÓ DIFÍCIL

Egipte s'instal·la en la inestabilitat i la violència

Els Germans Musulmans mantenen la pressió tot i ser declarats terroristes

Mig any després del cop d'estat que va derrocar el rais islamista Mohammed Mursi, Egipte continua instal·lat en la inestabilitat i la violència. Durant les últimes 48 hores han mort almenys sis persones en enfrontaments entre les forces de seguretat i simpatitzants dels Germans Musulmans, l'històric moviment islamista que es va imposar en les primeres eleccions lliures del país.

Amb les universitats convertides en el principal focus de resistència, un grup d'estudiants islamistes van incendiar ahir al Caire la Facultat de Comerç de la Universitat d'Al-Azhar, el primer dia dels exàmens finals. En els disturbis posteriors va morir un estudiant i 60 van ser arrestats.

Els Germans Musulmans, un grup terrorista?

Així els va declarar dimecres passat el govern egipci, en una escalada de la repressió contra la confraria. D'acord amb el portaveu d'Interior, en aplicació de la legislació del país, a partir d'ara qualsevol persona que participi en una manifestació dels Germans Musulmans pot ser castigada amb cinc anys de presó, i els que dirigeixin el grup o les seves activitats, amb la pena de mort.

La declaració va arribar hores després d'un brutal atemptat terrorista que va causar la mort de setze persones. Tot i que el grup jihadista Ansar Bait al-Maqdis va reivindicar l'acció, el govern va preferir culpar la confraria. La motivació final de les autoritats sembla que és destruir el moviment islamista, l'únic prou robust per disputar el control del poder a Egipte a la renascuda xarxa d'interessos i institucions que sostenia el règim del dictador Mubàrak. Aquesta és l'opinió de l'ONG Human Rights Watch, que va qualificar la mesura de ser exclusivament "política".

Quina és l'estratègia que han adoptat?

Continuar resistint, tot i tenir la cúpula de l'organització a la presó. "Aquesta és una decisió invàlida, perquè prové d'un govern il·legítim que va arribar al poder a través d'un cop militar. No canvia res. Continuarem amb les mobilitzacions al carrer com fins ara", va declarar a l'ARA en to desafiant un dels portaveus del grup.

Els càlculs dels Germans Musulmans passen per mantenir les mobilitzacions per evitar que el règim es consolidi i, sobretot, esperar que tard o d'hora una onada de descontentament per la difícil situació econòmica que viu el país acabi escombrant el nou règim. L'enduriment de la repressió, que pretén imposar l'estabilitat per la força, tornarà a posar a prova la soferta disciplina i la tenacitat dels membres del grup. Un dels riscos que afronta la confraria és la deserció dels seus sectors més moderats i joves, que estan en desacord amb algunes decisions dels líders dels Germans Musulmans, que pertanyen a l'ala més conservadora.

Quin serà el paper de l'exèrcit?

Dependrà de la decisió que adopti en les pròximes setmanes el ministre de Defensa, Abdel Fattah al-Sisi -considerat l'autèntic home fort del nou règim-, sobre el seu futur polític. Tot i que en un primer moment va negar tenir aspiracions presidencials, en les seves últimes declaracions el general ha deixat la porta oberta a presentar-se a les eleccions i ha disparat els rumors.

De la seva voluntat en dependrà que l'exèrcit assumeixi de manera visible el poder, i exposi la institució a la ira popular si no és capaç de satisfer les expectatives. L'altra opció és que Al-Sisi es mantingui al càrrec i exerceixi la seva influència des d'un segon pla. El fet que la lluita antiterrorista s'hagi convertit en la principal lògica legitimadora del nou règim incrementa les opcions que un militar torni a governar Egipte.

¿La nova Constitució és paper mullat?

Abans de la celebració d'eleccions, el full de ruta estableix l'aprovació a mitjans de gener d'una nova Constitució. En teoria, el text reconeix i garanteix millor que l'anterior les llibertats individuals. Però els activistes temen que es converteixi en paper mullat. "No hi ha cap país que, per exemple, reconegui a la seva Constitució la tortura. Ni tan sols Síria", diu l'investigador Mohamed Zaree.

Tot indica que l'antic règim de Mubàrak s'està reconstituint -si bé amb alguns retocs- per obrir-se a sectors socials abans reprimits, com els petits partits laics. Més enllà del curt termini, l'èxit del projecte és dubtós. ¿És possible mantenir una façana democràtica a la vegada que es reprimeix el principal partit del país? ¿Serà possible que tornin les inversions i el creixement econòmic sense una estabilitat veritable i duradora?