Cara a cara amb l'Estat Islàmic al front de Mossul

Mossul (Iraq)“Darrere d’aquestes muntanyes hi ha l’Estat Islàmic”, diu el Tareq, mentre condueix amb destresa un Humvee (un vehicle blindat). Segueix la filera de desenes de vehicles iguals que s’obren camí en aquesta vall. Les excavadores caven trinxeres a la part més baixa. Els tancs enfoquen els canons cap als cims. Tenen la missió d’alliberar dos pobles de mans dels jihadistes.

Dissabte 25 de febrer

“Un morter!”, crida un soldat. Cau a l’altra banda de la vall, a uns dos quilòmetres. “Aquest és de prova, el llancen per calcular les distàncies i ajustar l’angle del seu objectiu. N’arriben a caure fins a sis. Provoquen una gran columna de fum que no es dispersa fins al cap d’uns minuts. El soroll de les bales de sortida, les que dispara l’exèrcit iraquià, és constant. Més esporàdics són els trets dels tancs. En canvi, les bales dels franctiradors jihadistes només xiulen a l’orella quan passen ben a prop.

Els homes de la milícia xiïta Haixd al-Xabi, que operen coordinats amb l’exèrcit iraquià, són els encarregats d’obrir pas dalt d’un turó. “Kanasa, kanasa! , alerten els combatents mentre fan el gest d’ajupir-se amb la mà. Amb uns binocles busquen els jihadistes, que són a uns 140 metres. És difícil, perquè s’amaguen pels túnels i apareixen com bolets, de cop i volta. “Allà n’hi ha un!”

Ràpidament es prepara i dispara al franctirador que llueix una bandera de la seva milícia penjada al coll. Mira de fer diana. No ho aconsegueix. Els altres milicians l’avisen, i decideix canviar de posició. S’aixeca i ràpidament se situa uns metres a l’esquerra. Però un home dret, corrent amb una bandera que li fa de capa, crida massa l’atenció. L’han vist clarament i li cau una pluja de bales. Tots acaben estirats.

Un dels nois, en Hamsa, de 23 anys, mira abatut cap a terra: “Fa una hora han matat el meu amic”. Assenyala un casc militar abandonat uns metres enllà. Té dos forats tapats amb esparadraps. Un just al davant, per on ha entrat la bala, i l’altre al darrere. L’ha travessat totalment. El jove havia aixecat el cap i el franctirador no ha perdonat. En un altre dels fronts també han registrat una baixa per una bala d’un franctirador. “Hem comptat fins a set jihadistes”, alerta un soldat. Fent zoom amb les càmeres de fotos els han enxampat corrent, canviant de lloc.

De reüll, a l’horitzó, Mossul

I altra vegada es repeteix l’escena. Pluja de bales cap allà, i al cap d’uns minuts, pluja de bales cap aquí. El sol escalfa força a mig matí. I mentre no es pot fer res més que esperar totalment en horitzontal, els soldats miren a l’horitzó. En direcció oposada al turó, des d’aquí dalt es veu una panoràmica privilegiada de la vall, àrida però amb un petit pantà envoltat de verd. “Abans que vingués l’Estat Islàmic les famílies venien aquí a fer-hi pícnics i a passar-hi el dia”, explica un combatent. Però de reüll, tots miren a l’horitzó. Es veu Mossul.

Divendres, 24 de febrer

“Estem envoltats per l’Estat Islàmic. El centre de Mossul és a només sis quilòmetres d’aquí”, confirma el general Mustafa assenyalant cap al nord. Després gira cap al sud-oest: “Els pobles de darrere la muntanya [on oneja la bandera negra] també són a sis quilòmetres d’aquí”. Ell comanda la brigada 36 de la novena divisió de l’exèrcit iraquià.

Té mig miler d’homes escampats en aquesta zona àrida i muntanyosa, una mena de llengua de 3 o 4 quilòmetres, que divideix en dos el territori sota control jihadista. “La nostra feina és alliberar els pobles d’aquestes muntanyes i avançar encerclant Mossul per l’oest, per assetjar-los i estrènyer el cercle”. Ja n’ha recuperat una dotzena.

