Publicitat
Publicitat

Arrenca el tercer mandat d'una Merkel enfortida

La cancellera activa el seu govern després de ser reelegida amb 42 vots dissidents

Ara ja pot començar la feina de debò. Vuitanta-sis dies després de les eleccions generals, Alemanya té des d'ahir oficialment un nou govern de Gran Coalició constituït per la Unió Democratacristiana (CDU) d'Angela Merkel, pel seu partit germà bavarès de la CSU i pels socialdemòcrates de l'SPD.

En un context en què la crisi castiga tots els líders europeus, Merkel va veure legitimat el seu tercer mandat pels 462 de 621 diputats que van votar que sí a la seva reelecció. Cent cinquanta parlamentaris del Bundestag (cambra baixa) hi van votar en contra i nou es van abstenir. "És un bon resultat, però no excel·lent", va admetre un diputat anònim en referència a l'existència de votants dissidents a les files governamentals.

El Bundestag compta amb 631 escons, i a favor de Merkel van votar prou més que els 316 parlamentaris requerits per obtenir la majoria. No obstant, tot i els desitjos anticipats pel cap de la fracció de la CDU/CSU, Volker Kauder, que la Gran Coalició havia de votar amb disciplina de bloc per "mostrar des del primer dia que la voluntat és realment governar junts", es van comptabilitzar 42 vots en contra sorgits des dels mateixos partits governamentals. "Tots nostres no deuen ser", va raonar una política socialdemòcrata.

Una majoria del 80%

El nombre de dissidents revela que, tot i que el 74% del Bundestag va donar suport a Merkel -l'oposició parlamentària de L'Esquerra i Els Verds és ben minsa-, la cancellera tampoc té carta blanca. "La votació ha resultat molt millor que fa vuit anys", va dir Kauder. Efectivament, en la primera votació per ser cancellera, l'any 2005, quan també es va formar una Gran Coalició, Merkel va comptar amb 51 dissidents a les seves files.

"Accepto la votació i agraeixo la confiança", va afirmar la reelegida cancellera quan el president del Bundestag, Norbert Lammert, va anunciar els resultats. Tot seguit, la cap de govern va visitar el Palau de Bellevue per ser nomenada oficialment pel president alemany, Joachim Gauck, que ho va aprofitar per instar el nou govern a gestionar "amb responsabilitat" la seva majoria de quatre cinquenes parts.

Gauck va desitjar a Merkel "èxits i que governi amb bona mà". Posteriorment va nomenar els 15 ministres del nou govern i els va exigir portar a terme "reformes necessàries", en referència a la transformació demogràfica, l'educació i la crisi financera. "Alemanya necessita un govern estable i negociador. Això és el que esperen els ciutadans de vosaltres i també els nostres socis a Europa i al món. Us desitjo coratge per afrontar problemes difícils", va dir.

De nou al Bundestag, Merkel i els ministres van jurar els seus càrrecs, tots amb l'expressió "amb l'ajuda de Déu". Entre els assistents va destacar la presència de la mare de la cancellera, Herlind Kasner. Al cap i a la fi, va ser un moment històric: només dos cancellers anteriors (Konrad Adenauer i Helmut Kohl) van iniciar una tercera legislatura en la història de postguerra d'Alemanya.

La transició energètica, la reforma prevista de les pensions, la implementació d'un salari mínim i el final de la missió a l'Afganistan són els principals reptes del nou executiu, que ahir es va reunir en consell de ministres.

Les primeres decisions ja estan preses: la vicepresidenta del Bundesbank, Sabine Lautenschläger, substituirà com a membre executiu del Banc Central Europeu Jörg Asmussen, que passa a ser secretari d'estat per a Treball. A instàncies de l'SPD s'ha aprovat un precedent a les carteres d'Economia, Medi Ambient i Justícia: la incorporació de tres secretaris d'estat d'un partit fora de la coalició, Els Verds.

Cap acord entre Berlín i Washington per limitar l'espionatge

El govern alemany va començar a treballar ahir en un primer consell de ministres en què l'elecció d'un nou funcionari per a la protecció de les dades i la privacitat va ser a l'ordre del dia. En aquest context, segons la premsa alemanya, es va poder afrontar novament el tema de l'espionatge de la nord-americana Agència de Seguretat Nacional (NSA). Un article de The New York Times d'ahir assegurava que els governs d'Alemanya i dels Estats Units haurien renunciat a firmar un acord de no espionatge perquè l'administració Obama "no vol crear un precedent" amb un sol país. Fonts del govern alemany van desmentir aquesta informació i van assegurar que "continuen les negociacions" per assolir un acord sobre la limitació d'activitats d'espionatge.