Alemanya s'enfronta al genocidi africà
Namíbia reclama justícia per les matances de fa un segle
Waterberg (Namíbia)A Waterberg, un altiplà al sud de l’Àfrica, desenes de soldats alemanys estan enterrats en un cementiri militar, amb els seus noms, dates i detalls gravats en làpides polides. Hi ha, però, una petita placa a la paret del cementiri escrita en alemany que recorda els “guerrers” africans que també van morir en els combats. Desenes de milers d’africans van morir en una matança que els historiadors consideren el primer genocidi del segle XX. Un segle després de perdre l’Àfrica del Sud-oest, l’actual Namíbia, Alemanya està a punt per posar fi a un dels capítols colonials més foscos.
Durant el domini a Namíbia, la metròpoli alemanya va confiscar béns i terres de les tribus locals per beneficiar els colons europeus. Les revoltes dels pobles herero i nama van acabar amb una batalla, el 1904, a Waterberg i amb una represàlia brutal durant els següents quatre anys. Milers de persones van ser tancades als camps de concentració en condicions infrahumanes i es calcula que n’hi van morir 90.000.
Namíbia i Alemanya fa temps que preparen, segons Ruprecht Polenz, enviat especial de Berlín a les converses, una declaració conjunta en què es reconeixerà per primer cop la matança “com un genocidi”. Es treballa perquè el text inclogui no només una disculpa pública d’Alemanya sinó també una compensació econòmica, com la que es va concedir a les víctimes de l’Holocaust. Avui en dia, aquest genocidi continua sent poc conegut tant a Alemanya com, en certa manera, fins i tot a Namíbia, on els monuments i cementiris commemoratius dels ocupants alemanys són més grans que els que honoren les seves víctimes, un record del desequilibri de l’època colonial.
Assassinats massius
Magic Urika, de 26 anys, explica que molts namibians estan disposats a revertir el desequilibri. Tot i que Alemanya ja ha expiat els seus crims de la Segona Guerra Mundial, no ha fet el mateix amb Namíbia, malgrat que es tracta d’un tràgic episodi anterior a l’Holocaust. Aproximadament un 80% dels herero, un poble de rics comerciants de més de 100.000 persones en l’època, van ser assassinats o se’ls va deixar morir com animals. La meitat dels 10.000 nama, ramaders, van desaparèixer, molts durant la batalla de Waterberg, per trets de bales alemanyes, o després, penjats dels arbres o al desert. Els alemanys van tancar els pous d’aigua i als supervivents se’ls va impedir tornar-hi. “L’única diferència és que els jueus són blancs i nosaltres som negres -es lamenta Sam Kambazembi, de 51 anys, un cap herero-. Els alemanys pensaven que podien mantenir aquesta qüestió sota la catifa i el món mai ho sabria”, afirma.
Després que Alemanya perdés les seves colònies africanes durant la Primera Guerra Mundial, l’Àfrica del Sud-oest va quedar sotmesa al govern de la Sud-àfrica de l’apartheid fins que l’any 1990 va aconseguir la independència i va passar a ser Namíbia. En definitiva, el debat sobre el genocidi ha sigut un tema tabú.
L’enemic, a casa
Però també hi ha un factor intern que ha mantingut el genocidi en la foscor. Els ovambo, el principal grup ètnic, controlen la SWAPO, l’antic partit d’alliberament, que es manté al govern de Windhoek des de la independència. Segons els crítics, els ovambo han mostrat poc interès per reparar el genocidi. Això se suma al fet que Alemanya és el donant més gran en ajuda al desenvolupament.
“No confiem en el nostre govern per negociar en nom nostre”, afirma Ester Muinjangue, presidenta de la Fundació Genocidi Ovaherero. “El govern de Namíbia, diuen, repartirà els diners alemanys amb els grups ètnics no afectats o, pitjor encara, se’ls quedarà”. L’enviat especial de Namíbia a les converses sobre el genocidi, Zed Ngavirue, assegura que funcionaris herero i nama ja hi estan implicats i que ho seguiran estant quan rebin la compensació.
Al llibre de visites del cementiri militar de Waterberg, un alemany d’Oldenburg va escriure: “Em dol que aquest memorial cínic no tingui informació sobre el genocidi i només faci una petita esmena de les víctimes del poble herero”. És el que historiadors com l’alemany Reinhart Kössler, expert en Namíbia, qualifiquen d’“amnèsia colonial”.
