Misc 01/06/2013

Amnèsia col·lectiva

Manel Ollé
1 min

Han passat vint-i-quatre anys i encara no se'n pot parlar. La llosa de silenci que amaga la mort dels centenars de joves que van ser abatuts als voltants de la plaça Tiananmen pesa com mai sobre el present polític xinès. Reavaluar el que va passar aquella nit vol dir reobrir l'agenda del reformisme polític. El canvi recent de lideratge obria expectatives, però finalment es va fer palès que la vella guàrdia de Jiang Zemin segueix tutelant el país des de l'ombra… i mentre ells hi siguin, res no es mourà.

Tot i que sembla imminent una nova aposta per la liberalització econòmica, s'han silenciat les veus que dins i fora del partit reclamen l'imperi de la llei, l'obertura informativa o el constitucionalisme reformista. Hi ha massa por que el malestar social trobi un referent polític. Les mares de la plaça Tiananmen es compten entre les poques veus capaces de fer-se sentir (més fora que dins del país) enmig d'una amnèsia col·lectiva que es pot acabar convertint en una bomba de rellotgeria d'abast incalculable si algun dia torna la memòria.

stats