Aldarulls a Copacabana per la mort d’un jove d’una favela

São PauloCopacabana, a la zona sud de Rio de Janeiro, símbol del Brasil turístic, on arriben cada any milions de visitants d’arreu del món, es va convertir dimarts a la tarda en l’escenari d’una batalla campal de més de cinc hores entre veïns de la favela Pavão-Pavãozinho i diversos cossos de policia. La mort d’un noi de 26 anys en estranyes circumstàncies va ser la guspira d’una protesta popular que, un cop més, va tenir la impunitat policial com a teló de fons. Amics de la víctima van acusar agents de la Unitat Policial Pacificadora (UPP), instal·lada a la favela des del 2009, d’haver-lo apallissat fins a la mort.

Douglas Rafael da Silva Pereira, conegut com a DG, es guanyava la vida com a repartidor i com a ballarí d’un programa dominical de la cadena Rede Globo. El seu cos va ser trobat al pati d’una escola bressol després que hi hagués un tiroteig a la favela entre presumptes narcos i agents de policia. Segons la versió policial, el noi es va intentar refugiar i va saltar d’una alçada de set metres. Els fets relatats es contradiuen amb els resultats de l’autòpsia, que apunten com a causa de la mort “una perforació al tòrax”, cosa que alimenta la hipòtesi d’un abús policial.

“La policia ha matat el meu fill, és un nou cas d’un jove treballador assassinat per agents d’una UPP”, afirmava Maria de Fátima da Silva, mare de la víctima, que treballa com a auxiliar de clínica. Líders veïnals i amics del jove van expressar la seva indignació a les xarxes socials, i no van dubtar a qualificar l’acció com a “execució sumària” i “un acte més de covardia policial”. Encara que la víctima havia estat fitxada dues vegades, no se li coneixia cap connexió amb el Comando Vermelho, la facció criminal que controla el tràfic de drogues a la regió.

La indignació veïnal va baixar dels turons de la favela i es va estendre pels carrers i les avingudes de Copacabana. Hi va haver contenidors d’escombraries cremats, barricades improvisades, mobiliari urbà arrasat... i una resposta contundent dels agents de seguretat pública. El barri amb més concentració d’hotels de la capital carioca es va transformar en un escenari de guerra, amb agents d’elit amb fusells d’assalt que van entrar a la favela, amb el suport d’helicòpters. Els enfrontaments van acabar amb la mort d’un manifestant, encara no identificat, que va rebre un tret al cap.

Un cop per a Dilma

El caos imperant al barri turístic per autonomàsia és un cop molt dur per a les autoritats carioques i també del país, quan falten menys de dos mesos per a l’inici del Mundial de futbol. Aquesta revolta popular desperta, un cop més, els dubtes per la política de pacificació de faveles que ha dut a terme el govern de l’estat de Rio de Janeiro, sota el mandat del governador Sergio Cabral (PMDB), aliat de Dilma Rousseff i Luiz Inácio Lula de Silva.

Des del 2008, l’estat ha recuperat el control de més de quaranta faveles, n’ha expulsat els narcotraficants i hi ha instaurat una policia teòricament de proximitat, amb 39 UPP repartides per tots els barris pacificats. La falta d’inversions en polítiques socials, la multiplicació de denúncies d’impunitat policial -el cas més paradigmàtic és la desaparició des del 14 de juny del 2013 de l’ajudant de construcció civil Amarildo Dias de Souza després de ser apallissat per policies a la favela da Rocinha- i, els últims mesos, un contraatac de les principals faccions de narcotraficants, han provocat que tornés la inestabilitat als barris teòricament pacificats.

A l’última regió pacificada, el complex de faveles Da Maré, situat molt a prop de l’aeroport internacional de Rio i al costat d’una de les vies ràpides d’accés a la ciutat, ja s’han registrat els últims dies dos morts en enfrontaments amb els agents desplegats.

Tants morts com en una guerra

L’Institut de Seguretat Pública de Rio reconeix que els últims vuit anys hi ha hagut 5.677 morts a l’estat derivades d’intervencions policials. El nombre d’homicidis és més propi d’un conflicte civil armat: 35.879. I encara s’hi han de sumar els 38.000 desapareguts que, segons les ONG, pertanyen, en bona mesura, a execucions sumàries realitzades tant pels cossos de seguretat com per les bandes de narcotraficants, conegudes pel seu acarnissament i violència extrema.