Publicitat
Publicitat

Camí d’un episodi extraordinari del Niño

Els climatòlegs alerten que el d’aquesta tardor pot ser el més intens de la generació

Si algun cop heu estat a San Francisco en ple estiu probablement us deu haver sobtat l’ambient tan fresc i gens calorós que hi impera. Un corrent d’aigües fredes provinents del nord frena els termòmetres de la ciutat, i fa que hi sovintegin les boires sobre el mar. Gairebé simètricament, a l’hemisferi sud les costes del Perú experimenten un efecte similar: un corrent que viatja cap al nord manté les aigües pròximes a la costa més fredes del normal, un fet que la converteix en una de les regions pesqueres més importants del món. Fa molts anys, els pescadors d’aquesta zona van començar a percebre amb inquietud que de tant en tant l’aigua augmentava clarament de temperatura, un fet que reduïa enormement la seva capacitat de pesca. A finals del segle XIX, molt abans que ningú comencés a parlar del canvi climàtic, els pescadors d’aquesta regió van començar a anomenar aquest fenomen el Niño, perquè percebien que arribava sobretot pels volts de Nadal, igual que el nen Jesús.

El Niño no és cap huracà, ni cap tornado, ni cap fenomen fotografiable des d’un satèl·lit, sinó que es produeix quan, cada cert nombre d’anys, aquests corrents que fan aflorar aigües fredes a la costa est del Pacífic perden força. Actualment se sap que aquest fet altera el clima, no tan sols d’aquestes regions costaneres d’Amèrica, sinó també de molts altres indrets del planeta. Les prediccions sobre el Niño no expliquen quin temps farà demà, sinó quines anomalies hi pot haver durant la pròxima estació.

Enguany el Niño ja ha començat a manifestar-se, i els experts auguren que durant la tardor l’episodi es podria convertir en el més intens i remarcable de tota una generació. Entrevistat la setmana passada pel diari Los Angeles Times, el climatòleg de la NASA Bill Patzert va arribar a dir que aquest podria ser “el Godzilla dels Niños”.

Conseqüències del fenomen

No sembla casualitat que sigui un mitjà californià el que hagi començat a difondre l’expressió, ja que la regió està actualment en una greu sequera que fa més de quatre anys que dura. Els californians tenen grans esperances dipositades en el Niño, ja que, quan arriba, les pluges en aquesta regió acostumen a ser molt superiors a les normals. Però no totes les conseqüències d’aquest fenomen serien tan ben rebudes: països com Xile, el Perú, l’Equador i Mèxic acostumen a rebre fortes inundacions durant els mesos del Niño. L’efecte contrari es produeix a l’altra banda del Pacífic: Indonèsia, les Filipines i l’est d’Austràlia experimenten fortes sequeres.

També se sap que el Niño té efectes sobre la formació d’huracans i tifons: els anys de Niño acostumen a formar-se poques borrasques tropicals a l’Atlàntic, i en canvi l’activitat augmenta al Pacífic. Precisament aquest estiu regions com el Carib, l’Amèrica Central i els Estats Units no estan tenint problemes d’aquest tipus, ja que tot just s’acaba de formar el primer huracà de la temporada a l’Atlàntic. Al Pacífic, en canvi, ja s’hi ha format la dinovena borrasca tropical, cinc de les quals han arribat a ser tifons de màxima categoria.

L’episodi delNiño més gran que s’ha registrat fins ara es va produir el 1997, i es creu que va tenir una gran influència en el fet que el 1998 fos l’any més càlid al planeta fins llavors. Aquesta setmana l’agència nord-americana NOAA ha fet públic que el període gener-juliol d’enguany és el més càlid observat a la Terra des que se’n tenen registres. El Niño que tot just comença va camí d’empènyer el 2015 cap a un nou rècord de temperatura global del planeta.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 20/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT