Publicitat
Publicitat

Amb Cameron fora de joc, França es converteix en l'aliat especial dels EUA

França està "preparada per castigar" el règim de Baixar al-Assad, assegurava ahir François Hollande en una entrevista al diari Le Monde . "Cada país és sobirà de participar-hi o no", afegia el president francès quan li preguntaven pel no del Parlament britànic a formar part d'una operació militar estrangera a Síria. Però el flanc aliat ha patit una baixa important. París s'ha quedat sense la cuirassa que li suposava anar de bracet amb els britànics, com ja van fer a la Guerra de Líbia.

El cap de la diplomàcia nord-americana, John Kerry, va qualificar ahir França com "l'aliat més antic" dels Estats Units. Un cop baix contra "la relació especial" dels britànics i un inesperat revulsiu per als francesos.

A Washington hi ha una sensació d'abandonament. "Cameron ens ha fallat", assegurava un membre de la Casa Blanca al New York Times . El president Obama i el primer ministre britànic van parlar ahir per telèfon. Una conversa de quinze minuts -segons revelava la BBC- perquè Cameron li reiterés que malgrat el bloqueig del seu Parlament encara defensa actuar amb fermesa sobre Damasc.

Un cop més, Europa es divideix davant la possibilitat d'intervenir al Pròxim Orient. Amb les seqüeles de la Guerra de l'Iraq encara presents en la memòria, els europeus s'ho miren des de la prudència de voler-hi implicar les Nacions Unides fins a l'hostilitat.

L'aliat Hollande

França, que ja va fer la guerra en solitari a Mali, a punt per actuar

François Hollande s'ha convertit, de cop, en l'aliat més important de Barack Obama. França, l'antic poder colonial a Síria, continua convençuda que un atac selectiu contra el règim sirià tindria "un valor dissuasiu" i forçaria Baixar al-Assad a negociar "una solució política".

Les enquestes demostren, però, que l'opinió pública francesa està completament dividida a l'hora de donar suport a una intervenció contra el règim sirià. Segons xifres publicades ahir per Le Figaro , només un 41% dels francesos veurien bé que el seu país participés militarment en una operació per castigar l'ús d'armes químiques. El 54% dels que defensen un atac selectiu es declaren votants de l'esquerra, mentre que els més reticents són els seguidors de l'extrema dreta del Front Nacional.

La humiliació de Cameron

Londres esquerda l'eterna aliança transatlàntica

David Cameron s'ha convertit en el primer primer ministre de la història del Regne Unit que perd una votació per anar a la guerra des del 1782. La humiliació la va patir el premier dijous a la nit, quan l'oposició i alguns membres del seu propi partit van rebutjar la participació militar dels britànics en una operació contra Al-Assad. "Seguirem insistint a les Nacions Unides i treballant en totes les organitzacions on participem -ja sigui la UE, l'OTAN, el G-8 o el G-20- perquè es condemni el que ha passat a Síria", deia ahir als periodistes un Cameron políticament tocat. El ministre d'Economia, George Osborne, un dels homes més pròxims a Cameron, reclamava "un examen de consciència nacional" sobre quin ha de ser el paper de la Gran Bretanya al món.

L'ansietat de Merkel

Alemanya està decidida a no implicar-se militarment

Dos terços dels alemanys estan en contra d'una intervenció militar a Síria, així que, a només tres setmanes de les eleccions, ni la cancellera Angela Merkel ni l'oposició socialdemòcrata, liderada per Peer Steinbrück, volen que la campanya s'acabi convertint en un debat sobre anar a la guerra o no. "Ningú ens ha demanat que hi participem -declara el ministre alemany d'Afers Estrangers, Guido Westerwelle, en una entrevista que es publica avui en un diari regional-, i no tenim la intenció de fer-ho".

Berlín ja va irritar els seus socis europeus quan es va oposar a la Guerra de Líbia, i ara Merkel es debat entre decebre els seus votants o els aliats.

Sense posició europea

Des de Brussel·les s'insisteix a actuar amb les Nacions Unides

La Guerra de l'Iraq va trencar políticament la UE en el que Donald Rumsfeld va anomenar la nova i la vella Europa. Aquest cop la Unió s'aferra majoritàriament a demanar el paraigua de les Nacions Unides. El més taxatiu ha estat el govern italià, que afirma que no pensa "prendre part en cap solució militar sense un mandat del Consell de Seguretat", com declarava la ministra italiana d'Afers Exteriors, Emma Bonino.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 24/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF