Publicitat
Publicitat

PROTECCIÓ DE LA INFÀNCIA

Alemanya revisa les 'bústies de nadons'

El govern de Merkel discuteix l'efectivitat de 80 institucions que acullen nounats abandonats

Al'Edat Mitjana alguns convents tenien torns on les mares podien dipositar els seus fills sense haver-ho de fer personalment. Al segle XXI, de la beneficència dels convents se n'encarreguen les clíniques i els vells torns s'han convertit en capses climatitzades, però la pràctica és ben vigent en diferents països europeus. A Alemanya, des del 1999, són possibles els parts anònims, i el 2000 es van introduir les Babyklappen , unes bústies públiques on es poden entregar nadons de manera anònima. Les dues opcions estan a mig camí entre legalitat i il·legalitat, i al mes de maig la ministra de Família, Kristina Schröder, va presentar el seu esborrany de llei per regularitzar aquestes qüestions.

Coincidint amb la iniciativa de Schröder, es va conèixer l'últim cas en què una mare va lliurar el seu fill en una Babyklappe . Va passar a Ingolstadt, a 84 quilòmetres al nord de Munic, i aparentment tot va funcionar a la perfecció. Tot just instants després que una nena de pocs dies de vida fos dipositada en un llitet de fusta a l'interior de la bústia, l'alarma va saltar automàticament i la infermera de guàrdia de l'hospici Elisabeth la va recollir. En menys de deu minuts el metge d'urgències la va examinar i se'n va informar l'oficina de protecció de menors.

Actualment a Alemanya hi ha al voltant de 80 bústies de nadons . Per exemple, a Berlín n'hi ha quatre, inclosa la pionera al país, que és a la clínica Waldfriede. Aquest centre, dirigit per una comunitat protestant, recull una mitjana de dos nadons a l'any de les Babyklappen . El procés està pensat per evitar avortaments o morts de nens pocs dies després de néixer. "Ens decidim per la protecció de la vida del nounat", diu Gabriele Stangl, pastora i portaveu de la clínica berlinesa, quan se li recorda que el Consell Ètic alemany va exigir el 2009 l'abolició de les Babyklappen i dels parts anònims perquè vulneraven el dret fonamental dels infants a saber el seu origen. Al costat d'aquestes bústies, defensa Stangl, hi ha un full d'instruccions sobre què ha de fer la mare en cas que vulgui recuperar el fill expòsit. Ho pot fer en les vuit primeres setmanes. Si no, es confia definitivament el nounat a una família d'adopció.

Segons un estudi de l'Institut Alemany per a la Joventut, més de 650 dones van donar a llum al país de manera anònima entre el 2000 i el 2010. Els nadons entregats en una Babyklappe o en un lloc similar van ser 321.

A finals del mes passat, la comissió per a la família del Bundestag va determinar que l'actual pràctica de parts anònims i bústies de nadons s'havia de modificar, perquè el nombre de fills morts o abandonats a Alemanya -25 o 30 per any- no disminueix i perquè la necessitat existencial de les mares no justifica un anonimat permanent. Per la ministra Schröder la solució és un "part confidencial", en què les mares han de deixar dades en un sobre tancat al qual el seu fill o filla podrà accedir quan tingui 16 anys. Tant la CDU d'Angela Merkel com l'oposició socialdemòcrata són partidaris d'acabar abolint el part anònim i les Babyklappen .