El Brexit, ¿un cop mortal o una oportunitat per a Europa?
Alemanya assumeix que la sortida del Regne Unit forçarà una UE a dues velocitats d’integració
Brussel·lesEuropa celebrarà els seus 60 anys d’història amb una cimera el 25 de març a Roma, la ciutat on es van firmar el 1957 els tractats que inauguraven el que avui coneixem com a Unió Europea. La celebració arriba en un moment amarg per al projecte comunitari, amb el Regne Unit a punt de notificar oficialment que vol el divorci i el populisme euròfob amenaçant la Unió. Els líders tenen previst fer una declaració solemne per confirmar el seu compromís amb el projecte europeu després de la sortida del Regne Unit. La idea és demostrar unitat davant la crisi existencial que viu la UE per negar que el Brexit sigui un cop mortal.
El divorci, però, serà un punt d’inflexió en la història europea i pot funcionar com a catalitzador per a una Europa a dues velocitats: els estats que vulguin més integració política i econòmica per una banda i els que se’n vulguin quedar al marge per una altra. L’escenari més probable serà que el nucli dur de la UE -liderat per Alemanya i França- aposti per una UE més ambiciosa, i els països de l’Est, menys europeistes, es quedin enrere. Socis com Polònia o Hongria rebutgen la idea perquè temen que les decisions que prengui el nucli dur acabin afectant tota la UE.
Diferents nivells d’integració
La idea sempre ha planat sobre la política europea, però el Brexit l’ha fet ressorgir, sobretot després que la cancellera alemanya, Angela Merkel, confirmés aquesta possibilitat durant la cimera que es va celebrar fa uns dies a Malta. “Hem après en els últims anys que hi haurà una UE a diferents velocitats, en la qual no tots els països participaran cada vegada en totes les etapes de la integració”, va assegurar Merkel. Les seves paraules han desencadenat una onada de reaccions en contra, sobretot des del Parlament Europeu.
La majoria de grups polítics pro europeus consideren que la solució a la crisi que viu la UE no és la divisió dels països entre els que volen més integració i els que no, sinó que aposten per la reforma de les institucions comunitàries per facilitar la presa de decisions. Populars i socialistes, els dos grups majoritaris, proposen que les decisions al Consell (format pels estats membres) es prenguin sempre per majoria qualificada i no per unanimitat.
“La UE no necessita una revolució populista. Necessita pau i adaptar-se a les necessitats del nostre temps. I això implica fer front als reptes democràtics”, apunta l’eurodiputada socialista Mercedes Bresso. El popular Elmar Brok també defensa les reformes per superar la crisi i retornar la confiança als europeus. “Els ciutadans esperen solucions i estan molestos perquè les solucions no arriben”, assegura.
La politòloga alemanya Sophia Russack, analista del Centre d’Estudis de Política Europea (CEPS), subratlla que Europa ja funciona a dues velocitats en temes com l’euro. “La qüestió ara és si es vol anar més enllà en aquestes dues velocitats i es vol fer un pas més en la integració deixant alguns països enrere sense que aquests països tinguin l’objectiu de sumar-se a les iniciatives”, apunta. Per a Russack, el Brexit pot ser “una oportunitat” per reformar la UE. “S’ha de mirar el cantó positiu: el Brexit pot servir perquè els líders actuïn i en surti una UE més forta”.
Un risc per a la UE
Ignacio Molina, analista del Real Instituto Elcano, no amaga que una Europa a dues velocitats por ser un risc per a la mateixa UE, però també destaca que en pot treure profit. “No ha de ser obligatòriament un fracàs. Jo tampoc ho dramatitzaria. El problema serà si una Europa a dues velocitats vol dir que es trenquen elements que són la seva essència i els seus valors”, assegura Molina. I posa com a exemple la lliure circulació de persones o el mercat interior. “Si en això hi ha diferents nivells d’integració, sí que seria un pas enrere”, admet. Ara bé, apunta, “en temes de seguretat o defensa, on hi ha grans consensos, es pot avançar molt”, assegura l’expert.
El president del Consell, Donald Tusk, candidat a ser reelegit
Entre totes les qüestions que els socis europeus tenen damunt la taula esperant per ser resoltes hi ha la renovació de presidència del Consell Europeu, un càrrec que ocupa Donald Tusk. La majoria de capitals estan d’acord que l’ex primer ministre de Polònia, que acaba el seu mandat a la primavera, continuï en el càrrec dos anys i mig més. De fet, fins ara ningú ha proposat un candidat alternatiu. Però Polònia, ara dirigida per Beata Szydlo, vicepresidenta de Llei i Justícia, el partit ultraconservador de l’ex primer ministre Jaroslaw Kaczynski, rival de Tusk, s’oposa a la seva reelecció. Els líders han de prendre una decisió el 9 de març.
