Del Silicon Valley a l'agència d'espionatge oficial
Els negocis de les empreses tecnològiques amb les agències de seguretat dels EUA
The New York Times / WashingtonQuan Max Kelly, cap de seguretat de Facebook, va deixar la companyia el 2010 no se'n va anar a treballar per a Google, Twitter ni cap altra empresa semblant del Silicon Valley. L'home encarregat de protegir la informació personal dels més de mil milions d'usuaris de Facebook dels atacs exteriors va fitxar, en canvi, per una altra institució gegant que gestiona i analitza una gran quantitat de dades: l'Agència de Seguretat Nacional dels Estats Units (NSA). El fitxatge de Kelly per l'agència d'espionatge demostra les connexions cada cop més profundes que hi ha entre el Silicon Valley i l'NSA, i fins a quin punt estan tots en el mateix negoci. Tots dos van a la recerca de noves maneres de recollir, analitzar i explotar les dades de milions d'usuaris a Amèrica i a la resta del món.
Per a aquest reclutament dels millors, la NSA utilitza els seus agents més experimentats. Personatges amb acreditacions de l'agència d'espionatge oficial apareixen sovint a les conferències sobre tecnologia i seguretat de la informació "interessats a fer fitxatges entre la comunitat de hackers ", assegura Jennifer Granick, directora del Centre sobre Internet i Societat de la Stanford Law School.
Interessos comuns
La revelació de l'existència del programa d'espionatge Prisma, que permet al govern controlar els mails i tota l'activitat a la xarxa d'usuaris de companyies com Google, Yahoo i Facebook, ha portat aquestes empreses a negar que l'agència tingui accés directe als seus servidors, tot i que sí que han admès que van complir amb les ordres judicials que els requerien dades específiques.
Experts en tecnologia i antics membres dels serveis d'intel·ligència reconeixen, però, que la convergència entre el Silicon Valley i l'Agència de Seguretat Nacional, i l'auge de la gestió de dades -tant des d'un vessant industrial o com a eina crucial per als serveis d'intel·ligència- ha creat una realitat més complexa. El Silicon Valley té el que l'agència d'espionatge necessita: una gran quantitat de dades privades i el programari més sofisticat per analitzar-les. Així que l'NSA s'ha convertit en un dels principals clients del mercat de l'anàlisi de dades, un dels sectors amb més creixement en aquest centre empresarial de les noves tecnologies. Per tenir a l'abast el programari tecnològic més modern per a la gestió de dades, les agències d'intel·ligència nord-americanes han invertit en la creació de start-ups al Silicon Valley, les han recompensat amb contractes classificats i hi han reclutat experts com Max Kelly.
"Tots estem en aquest negoci del Big Data", diu Ray Wang, analista tecnològic i director executiu de l'empresa Constellation Researchde San Francisco. "Ara hi ha moltes connexions entre nosaltres perquè els experts en la gestió de dades i els que estan construint aquests sistemes tenen molts interessos en comú", reconeix Wang. Les quantitats de diners que l'agència d'espionatge dels Estats Units ha gastat en el Silicon Valley és informació classificada -com el pressupost total de l'NSA-, però analistes independents calculen que serien entre 8.000 i 10.000 milions de dòlars anuals.
Malgrat que les empreses argumenten que només han col·laborat amb l'espionatge oficial quan s'hi han vist obligats legalment, diversos treballadors del sector han confirmat que de tant en tant s'organitzen reunions secretes entre els experts d'aquestes companyies per buscar maneres de cooperar millor amb l'agència i facilitar-los l'accés a la informació dels seus clients.
El servei de trucades per internet Skype va desenvolupar ara fa cinc anys el seu propi programa secret, anomenat Project Chess, per explorar els problemes tècnics i legals que hi hauria perquè les agències d'intel·ligència i els funcionaris judicials dels EUA poguessin tenir accés a les trucades que es fan per Skype. Així ho han explicat persones relacionades amb aquest programa, que volen quedar en l'anonimat per motius de seguretat. El Project Chess, que mai es va fer públic, era un projecte molt petit, en què només van participar menys d'una dotzena de persones de la companyia. Segons els documents filtrats per Edward Snowden -l'exempleat de les agències de seguretat dels EUA que ha revelat l'existència d'aquests programes d'espionatge-, Skype ja va trobar fa temps la manera de cooperar amb els responsables de la intel·ligència nord-americana, fins i tot abans que Microsoft comprés aquesta companyia el 2011 per 8.500 milions de dòlars.
