Publicitat
Publicitat

CRISI AL MEDITERRANI

Nova tragèdia a la Mediterrània: “Només el fons del mar sap quanta gent s’ha ofegat”

Una barcassa de fusta en què viatjaven centenars d’immigrants s’enfonsa davant la costa de Líbia

Eren les deu del matí quan es va rebre la trucada d’emergència al Dignity I, un dels vaixells contractats per Metges Sense Fronteres (MSF) per participar en les operacions de rescat de pasteres al Mediterrani. Una precària barcassa de fusta amb 700 persones a bord tenia problemes. Estava situada a unes 15 milles de la costa de Líbia, davant del port de Zawara. L’equip de rescat de l’ONG es va posar en marxa immediatament, però en el camí el centre de control de Roma els va enviar un nou avís i es van haver de desviar per rescatar 94 nàufrags d’una barca inflable.

Quan el Dignity va arribar al punt de la primera emergència eren les tres de la tarda. Massa tard. La barcassa s’havia enfonsat i l’aigua estava plena de cossos, vius i morts. “Abans que nosaltres hi havia arribat un vaixell de rescat irlandès i dues llanxes s’havien acostat a la pastera. La gent es va espantar i es van posar tots al mateix costat. La barca es va tombar en qüestió de segons. Són embarcacions tan precàries i van tan plenes que qualsevol moviment és perillosíssim”, explicava ahir per telèfon Paula Farias, responsable de l’operació de MSF al Mediterrani.

“Només el fons del mar sap quanta gent s’ha ofegat”, reconeixia Farias. Quan va concloure l’operació de salvament, al vaixell irlandès, el Niahm, hi havia 390 supervivents, però molts d’ells provenien d’un rescat anterior. Hi havia també 25 cadàvers. Per la seva banda, MSF va evacuar 9 persones que estaven en condicions crítiques, entre els quals hi havia sirians, palestins i bengalins. Entre els evacuats hi havia també dones i criatures.

Quan els supervivents arribin a port i s’entrevistin amb els investigadors es podran saber més detalls del nombre aproximat de víctimes, els seus orígens i el periple de l’embarcació. “És habitual que els traficants posin diferents preus: els més pobres viatgen a la bodega, i aquests cossos se’n van al fons del mar, no els arribarem a trobar mai”, explica la cooperant.

Els fets corroboren la insuficiència del dispositiu de rescat, com denuncien les ONG: “El centre de coordinació de Roma està totalment saturat, ni amb els mitjans de la UE ni amb els que aportem les ONG tenim capacitat per atendre totes les alertes de naufragi, i a més és molt difícil prioritzar. Nosaltres no vam poder arribar a temps perquè ens van enviar a un altre rescat”, recorda la responsable de MSF.

L’ONG considera “cínica” la política de la UE al Mediterrani: “La gent que viatja en les pasteres són candidats a la protecció internacional que està reconeguda als tractats europeus, però Europa deixa que el Mediterrani faci la feina bruta per triar els que arriben i els que moren en el camí”, denuncia Farias.

La nova tragèdia arriba l’endemà que l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM) denunciés la mort de dues mil persones al Mediterrani en la primera meitat de l’any. Favio di Giacomo, portaveu de l’organització a Roma, recordava ahir a l’ARA que els fluxos al Mediterrani serien perfectament gestionables per la UE: “No estem davant d’una invasió; parlem de 190.000 persones que han arribat per mar al continent en els últims sis mesos. No és res comparat amb els milions de refugiats que acullen els països del Pròxim Orient i el nord d’Àfrica”.

Di Giacomo recorda que la gent que fuig de la guerra, la persecució i la misèria cau en mans de les màfies de traficants, que fan l’agost amb la seva desesperació: “Són màfies molt violentes, sobretot les de Líbia, i el problema és que no hi ha cap via legal perquè aquesta gent, que hi té dret, pugui arribar a Europa i acollir-se a la protecció internacional”. I conclou amb els deures d’Europa: “Els estats membres han de ser més solidaris i afrontar les seves responsabilitats”.

Cadàvers a les platges de Líbia: els sense nom

Els equips de la Mitja Lluna Roja de Líbia recullen cada dia cossos d’immigrants que el mar ha arrossegat fins a les platges. No tenen nom, no consten en cap estadística, no apareixen als titulars i les seves famílies no en reben cap tipus de notícia.

Segons informa l’ONG Migrant Report, només en aquest mes de juliol els equips van retirar, almenys, 66 cadàvers de les platges. S’ha convertit en una rutina macabra: “Ens hi trobem cada dia. És tan habitual que ja s’ha convertit en una cosa normal. Ningú se sorprèn de trobar el cos d’un immigrant a la platja”, explica Maher Daoub, president de l’organització. La Mitja Lluna, però, no pot controlar ni de bon tros els 1.170 quilòmetres de la costa de Líbia, la més llarga del nord d’Àfrica. Fa unes setmanes el govern de Trípoli va denunciar l’aparició d’un centenar de cossos de subsaharians, però l’organització no ha pogut confirmar-ho ni desmentir-ho.