Operen juntament amb membres de la brigada 71 i Haixd al-Xabi. Tenen desenes de Humvees distribuïts en aquest punt elevat. Un inhibidor sobre una de les torres d’electricitat bloqueja la connexió dels drons amb què els bombardeja l’Estat Islàmic. “Som en una zona oberta, els tancs poden controlar la situació. Si s’acosta un cotxe bomba l’ataquem a distància amb metralladores i canons”, explica el major Nassem.

Una columna de fum negre apareix en direcció a Mossul. “Un cotxe bomba!” Ho veuen amb el zoom dels telèfons mòbils. Al llarg del dia també confirmen el que ja han sentit per ràdio: cotxes militars iraquians han entrat a l’esplanada que condueix a les portes de Mossul. I els primers civils apareixen caminant. Van en direcció a l’oest, fins que els cau un morter a prop i, desorientats, giren cua cap a l’est.

Tots saben que quan la guerra sigui només urbana, dins dels carrers de Mossul, canviarà totalment l’estratègia. “La part més complicada seran els civils perquè tindrem dues feines. Protegir les famílies i lluitar contra l’Estat Islàmic”, explica el major Naseer.

La guerra també vol paciència

Els soldats tenen fotos i vídeos de jihadistes morts i capturats en vida en alguns pobles. Diuen que tots els que han vist són iraquians o sirians. S’entretenen amb els telèfons perquè, de moment, no tenen noves ordres. La guerra també requereix paciència. Els soldats fumen, descansen al sol i esperen. Cap a les dues arriben els vehicles amb el dinar. Safates de porexpan amb arròs i estofat de mongetes seques.

És el moment del dia en què es veu millor la vida quotidiana que també es crea al front. Rere els tancs, buscant l’ombra, estenen catifes i treuen les shishes, per fumar vapor d’aigua. De sobte, arriba una ambulància de les muntanyes. Porten un ferit. “Què ha passat?”, pregunten els soldats, que s’hi agrupen al voltant. “S’ha disparat ell mateix un tret al peu”, respon un dels companys que l’acomoden a la llitera. Els altres riuen i s’apiaden del jove, que es queixa amb laments de dolor. L’equip mèdic li fa un torniquet a la cama, li embenen bé el peu i se l’emporten cap a l’hospital de campanya. Això també va amb la feina.

Dijous, 23 de febrer

Hi ha corredisses a l’hospital de campanya de Kaisuma, a 9 quilòmetres de Mossul. Arriben en ambulància dos ferits. L’Abbas, soldat de l’exèrcit iraquià, conduïa un petit cotxe blindat. Té cremades per tot el tors superior. Els seus crits de dolor fan encongir el cor de tota la sala. Miren si té algun os trencat, i li cusen els traus que té al cap. El Latif anava al seient del darrere. L’equip sanitari li embena la mà. “Els jihadistes ens han disparat un coet des d’uns 600 metres”, explica estirat en una llitera, encara en xoc.

Arriben tres ferits més. Els ha atacat un cotxe bomba de l’Estat Islàmic als afores de Mossul. Un d’ells està força greu. L’envolten cinc metges. Intenten salvar-li la cama, però després d’uns minuts decideixen que és millor amputar-l’hi. Se l’emporten a un hospital més gran. Al llarg del dia arriben cinc ferits més. I registren set morts en combat.

Els Free Iraq Rangers

L’equip mèdic no només està format per iraquians. Un grups d’occidentals actua totalment coordinat. A les samarretes llueixen un nom: Free Iraq Rangers. Són una organització que capitaneja el David, un americà molt actiu i profundament cristià: “Al meu equip hi ha cristians, musulmans, ateus. Nosaltres només som aquí per ajudar els nostres germans iraquians a acabar amb l’Estat Islàmic”.

Hi són des de l’octubre. A més del suport mèdic, també fan una tasca humanitària. Reparteixen mantes i menjar als civils que han trobat als pobles alliberats. I també donen suport militar. Bona part dels nois són antics marines, com el Justin, que durant la Guerra de l’Iraq va servir a l’exèrcit nord-americà. “Quan vaig tornar ara fa un any, el primer que vaig sentir és que feia la mateixa pudor de deixalles cremades”. El van ferir en una mà a Fal·luja el 2004, i ara creu que ha tancat el cercle. “Llavors, per a mi, tots els iraquians eren sospitosos, eren enemics. Aquest cop és diferent, els vinc a ajudar. He parlat amb ells i he après que no som americans o iraquians. Tots som persones”.