Publicitat
Publicitat

AVIÓ DESAPAREGUT

Un mes de recerca desesperada per trobar l’MH370

Els senyals de les suposades caixes negres són la pista “més prometedora”

La vida de les bateries de les caixes negres de l’HM370 s’esgota. Aquests instruments de seguretat que registren tota la informació del vol i les últimes dues hores de conversa a la cabina tenen una vida útil d’aproximadament 30 dies, tot i que en alguns casos, si no han patit danys, poden arribar a durar uns quants dies més. És per això que l’operatiu internacional de recerca -liderat per Austràlia- a l’oceà Índic està multiplicant els esforços per trobar-les. Ahir a la matinada el vaixell australià Ocean Shield va detectar dos nous senyals acústics compatibles amb la freqüència de les caixes negres, que s’afegeixen als altres senyals que s’han registrat a la zona el cap de setmana. De moment no s’ha confirmat que siguin de l’MH370, però el coordinador de la recerca australiana, Angus Houston, va reconèixer que és la pista “més prometedora” des que l’avió va desaparèixer, avui fa un mes.

Un repte majúscul

Buscar a 4.500 metres de profunditat és molt complicat

L’ Ocean Shield, el vaixell que ahir va detectar els nous senyals acústics, és enmig de l’oceà Índic, a uns 2.000 quilòmetres de la ciutat australiana de Perth. La seva tripulació està intentant captar nous senyals per “fixar una localització” abans d’enviar el vehicle submarí no tripulat que podria confirmar, amb imatges, la presència de les restes de l’avió en aquesta zona.

“Quan les caixes negres són a molta profunditat, el senyal que emeten és feble”, explica Josua Tristancho, professor de l’Escola d’Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de la UPC, que diu que en aquella zona l’oceà pot arribar a tenir més de 4.000 metres de profunditat. “És tracta d’una recerca molt complexa, en una zona molt remota, i no és gens fàcil. Tot i això han avançat molt, els senyals dels últims dies els han permès delimitar una zona”, diu aquest expert. Per a Ariel Shocron, cap del departament tècnic del Sepla, pèrit i investigador d’accidents, hi ha un clar paral·lelisme entre aquest cas i el de l’avió d’Air France que va caure a l’Atlàntic el 2009. “En aquest cas, però, tenim un clar avantatge, i és que la profunditat de l’Índic és menor i això permetrà treballar millor”. Tot i això, aquest expert en accidents adverteix que caldrà “molt temps, molta calma i molta paciència per trobar les restes de l’avió”.

Senyals amb caducitat

Les emissions de les caixes negres estan a punt d’acabar-se

El gran problema que es plantegen els equips de recerca ara és què passarà quan les caixes negres deixin d’emetre senyals acústics. Temen quedar-se a cegues en una zona enorme de l’oceà -l’àrea de recerca fa 234.000 quilòmetres quadrats- i que això endarrereixi molt la troballa de les restes de l’avió. Tot i això, Shocron apunta que les caixes negres de vegades emeten durant uns quants dies més, “sobretot si les bateries eren noves i no han patit cap dany greu en el suposat accident”. Això donaria uns dies més de marge als equips per localitzar-les. Per a Josua Tristancho, de la UPC, la recerca s’ha convertit en “una lluita contra el temps”. Aquest enginyer apunta: “Si no es troben les caixes negres en pocs dies, l’escenari es complicarà molt. Si les bateries s’acaben i ja no emeten més senyals, serà molt més difícil trobar l’avió. Això no vol dir que sigui impossible, però es podria trigar anys a aconseguir-ho”. I posa com a exemple el cas del Titanic, enfonsat a 600 quilòmetres de Terranova, que no s’ha pogut recuperar mai de manera íntegra, tot i alguns intents. A Austràlia, el coordinador de la recerca deia ahir que el temps juga en contra seu, però reconeixia que és “més optimista que fa una setmana”.

Informació desconeguda

No se sap si les dades de les caixes negres ajudaran a aclarir el cas

Una altra de les grans incògnites del cas és saber si, un cop es trobin, les caixes negres ajudaran a saber què va passar a bord de l’avió. Aquestes caixes registren tota la informació del vol -velocitat, alçada, rumb, incidències, fallades...- i també les converses a la cabina dels pilots, però només les dues últimes hores. “Tinc dubtes sobre si les caixes negres ajudaran a aclarir aquest cas”, diu Ariel Shocron. “Si va passar alguna cosa a bord i la tripulació i els passatgers van morir, a cabina només sentirem silenci i això no ens aclariria res”, diu. Josua Tristancho, en canvi, creu que encara que no hi hagi converses entre els pilots, “la informació sobre el vol serà suficient per poder reproduir amb precisió i molts detalls per què aquest avió que anava a Pequín va acabar enmig de l’oceà Índic”.

En aquests moments hi ha nou avions militars, tres civils i 14 embarcacions buscant contra rellotge les caixes negres i les restes de l’avió. Les condicions meteorològiques a la zona de l’Índic on s’està buscant són favorables per als pròxims dies, cosa que ha despertat certes esperances entre els equips de recerca.

Reclamen incorporar tecnologia que permeti rastrejar els avions

Un mes després de la desaparició de l’MH370, la pressió per millorar els sistemes de seguiment dels avions creix. Mentre els esforços per trobar l’avió augmenten, experts i professionals del sector aeronàutic demanen incorporar la tecnologia de satèl·lits als sistemes de rastreig dels avions perquè no hi pugui haver mai més un cas com el de Malaysia Airlines. Alguns avions ja utilitzen actualment un sistema de retransmissió de veu i textos a través de satèl·lit però no és obligatori. L’Associació de Pilots de Línies Aèries dels Estats Units ha manifestat públicament que és “inacceptable” que amb la tecnologia que existeix avui dia -que permetria determinar la ubicació en temps real de tots els avions- no sigui obligatori tenir-la a bord dels avions comercials. De fet, la indústria aeronàutica acostuma a fer canvis a cop d’accident. El cas de l’Air France que es va estavellar a l’Atlàntic el 2009 va obrir el debat sobre la durada de les caixes negres -que actualment és de trenta dies- i es vol ampliar fins a 90 dies.