Publicitat
Publicitat

PROCÉS DE PAU

Colòmbia debat la integració en política de les FARC

La guerrilla reconeix per primer cop que ha causat víctimes i dolor

El comandant Iván Márquez, l'àlies amb què es coneix Luciano Marín Arango, recorda amb certa nostàlgia el 1986, quan va ser escollit congressista per la flamant Unió Patriòtica (UP) i vivia a cavall entre Florencia -la seva ciutat natal, al sud del país- i la plaça de Bolívar de Bogotà, seu del Congrés colombià.

La UP, nascuda un any abans arran d'uns acords entre les FARC i el president Belisario Betancur (1982-1986), va aconseguir a les eleccions del 1986 14 congressistes, 23 alcaldies i uns 350 regidors. Però després de l'alegria va arribar el terror: la UP va patir en pocs anys l'extermini de la majoria dels seus càrrecs electes i de més de 3.000 dels seus militants a mans de paramilitars i agents de l'estat. Va ser aleshores quan Márquez va decidir agafar el fusell, tornar a les selves i reintegrar-se a la disciplina de les FARC.

Gairebé trenta anys després i erigit com a cap dels rebels en el procés de pau, ara negocia a l'Havana com s'ho faran els guerrillers que deixin les armes per participar en política, lluny del soroll de les bales que ressonen a Colòmbia, i de l'extrema dreta, que s'oposa a la negociació i -encara més- a la possibilitat que les FARC acabin al Congrés.

Es tracta del segon punt de l'agenda i també és el més calent. I és que el govern ha de bregar amb una opinió pública que segons les enquestes està majoritàriament en contra que els que deixin les armes puguin participar en política.

De moment, però, no està en els plans de les FARC participar a les eleccions legislatives -previstes per al 9 de març- ni a les presidencials -que se celebraran el 25 de maig-. Així doncs, el seu debut electoral es produiria el 2015 als comicis municipals, el seu tradicional camp de batalla i on poden assolir bons resultats.

Tot i que no participaran en les eleccions legislatives, no es descarta que membres de les FARC puguin seure en el pròxim Congrés, ja que a través d'un acord en aquest punt de l'agenda, la UP podria recuperar els 14 seients que tenia el 1986.

Malgrat l'aparent lentitud de les negociacions, que van començar ja fa nou mesos a Cuba, les dues parts negocien fora de la taula els altres punts calents de l'agenda, principalment el de les víctimes i l'entrega de les armes, amb l'objectiu de tenir un acord signat abans de les eleccions.

En aquest sentit, les dues parts han protagonitzat les últimes setmanes reconeixements històrics de responsabilitat en el conflicte. El president colombià, Juan Manuel Santos, afirmava que "l'estat ha sigut responsable, per omissió o acció directa d'alguns dels seus membres, de greus violacions als drets humans". Ahir, Pablo Catatumbo, líder de les FARC, també va admetre la responsabilitat de la guerrilla: "Sens dubte també hi ha hagut cruesa i dolor provocats des de les nostres files".

Aquests passos, juntament amb l'acord sobre terres assolit al maig i qualificat per Santos com a "pas fonamental" en el camí per "posar fi a mig segle de conflicte", han dut el cap negociador del govern, l'exvicepresident Humberto de la Calle, a afirmar que "mai s'havia avançat tant com ara" en un procés amb la insurgència.

L'ELN alliberarà un canadenc

Per la seva banda, l'Exèrcit d'Alliberament Nacional (ELN) va assegurar dilluns que "en els pròxims dies" alliberarà al geòleg canadenc Jernoc Wobert, capturat des del gener. El 9 d'agost, Santos va anunciar que ja havien mantingut contacte amb la segona guerrilla del país per iniciar un procés de pau que es podria celebrar a l'Uruguai.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT