Podem parlar de primavera turca ?
No, hi ha diferències importantíssimes amb les àrabs: el perfil dels manifestants, el que demanen i qui tenen al davant. Aquests manifestants estan més emmarcats en organitzacions polítiques i socials. No demanen un canvi de sistema ni una caiguda del règim, no diuen "No podeu governar"; estan dient "No podeu governar així". I al davant no hi tenen el mateix que els egipcis o els tunisians, no és un govern autoritari que hagi arribat al poder amb eleccions manipulades. A Turquia hi ha una democràcia, tot i que amb un sistema de partit dominant, en què només una formació té opcions reals d'arribar al poder. En gran part també perquè l'alternativa política és inconsistent i no pot presentar un projecte alternatiu de país.
Com és el moviment de protesta?
No té líders visibles. És un totum revolutum , col·lectius polítics o socials que se senten menystinguts per un partit amb majoria absoluta que l'utilitza per imposar decisions sense consultar. L'AKP té un suport majoritari i la seva manera d'actuar respon al sistema de valors d'una part important de la societat turca, però, al mateix temps, aquesta manera de governar aliena gran part de la població. El moviment de contestació és tan divers que difícilment es podria arribar a posar d'acord en un projecte alternatiu. Hi trobes des de comunistes fins a rics, kurds o ultranacionalistes turcs.
¿Hi ha divisions a l'AKP sobre com s'està gestionant la situació?
Una part majoritària del partit dóna un suport rotund a Recep Tayyip Erdogan i a la seva manera de gestionar les protestes amb mà dura. Però ara tots els ulls estan posats en el president, Abdullah Gül, que durant un temps s'ha vist marginat. El president de la República és un càrrec important a Turquia però el carisma d'Erdogan és tan fort que pot haver-lo eclipsat. Gül té un tarannà més conciliador i moderat, està obert a crítiques, a acomodar sensibilitats dels que no pensen com el govern. El president va demanar contenció davant les protestes, un indicador que no tothom dins de l'AKP creu que la situació s'estigui gestionant bé. Això no vol dir que algú estigui qüestionant el lideratge d'Erdogan al partit. El que tenim són intel·lectuals propers a l'AKP que suggereixen una manera de governar més conciliadora. És un sector molt preocupat pel cost que els incidents poden tenir en la reputació del país, temen que actors com els Estats Units o inversors estrangers qüestionin la imatge de Turquia com a exemple de conciliació.
On pot acabar aquesta situació?
Tot depèn de com es gestioni la crisi. Si es fa adequadament, si no es traspassen línies vermelles pel que fa a la violència arbitrària i es fa algun tipus de senyal conciliador a la població, la protesta podria desactivar-se. Però si l'AKP parteix de la idea que manté el suport popular i assumeix que té carta blanca per reprimir les manifestacions podríem veure una tensió continuada. Tot plegat escalfaria l'ambient de cara al calendari electoral de l'any vinent, però no tindria un impacte més enllà de reforçar les dinàmiques antiliberals de l'AKP. Estem molt lluny de veure Erdogan forçat a dimitir per les protestes populars.
