Publicitat
Publicitat

Comença el judici al soldat Bradley Manning, responsable de les filtracions a Wikileaks

Un tribunal militar ha de decidir si el condemna per haver "ajudat l'enemic". Podria ser sentenciat a presó perpètua

El soldat Bradley Manning, responsable de la filtració de més de 700.000 documents amb informació classificada dels Estats Units a Wikileaks, compareix aquest dilluns davant un tribunal militar que haurà de decidir si el condemna per haver "ajudat l'enemic" i, en conseqüència, l'envia a presó perpètua.

El judici militar al soldat de 25 anys arriba després d'un any i mig d'audiències. El procés se celebra a Fort Meade, 43 quilòmetres al nord-est de Washington, una àmplia instal·lació de l'exèrcit dels Estats Units a Maryland, on té la seu l'Agència de Seguretat Nacional.

Manning, detingut el maig del 2010 quan era analista d'intel·ligència a l'Iraq, va reconèixer haver estat en contacte a través d'internet amb una persona que ell considera que era Julian Assange, fundador de Wikileaks, actualment reclòs a l'ambaixada de l'Equador a Londres. En una declaració feta el 28 de febrer, va admetre la seva culpabilitat en 10 dels 22 càrrecs que se li imputen, els menys greus. En el millor escenari, aquests càrrecs l'obligarien a passar 20 anys a la presó.

Centenars de simpatitzants de Manning van desfilar aquest dissabte davant d'una de les entrades de Fort Meade per reclamar la llibertat del soldat. Entre els manifestants hi havia Daniel Ellsberg, l'analista militar que el 1970 va lliurar al diari 'New York Times' i altres mitjans documents reservats o secrets del Pentàgon relacionats amb la guerra del Vietnam.

Manning va dir a la jutge militar Denise Lind, que presideix el procés, que la seva intenció era suscitar el debat públic sobre la política exterior i les campanyes militars dels Estats Units.

Després que WikiLeaks comencés a publicar el 2010 els documents, funcionaris del govern nord-americà van argumentar que les avaluacions directes i la informació d'accions militars divulgades posaven en perill la vida de nord-americans i d'aliats, i perjudicaven la diplomàcia de Washington.

Un dels materials difosos va ser un vídeo captat des d'un helicòpter militar dels Estats Units durant una operació a Bagdad en què van ser atacats civils.

Els fiscals, que representen el govern nord-americà, cridaran a l'estrada 24 testimonis. Les seves declaracions hauran de ser protegides sota secret. Entre els testimonis hi ha diplomàtics, responsables d'intel·ligència, militars i altres funcionaris nord-americans d'alt rang.

L'acusació intentarà demostrar que Manning va fer, de manera conscient, un ús inadequat d'informació classificada i la va posar a disposició de Wikileaks, sabent que arriscava la seguretat nacional i podria ser utilitzada per enemics com Al-Qaida.

Un dels testimonis més esperats és el d'un militar que va participar en la missió de captura del líder d'Al-Qaida, Ossama bin Laden, el maig del 2011 al Pakistan.

El judici al soldat Manning posarà a prova la capacitat de les institucions nord-americanes per garantir el dret a la llibertat de premsa, en un moment en què es qüestiona públicament el zel de l'administració Obama per protegir les seves operacions encobertes en la guerra contra el terrorisme internacional.

El judici permetrà veure més de prop la política de secrets militars i d'intel·ligència dels Estats Units. Els activistes que demanen l'alliberament de Manning esperen que es demostri que el soldat va actuar per defensar els valors democràtics i denunciar la crueltat dels conflictes en què està implicat el país.

S'espera que el judici duri uns 4 mesos, cosa que podria complicar-se per la complexitat de les proves, les transcripcions de les vistes a porta tancada i per les retallades pressupostàries que obligarien a reduir les jornades laborals dels treballadors civils de la base militar de Fort Meade.