Publicitat
Publicitat

'Ancora tu'

Vint anys després seguim centrats en Berlusconi. Com si seguíssim parlant de Romário. Sí, perquè parlar de Berlusconi és com parlar de futbol. Una condemna bíblica per a tots, doncs, un ventennio que no té ni la miserable excusa d'haver estat una dictadura, com el tràgic ventennio mussolinià. I vinga amb la infinitat de problemes legals, interminables judicis, semicondemnes, amnisties, caigudes i glòries. I la Itàlia d' oggi ens recorda aquell soldat Giovanni Drogo protagonista d' Il deserto dei Tartari de Buzzati i la seva exasperant espera. Un soldat perdut en una fortalesa semiabandonada que viu amb l'esperança d'un atac enemic que doni sentit a la seva vida de militar caducat. Questo è il problema! El fet que Itàlia avui estigui plena de Drogos, perduts en l'espera d'una condemna de l'home que ja no és ni empresari, ni polític i que ho és tot a la vegada. I avui? Condemnat i no inhabilitat de moment per a la política. I doncs? Us deixo abans que em vingui la temptació de citar Il Gattopardo .

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT