Publicitat
Publicitat

PROCÉS DE PAU A COLÒMBIA

La CIA va ajudar en el combat contra les FARC

Els EUA, darrere del bombardeig contra el número dos dels guerrillers a l'Equador

L'era de la doctrina Monroe s'ha acabat". Així ho anunciava el secretari d'Estat nord-americà, John Kerry, el 18 de novembre per posar fi a la política d'intervenció dels Estats Units a l'Amèrica Llatina dels dos últimes segles.

Un mes després, el Washington Post desvelava que l'Agència Central d'Intel·ligència nord-americana (CIA), amb un dilatat historial d'intromissions al continent, havia posat els peus a Colòmbia per ajudar l'estat a guanyar la guerra contra les guerrilles comunistes, les FARC (Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia) i l'ELN (Exèrcit d'Alliberament Nacional), amb el resultat, almenys, de dues dotzenes de líders rebels morts. Segons el rotatiu, una trentena d'oficials nord-americans i colombians col·laboren en un programa secret, que es va iniciar el 2006, amb George Bush i Álvaro Uribe, i va seguir amb Barack Obama i Juan Manuel Santos.

El 2006 la CIA va instal·lar una unitat d'intel·ligència a l'ambaixada dels Estats Units a Bogotà. Des d'allà, els agents localitzen, a través d'informació per satèl·lit, els campaments guerrillers i transmeten la informació a l'exèrcit colombià, que amb bombes de precisió nord-americanes ha propinat els cops més importants a les FARC i ha decantat la guerra del bàndol de l'estat.

Atac de Raúl Reyes a l'Equador

Una de les operacions més sonades que s'atribueixen a la intel·ligència de la CIA va ser la mort el 2008 de Raúl Reyes, aleshores número dos de les FARC, en un campament guerriller a l'Equador, a pocs quilòmetres de la frontera amb Colòmbia. El bombardeig va suposar la ruptura de relacions diplomàtiques entre aquests països durant més de dos anys. En aquell moment, el president de l'Equador, Rafael Correa, ja va dir que l'atac, una "agressió a la pàtria", havia sigut amb "tecnologia punta" i amb la probable ajuda d'una "potència estrangera". Correa ha sigut dels únics a pronunciar-se després de les revelacions del Washington Post : "A l'atac hi va participar la CIA amb el coneixement del govern dels EUA. Gravíssim!" Correa ha insinuat que tot això "busca afectar" el procés de pau colombià.

A l'Havana, els negociadors aborden el punt sobre els cultius il·lícits -coca, marihuana i opi-. Els possibles acords requeriran, sí o sí, l'acceptació i generositat dels Estats Units, que dicten la política antidrogues a escala mundial i ja ha dit que segueix molt de prop els diàlegs.

Les FARC no s'han pronunciat sobre la confirmació del que fa anys denuncien: que hi ha agents nord-americans a Colòmbia. Tampoc ho han fet sobre la sol·licitud d'un tribunal dels Estats Units que reclama l'extradició de dos dels negociadors de les FARC, acusats de narcotràfic. Una demanda que no ajuda a crear un clima de confiança entre els rebels, que no volen acabar com Simón Trinidad, un dels ideòlegs de la guerrilla que des del 2004 passa els dies en una cel·la d'aquell país.

Fi de les fumigacions de coca

Des de finals dels noranta, l'agenda entre Washington i Bogotà està marcada per la cooperació militar amb la implantació del Pla Colòmbia, un acord amb el qual Washington ha entregat a Bogotà 9.000 milions de dòlars des del 2001 per la lluita contra la guerrilla i el narcotràfic i que ha modernitzat les forces armades colombianes.

Els Estats Units han anunciat que suspendran les fumigacions amb agents químics de plantacions de coca que es duen a terme al país sud-americà arran del Pla Colòmbia. Les fumigacions s'han qüestionat molt pel seu nefast impacte al medi ambient i en les poblacions, però ha tingut bons resultats: les zones sembrades s'han reduït de 140.000 hectàrees el 2001 a menys de 50.000 el 2012, segons l'ONU.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 24/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF